10.10.2016 - 20:00
|
Actualització: 10.10.2016 - 21:49
La majoria de les preguntes que han fet a Carles Puigdemont després de la seva intervenció a l’esmorzar informatiu d’Europa Press a Madrid han estat de mitjans espanyols, per a qüestionar la viabilitat del camí cap al referèndum i cap a la desconnexió. El president ha insistit en la necessitat que l’estat espanyol reconegui Catalunya com a subjecte, per a poder negociar i dialogar. Aquesta és la llavor del problema: el subjecte polític, qui pot decidir, qui és sobirà, la manca de reconeixement de Catalunya com a subjecte. El director d’Europa Press, Javier García Vila, hi ha insistit, amb una pregunta que ha obert un breu diàleg amb Puigdemont:
—Javier García Vila: Permeti’m una pregunta que potser sembla una mica naïf. Jo, que sóc madrileny, per què no puc votar si el meu país es trencarà?
—Carles Puigdemont: Vostè, com a madrileny o com a espanyol va votar en el Brexit?
—J. García: Però no és el meu país.
—C. Puigdemont : Però decidim si un país de la UE es pot separar de la UE. I ningú no qüestiona que puguin prendre la seva decisió sobiranament i no preguntar als altres estats membres si els sembla bé que el Regne Unit se separi. I, per una altra banda, no hi ha cap precedent, tret de França amb Algèria, en què un procés d’independència el voti el conjunt de l’estat. La cosa més normal és que voti qui vol ser subjecte. I li giro la pregunta: vol dir que a Espanya s’acceptaria de preguntar sobre la independència de Catalunya a canvi que votessin tots els ciutadans espanyols? Per què no votem tots, em diuen? Li prenc la paraula. Estaria disposada la política espanyola a convocar un referèndum d’independència de Catalunya per a tot l’estat espanyol? Perquè com gestionarà els resultats si resulta que a Catalunya surt majoritàriament el sí?
—J. García: Però, president, jo també li puc preguntar: si en el referèndum sobre la independència a Barcelona surt el no, què passa?
—C. Puigdemont: Doncs com ha passat a Escòcia, que ha sortit el no al Brexit i la decisió del Regne Unit és de sortir. Barcelona no és una nació. La Vall d’Aran sí que ho és. I a la Vall d’Aran li hem reconegut per llei el dret d’autodeterminació. La Vall d’Aran és una nació i té el dret de decidir.
Vegeu ací en vídeo aquest moment del debat:
