23.07.2020 - 21:15
|
Actualització: 23.07.2020 - 21:32
TEMA DEL DIA
Permisos. El Tribunal Suprem espanyol ha emès una interlocutòria que apel·la directament a la disposició addicional cinquena de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per fixar que un recurs de la fiscalia serà suficient per a suspendre l’aplicació de qualsevol element que contribueixi a l’excarceració dels presos polítics. La decisió inclou l’aplicació del 100.2, els permisos i el tercer grau que van obtenir fa una setmana i que encara no ha estat recorregut en contra per la fiscalia espanyola. La interlocutòria ha sortit de la sala segona del Suprem, la que presideix Manuel Marchena, i es refereix a un recurs de la fiscalia contra Carme Forcadell, però el seu abast pot acabar afectant tots els presos si la fiscalia continua presentant recursos.
La decisió sobre l’aplicació de l’article 100.2 era fins ara una competència exclusiva de les audiències provincials, sobre les quals el Suprem no tenia res a dir. La decisió del Suprem ha causat una reacció en cadena, i l’Audiència de Barcelona s’ha inhibit en favor de Marchena perquè resolgués també els processos que tenia oberts per a revisar les sortides laborals de la presó de Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En canvi, el mateix dia, l’Audiència de Girona ha continuat actuant com marca la legislació vigent i no ha cedit la competència al Suprem. Ha refusat el recurs de la fiscalia en contra de l’aplicació de l’article 100.2 del règim penitenciari a Dolors Bassa, que li va permetre de sortir per tenir cura de la seva mare i per treballar. El motiu per a refusar aquest recurs és, senzillament, que Bassa ja ha assolit el tercer grau penitenciari i, per tant, ja no se li aplica l’article 100.2.
La decisió del Suprem és un cop d’estat judicial encapçalat per Marchena que demostra una vegada més que la justícia espanyola aplica als presos polítics el dret penitenciari de l’enemic, com ja va passar durant el judici i seguint la tònica que empra en la causa general que té oberta contra l’independentisme. Una decisió democràticament insostenible que esdevé indignant quan la mateixa sala segona ha rebaixat les penes als catorze ultres que la Diada de l’Onze de Setembre del 2013 van assaltar el Centre Cultural Blanquerna de Madrid. Els acusats havien recorregut contra la sentència anterior al Tribunal Constitucional espanyol, el qual va resoldre que s’havia de repetir la sentència i que se’ls havien vulnerat els drets. Les penes seran, finalment, entre dos anys i set mesos de presó i dos anys i nou mesos, però la cosa més greu és que el Suprem justifica la decisió dient que l’atac no tenia motivació ideològica. Negar el caràcter feixista de l’atac a Blanquerna és donar barra lliure a l’extrema dreta perquè actuï amb total impunitat.
Les dues cares del Suprem demostren que la justícia espanyola no és democràtica i, per tant, Espanya no és una democràcia plena, per molt que ho diguin els seus governants. Un país on el feixisme té l’empara legal de l’alta magistratura mentre persegueix líders polítics per les seves idees no es pot considerar un estat de dret, per més que ho repeteixin la majoria dels seus dirigents polítics. Entre més coses, les decisions del Suprem són possibles perquè hi ha un recurs de la fiscalia, que depèn de la Fiscalia General de l’estat espanyol, Dolores Delgado, qui havia de ser l’encarregada de frenar aquesta politització de la justícia. Després del que ha passat avui, ja es pot dir que ha fracassat i que, a més, la justícia espanyola no canviarà d’estratègia contra l’independentisme. El dubte és si l’independentisme canviarà d’estratègia o continuarà acatant tota aquesta injustícia limitant-se a lamentar-la.
MÉS QÜESTIONS
El govern espanyol pretén deixar més de la meitat dels llauradors sense els ajuts de la PAC. Nou revés per al camp valencià, castigat per les polítiques comunitàries i ara pel govern de Pedro Sánchez. La consellera d’Agricultura, Mireia Mollà, ha denunciat que el govern espanyol pretén deixar fora dels pagaments directes de la nova Política Agrària Comuna (PAC) més de la meitat dels agricultors valencians que els perceben. La nova PAC entrarà en vigor previsiblement el 2023, l’actual està prorrogada des de fa dos anys mentre es negocia un nou acord. Mollà, que ha participat amb el ministre d’Agricultura espanyol, Luis Planas, i la resta de consellers autonòmics en la conferència sectorial, ha lamentat que l’executiu espanyol vulgui que només els agricultors genuïns amb almenys un 30% d’ingressos agraris rebin els pagaments directes del primer pilar de la PAC. Una condició que deixa fora més de la meitat dels perceptors actuals del País Valencià. La consellera ha demanat de negociar amb el ministre, encara que vulgui compensar aquesta pèrdua reforçant els agricultors petits, una categoria a la qual sempre s’ha de donar suport, segons Mollà, perquè és responsable de la preservació de l’entorn rural i l’assentament de la població en aquestes zones.
El parlament balear refusa la petició de Ciutadans d’auditar el govern per la crisi de la pandèmia. La comissió d’hisenda i pressuposts del parlament ha refusat la proposta de Ciutadans d’auditar la despesa del govern i del sector públic en el marc de la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la covid-19. La proposició no de llei presentada per Ciutadans per a instar el govern de Francina Armengol a fer una auditoria financera, operativa, de gestió, econòmica i d’eficiència ha estat refusada amb els vots en contra del Grup Mixt-Més per Menorca, Més per Mallorca, Unides Podem i el PSIB. La PNL reclamava al govern balear que, atesa la ‘dramàtica’ situació pressupostària, impulsés una auditoria integral, a càrrec de la Sindicatura de Comptes, de la despesa del govern tant de l’administració barlaer com dels ens instrumentals del sector públic.
Els empresaris andorrans insten el govern a fomentar la contractació temporal. La Confederació Empresarial Andorrana constata una recuperació progressiva de l’activitat econòmica, com va posar de manifest ahir el ministre portaveu, Eric Jové, amb la davallada de les dades de demandants al servei d’ocupació i de treballadors sotmesos a suspensions temporals. Així i tot, els empresaris demanaran al fovern mesures per a incentivar més les contractacions temporals, atenent la situació d’excepcionalitat. El gerent de la Confederació Empresarial Andorrana, Iago Andreu, ha explicat que hi havia una recuperació i que, a diferència d’altres crisis, la capacitat de recuperació era més ràpida. Andreu ha recordat que la davallada econòmica era causada per una situació excepcional com la pandèmia i no per raons internes de l’economia, però ha anunciat que al setembre proposarien al govern de Xavier Espot mesures per a reduir encara més el nombre d’aturats. Pel que fa a l’augment de les inspeccions de treball per a comprovar que les empreses no cometen frau en les suspensions temporals, Andreu s’ha mostrat a favor que hi hagi vigilància dels diners públics, però ha recordat que els empresaris majoritàriament compleixen. En cas que les inspeccions de treball constatin males pràctiques, les sancions van des de 500 a 25.000 euros, a banda de retornar els ajuts percebuts.
LA XIFRA
23 milions d’euros és el deute que té la Generalitat Valenciana respecte de les residències de gent gran, especialment afectades per la covid-19. La vice-presidenta Mònica Oltra, ha reconegut el deute però ha anunciat que 14,7 milions ja eren a tresoreria per a formalitzar el pagament.
TAL DIA COM AVUI
El 23 de juliol de 1936 es funda el PSUC. La Federació Catalana del PSOE, el PCC, la Unió Socialista de Catalunya, la USC de Joan Comorera i el Partit Català Proletari es van fusionar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Durant el franquisme va tenir una importància clau en la lluita per la recuperació de la democràcia i després de la transició es va dissoldre dins Iniciativa per Catalunya.
