09.01.2018 - 20:32
|
Actualització: 09.01.2018 - 20:56
Cap a migdia ha començat a córrer que Artur Mas renunciaria a la presidència del PDECat. Trucades i missatges han anat confirmant el rumor. A dos quarts de set del vespre, la sala de premsa del partit s’ha desbordat per una munió de periodistes, càmeres de televisió i fotògrafs, amb els habituals cops de colze per a fer-se un lloc. L’expectació era màxima. Quins motius donaria? Amb quina explicació? Al cap de tothom –i a les converses d’escalfament– hi havia la imminent sentència del cas Palau, que pot esquitxar la Convergència que Mas va presidir abans de la fundació del partit actual. També les renúncies recents de consellers afectats pel cop d’estat del 155 i la complicada situació amb què s’obre la legislatura nascuda el 21-D.
Xavier Trias, Neus Munté, David Bonvehí, Maria Senserrich, Francesc Homs Escobar, Ferran Bel, Mercè Conesa, Marc Castells, Marta Pascal i Elena Rakosnik, entre més, configuraven la primera fila de suport a l’ex-president. Mas ha aparegut envoltat dels clics de les càmeres de fotografia. Amb un llaç groc a la solapa i una corbata blau marí de llunes grises. Les connexions en directe de les televisions s’han activat. Davant del faristol, Mas ha entonat: ‘Fa mesos que ho tinc pensat. Ho tenia decidit abans del referèndum i abans que passés tot això que ha passat. Ho vaig explicar a la Marta Pascal, a les persones més properes del partit i persones de la meva confiança personal. Ho he meditat molt. L’he volgut materialitzar just en aquest moment que comença un curs polític. Un curs que obre moltes possibilitats. La decisió és dimitir com a president del Partit Demòcrata Europeu Català.’
Del 9 de gener al 9 de gener
Han passat exactament dos anys de l’altre pas al costat. En aquell cas, forçat per la negativa de la meitat de la CUP de donar suport a la seva investidura a la presidència de la Generalitat. El trasllat del testimoni a Puigdemont es va fer un dissabte 9 de gener: ‘Faig un altre pas al costat. Avui precisament fa dos anys d’aquell primer pas al costat. Aleshores vaig deixar la presidència de la Generalitat i vaig proposar en Carles Puigdemont, que va esdevenir el nou president.’ Si en aquella ocasió la raó venia imposada de fora, aquesta vegada Mas assenyala dos factors. Un de partit i projecte i un de personal i judicial.
L’oportunitat d’or és Junts per Catalunya
El resultat del 21 de desembre dóna, segons Mas, una oportunitat al PDECat per a poder ampliar el seu projecte polític: ‘El resultat que va obtenir Junts per Catalunya em sembla que és un gran resultat. Va més enllà de les expectatives que tenia el nostre partit. Les va millorar i augmentar.’ Mas considera que Junts per Catalunya és ‘una oportunitat d’or perquè el partit pugui eixamplar la base’. I afegeix: ‘Pot ser un punt d’acceleració del projecte que va posar en marxa el PDECat.’ Per això, Mas considera que és el moment de deixar espai per a nous lideratges. ‘No vull que la meva presidència pugui ser un fre al creixement del projecte que ara pot arribar’, ha dit Mas.
Un calendari judicial complicat
‘També hi ha el factor judicial’, ha explicat. ‘A mi em van processar i condemnar pel 9-N. A mi i a més persones: Quico Homs, Joana Ortega i Irene Rigau. Jo quedaré inhabilitat per a l’exercici de càrrecs públics amb la ratificació gairebé segura del Tribunal Suprem. També he d’encarar el procés del Tribunal de Comptes. Algunes persones tenim en risc els nostres habitatges habituals. Avui he rebut una notificació que diu que som dins la causa ampliada per l’1 d’octubre. D’aquí a uns dies hauré d’anar a prestar declaració a Madrid com a investigat.’ Aquesta era l’explicació del panorama judicial que encara Mas aquests mesos vinents. I ell mateix reconeix: ‘Tot això em resta marge de maniobra a curt termini. No vull limitar el projecte del PDECat i Junts per Catalunya per aquesta situació judicial personal meva.’ Amb tot, Mas afirma que aquesta no és la primera raó de la decisió.
Com no podia ser altrament, Mas ha deixat clar que continuaria vinculat al projecte del PDECat i de Junts per Catalunya des de la base. I que restava a la disposició del partit i del president Puigdemont per a allò que calgués. Amb tot, ha reconegut que es volia concentrar a preparar la seva defensa judicial. ‘Jo no em retiro de la política. No és això. Continuo vinculat a la política d’aquest país i al moment en què estem. Hi ha moltes maneres de fer política. Crec que la decisió que prenc convé al país i em convé a mi per a concentrar-me en el calendari judicial que he d’encarar.’
A sis dies de la sentència
Mas ha negat que el cas Palau fos un factor més en la seva decisió. La sentència del judici es farà pública dilluns vinent i pot causar un cert impacte en la gent que prové de la CDC investigada per finançament irregular. Mas ha volgut remarcar que els fets que s’investiguen en aquest cas van néixer en l’etapa anterior a la seva presidència del partit. I també ha recordat que no ha estat cridat a declarar en condició d’investigat, ni de testimoni, ni en cap condició durant la vista judicial. Amb tot, ha dit que entenia que algú pogués interpretar la seva decisió també atribuint-la a aquesta sentència. I ha volgut remarcar: ‘CDC va pagar el preu més alt de la corrupció: va desaparèixer. Quin altre partit ha desaparegut per l’impacte de la corrupció? Cap. CDC va pagar un preu molt alt sense que hi hagués cap sentència ferma. Calia desvincular i no donar cap excusa a ningú per al període que s’havia d’encarar.’
Mas ha fet una mica de balanç del seu periple per la primera línia política. Cinc victòries electorals consecutives, ha dit, i tan sols en dues ocasions va poder governar. També ha assenyalat l’evolució del catalanisme majoritari del seu partit cap a les posicions sobiranistes actuals. I una gestió d’una Generalitat que ‘ens vam trobar en situació de ruïna total’.
Cap discrepància pública amb Puigdemont
Finalment, ha volgut deixar clar que unes paraules seves en una reunió del partit van ser filtrades de manera esbiaixada i incorrecta. Ahir alguns mitjans van atribuir a Mas unes frases crítiques amb l’independentisme perquè no té prou força i perquè no ha fet tant com calia per imposar-se a l’estat espanyol. A més, la frase deixava entendre que Mas parlava en tercera persona dels independentistes i van aixecar força polseguera a les xarxes. L’ex-president ha dit que la seva decisió de plegar no implicava cap missatge per a ningú, ‘i encara menys al president Puigdemont’. I ha afegit: ‘No he expressat mai discrepància amb allò que s’ha fet fins ara. Tinc la meva opinió i puc estar més o menys d’acord amb les decisions que s’han pres. Però en cap cas no he expressat mai cap discrepància. Jo no faig arribar cap missatge a ningú. I totes les decisions que es prenguin, les respectaré.’
A qui cedeix l’espai Mas?
Mas s’ha retirat lentament de la política més activa. Continuarà essent notícia per aquests plets judicials que suara esmentàvem. Un aplaudiment de la quinzena de persones de la direcció del partit que l’han acompanyat a la conferència de premsa ha tancat un període de dos anys de lenta retirada. Uns mesos que han servit per a moltes especulacions. Mentre Puigdemont negava la possibilitat de ser el candidat a unes pròximes eleccions, Mas mantenia l’opció de recuperar la davantera. Però Junts per Catalunya ha tancat una etapa i n’ha obert una de nova en el camp de l’independentisme centrat. Mas ha dit que volia cedir espai a nous lideratges. La pregunta és si no és el PDECat que comença a cedir l’espai a la candidatura erigida entorn de Puigdemont perquè pugui cristal·litzar en un nou partit més ampli i més desvinculat de l’antiga CDC. Al cap i a la fi, Mas s’ha especialitzat des de fa anys a acompanyar amb els seus gests polítics l’avenç col·lectiu d’un poble que s’ha alçat i que ara encara una etapa ben diferent de l’anterior. Mas no es retira, però penja el timó.
