25.05.2023 - 21:30
|
Actualització: 25.05.2023 - 21:32
Ha estat una fórmula recurrent d’aquesta campanya: diversos partits han fet actes temàtics per a marcar perfil feminista. Però la realitat a les pròpies files és una altra. Només el 23% de municipis de Catalunya tenen una batllessa. Segons dades del Departament de la Presidència, lliurades sense actualitzar i treballades per VilaWeb, aquest mandat es tancarà amb 223 dones al capdavant dels municipis; en canvi, els homes continuen ocupant la gran majoria de batllies: 724. És obligat per llei que les candidatures tinguin un mínim d’un 40% d’un sexe en les poblacions de més de 3.000 habitants. Però el resultat encara és aclaparador a l’hora d’avaluar quin és el pes de les dones en l’exercici del poder municipal. ERC és el partit que té més batllesses (88), seguit de Junts per Catalunya (78), el PSC (25), els comuns (5) i la CUP (5). En 22 municipis més, hi ha batllesses provinents de candidatures locals.
La majoria de batllesses, d’acord amb la naturalesa dels municipis, no són de grans ciutats. Però, malgrat això, algunes de les ciutats més poblades tenen una dona encapçalant el govern local, començant per Barcelona. La batllessa, Ada Colau, de Barcelona en Comú, és també l’única candidata entre tots els partits amb possibilitats de governar a la ciutat en aquest nou mandat, després de vuit anys ocupant el càrrec. La segona ciutat amb més habitants, l’Hospitalet de Llobregat, té la socialista Núria Marín, que governa d’ençà de l’abril del 2008. Marín ha encapçalat el govern aquests últims quatre anys amb majoria absoluta i aspira a mantenir-s’hi. A Sabadell, el PSC també pretén que Marta Farrés continuï com a batllessa després de quatre anys. Santa Coloma de Gramenet és un altre dels bastions socialistes on una dona capitaneja l’ajuntament: Núria Parlon, que és batllessa des del 2009, també governa amb una folgada majoria absoluta que aspira a revalidar. Marta Madrenas, de Junts, ha estat la segona batllessa de la història de Girona, després de la socialista Anna Pagans, que en aquestes eleccions dóna suport a la llista de Guanyem Girona, de Lluc Salellas. Madrenas plega però l’ex-consellera Gemma Geis intenta que la batllia es quedi en mans de Junts. Lleida i Tarragona tenen batlles i no hi ha cap candidata amb possibilitats de guanyar.
La majoria de les batllesses d’ERC són en municipis petits, però el partit governa la dotzena ciutat de Catalunya amb una dona: és Mireia Ingla, a Sant Cugat del Vallès, que va ser elegida per un pacte d’ERC, el PSC i la CUP malgrat que Junts havia estat primera força fa quatre anys. A Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, igualment escollida aquest mandat, torna a encapçalar la llista d’ERC. El partit d’Oriol Junqueras també compta amb Agnès Lladó a Figueres, batllessa d’ençà del 2019, i amb la pretensió de repetir. En la mateixa situació hi ha Elisabeth Oliveras a Sant Quirze del Vallès. Dins la llista de municipis amb batllesses d’ERC també hi ha Solsona, Tàrrega, Tremp i Arenys de Mar, per exemple.
Girona a banda, Junts també ha tingut fins ara Anna Erra a Vic. Però Erra no es presenta a la reelecció després de dos mandats. Tanca simbòlicament la llista i el cap de llista de Junts és Albert Castells, que fins ara era regidor. També és de Junts la batllessa de Valls, Dolors Farré, i la de Montgat, Mercè Marín, que ocupa el càrrec d’ençà del maig de l’any passat en compliment d’un acord de repartiment de la batllia amb el PSC. Un altre dels ajuntaments forts liderats per dones és el de Tortosa, on Meritxell Roigé, del PDECat, va arribar a un acord amb Junts per presentar-s’hi en coalició.
Bona part del poder municipal metropolità del PSC és femení. A banda Marín, Parlon i Farrés, els socialistes han rellevat alguns batlles històrics per dones que pretenen consolidar la posició per primera vegada en unes eleccions. Filo Cañete va arribar a la batllia de Sant Adrià de Besòs l’abril del 2021, quan Joan Callau –que hi era d’ençà del 2013– se’n va anar. L’octubre del 2022 també va ser elegida batllessa de Sant Joan Despí Belén García, en substitució d’Antoni Poveda, que fou nomenat senador. A Granollers, l’històric Josep Mayoral, batlle des del 2009, va passar la vara a Alba Barnusell, que era primera tinenta de batlle. A Mollet del Vallès, Mireia Dionisio va agafar el relleu de Josep Monràs el juny de l’any passat, després de divuit anys al càrrec. A Gavà, Gemma Badia va rellevar Raquel Sánchez, que fou nomenada ministra espanyola, el juliol de 2021. El PSC també compta amb Pilar Díaz a Esplugues de Llobregat, on és batllessa d’ençà del 2006. A Sant Boi de Llobregat fa nou anys que Lluïsa Moret dirigeix el govern municipal i, a Rubí, Ana María Martínez es presenta per tercer cop.
Els comuns, a més de Colau, també esperen que Laura Campos torni a ser elegida batllessa de Montcada i Reixac després de dos mandats. La CUP ha tingut batllesses durant aquests quatre anys a Cava (Gisela Sellés), Vilaür (Ester Farreró), Viladamat (Dolors Pons), Vallbona d’Anoia (Meritxell Baqué) i Montesquiu (Nuri Soler, que va agafar la batllia el gener del 2022, en compliment d’un pacte de govern amb Junts). La CUP també va tenir una batllessa a Capafonts, Judit Giró, fins el 2021, quan la va rellevar un regidor de la mateixa formació.
Actes electorals per a reivindicar les dones
Alguns partits també han volgut marcar perfil propi amb la defensa del feminisme durant aquesta campanya. La número quatre de Trias per Barcelona, Victòria Alsina, va criticar que imperava un feminisme “un pèl dogmàtic”, vinculat a l’“esquerra populista” i va dir que no totes les dones s’hisenten representades. Alsina advocà per un feminisme divers en un acte a Nou Barris on es van presentar les dones que formen la candidatura, majoritàries a la llista. També Trias va assenyalar que Barcelona s’ha d’adaptar a les necessitats de les dones. ERC va respondre de seguida a les paraules d’Alsina: “A Junts no entenen que o ens en sortim totes o no ho farem com a país”, va dir Marta Vilalta en un míting a Mollet del Vallès. Elisenda Alamany, número dos de la llista d’ERC a Barcelona, va afirmar que Junts tem el progrés i el feminisme “perquè és el futur i ells són el passat”. Ho va dir en un acte feminista de la candidatura d’Ernest Maragall, on també va participar l’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell, i la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge.
En un to diferent del d’Alsina –que evidencia les diferents sensibilitats que conviuen a Junts– la presidenta del partit, Laura Borràs, va reivindicar el feminisme en un acte de campanya a Cadaqués, on el partit presenta una llista formada només per dones. Juntes per Cadaqués s’enfronta a les urnes a una altra batllessa, Maria Pia Seriñana, de FEM-QDQ, amb la convicció que el poble és un matriarcat, on els homes tradicionalment s’absentaven per la pesca. La candidatura, diuen, vol ser un homenatge a totes aquestes dones. Com que es tracta d’un municipi de menys de 3.000 habitants, han pogut presentar una candidatura sense homes.
Colau també va reivindicar l’orgull de la Barcelona feminista en un acte a la plaça del Diamant. Va assegurar que la ciutat no tenia por i no faria ni un pas enrere encara que l’extrema dreta proferís discursos masclistes. La batllessa va admetre, tanmateix, que faltaven coses per fer. Per exemple, programes que garanteixin la llibertat sexual de les persones grans LGTBI.
Mentre el candidat del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, es preparava per a assistir al debat de TV3 i Catalunya Ràdio, la número dos de la candidatura, Maria Eugènia Gay, va demanar el vot de les dones assenyalant que el partit té homes compromesos amb la lluita feminista: Collboni, Salvador Illa i Pedro Sánchez. Precisament el president espanyol va anunciar durant la campanya, en un míting a Santander, que el consell de ministres aprovaria una llei que pretén garantir la paritat als centres de decisió públics i privats. Ho va fer dimarts, i encara ha de passar pel congrés espanyol. La norma estableix, per exemple, que hi ha d’haver un mínim de 40% de dones al govern de l’estat i als consells d’administració de les grans empreses, i que les llistes electorals han de ser cremallera. Sigui com sigui, les eleccions de diumenge deixaran un nou mapa municipal que caldrà llegir també en aquesta clau, per constatar la força real de les dones en l’exercici de la política municipal.
