El dret civil valencià, l’article que no cap dins el meló podrit de la constitució espanyola

Avui comença una setmana clau per a millorar l’autogovern valencià, però cap dels dos partits que fins ara s’han alternat per a exercir-lo no estan interessats a millorar-lo o a ampliar-lo. I la culpa és, diuen, d’un meló. Un meló collit fora de temporada l’any 1978 que es diu constitució espanyola. El calendari d’aquesta possibilitat és implacable i és el següent:

Demà, el congrés espanyol prendrà en consideració la proposta de reforma pactada pel PSOE i el PP per modificar l’article 49 i substituir la paraula “disminuït” per l’expressió “persona amb discapacitat”. Dimecres s’obri el termini per a presentar esmenes. La diputada de Compromís integrada dins Sumar, Àgueda Micó, presentarà una esmena d’addicció a la disposició addicional segona de la constitució, en què es diu que les comunitats autònomes tenen la competència legislativa sobre el dret civil. D’aquesta manera es podria recuperar la capacitat de les Corts Valencianes d’aprovar lleis que una sentència del Tribunal Constitucional espanyol els va arrabassar l’any 2016. L’esmena l’ha redactada l’associació Juristes Valencians, que fa anys que lluita per assolir-ho. Dijous hi haurà la votació i, si res no canvia, l’esmena no prosperarà perquè tant el PSOE com el PP hi votaran en contra. El meló romandrà tancat i tots dos partits hauran caigut en una contradicció que els costarà molt d’explicar.

Un espill per al PP i el PSOE

Els que han anunciat que votaran contra allò que prediquen són els mateixos PP i PSOE que a les Corts Valencianes van acordar d’elevar una proposició al congrés espanyol perquè es modificàs la constitució. Els mateixos PSOE i PP que governen algun dels més de cinc-cents municipis on s’han aprovat mocions a favor de la recuperació del dret foral. Els mateixos PSOE i PP que aprovaran avui per majoria a la Diputació de València una moció demanant que les Corts puguen tornar a legislar sobre el dret civil dels valencians. Els mateixos PP i PSOE que tenen dues o més cares i que tenen algun mecanisme que els impedeix de defensar i votar el mateix a València i a Madrid.

La situació encara pot ser més esperpèntica perquè com que ja fa anys que la demanda hi és i la composició de les Corts i del congrés espanyol ha canviat després de les eleccions, és molt possible que algun diputat d’aquests dos partits hi votàs a favor quan premia el botó al palau dels Borja de València i que dijous vote en contra al palau del senat, que és on, momentàniament, es reuneix el congrés espanyol a Madrid.

El fet de votar que no a aquesta esmena és un espill que retorna una imatge desfigurada i empetitida tant de Ximo Puig com de Carlos Mazón. Mostra dos dirigents que ací s’esgargamellen demanant millores i drets per als valencians i que són incapaços de plantar cara a les direccions centrals dels seus partits. Tant si a Espanya governa l’un com l’altre. Fins i tot, són capaços de dur la petició a les portes del congrés espanyol i barallar-se per fer-se una fotografia al costat dels lleons, però una volta travessen la porta i la proposta entra al registre, sembla que ja no és cosa seua.

Dimissió del País Valencià

D’una banda, el PP renega d’una part de l’estatut que les Corts van reformar l’any 2006 a instàncies del president Francisco Camps. Per tant, ni el seu llegat preserven. D’una altra, els socialistes valencians tampoc no fan res per rectificar la iniciativa que van tenir quan van demanar al seu dirigent d’aleshores, José Luis Rodríguez Zapatero, que recorregués al Tribunal Constitucional espanyol contra algun article que ells mateixos van aprovar a les Corts.

D’aquesta manera, tots dos partits dimiteixen, una vegada més, del País Valencià. Dimiteixen d’endur-se el mèrit de ser els artífexs de la restitució d’un dret que reforça l’autogovern. Continuen ofrenant a Espanya i s’allunyen del ganivet que hauria d’encetar el meló. Temen, diuen, que si ho fan, ja no podran tornar a tancar-lo mai més. I saben que això és cert, perquè el meló fa massa anys que el van collir i ningú no ha gosat mai de posar-hi les mans si no és de manera molt controlada quan Europa exigeix un canvi en les pautes d’endeutament, o quan resulta insostenible jurar-lo o prometre’l tot sabent que inclou el mot “disminuït” per a qualificar un col·lectiu amplíssim de gent.

Una oportunitat única

L’associació Juristes Valencians, que presideix José Ramon Chirivella, fa anys que demana la modificació de la constitució espanyola. Quan els dos partits espanyols van decidir que farien el canvi que els demanaven les associacions de persones amb discapacitat, van veure l’oportunitat d’incorporar-hi aquesta millora. És una frase redactada amb precisió mil·limètrica perquè no trontolle res, i perquè el meló quede, aparentment, intacte.

Però aquest meló podrit ha arribat a un punt de no-retorn, i el PP i el PSOE volen evitar que s’òbriga perquè unes altres comunitats autònomes no comencen a fer peticions per incloure modificacions als seus estatuts o per millorar-ne la condició. Un dels qui ja ha fet pública aquesta demanda és Més per Mallorca, integrat dins Sumar, que demana la modificació de l’estatut de les Illes per demanar que Formentera puga elegir un senador. I això no és un caprici dels nacionalistes, sinó que prové d’un acord del Parlament de les Illes Balears que va tenir el suport del PP i del PSOE. I, probablement, aquesta demanda no serà l’única, perquè el meló podrit ja ha perdut la utilitat si és que en algun moment en va tenir.

Una darrera crida a la responsabilitat

Ahir a València es va fer un acte per cridar-los l’atenció una volta més. Per dir a Pedro Sánchez i a Alberto Núñez Feijóo que d’ací a dijous encara són a temps de recapacitar i canviar el sentit del vot que han anunciat. La convocatòria la van fer Juristes Valencians i les entitats socials, empresarials, locals i sindicals que fan costat a la petició. Hi havia poc més d’un centenar de persones per a escoltar els discursos. La representació de tots dos partits va ser mínima i d’un perfil molt baix. El meló va sobrevolar tot l’acte.

Vicent Soler, que és el dirigent socialista que més s’ha significat en aquest sentit, va dir allò que també havia explicat en aquesta entrevista a VilaWeb, que la constitució del 1978 es va fer com una taula de salvació que consolidàs l’eixida de la dictadura. Quant a la negativa dels socialistes a reformar-la, diu que és imprescindible un pacte entre les dues forces majoritàries i en els temps que corren ho veu molt complicat.

A Ximo Puig li van demanar l’altre dia per què el seu partit, que ostenta el govern espanyol, no dóna suport a aquesta petició i va evitar de respondre tot parlant de la necessària federalització de l’estat espanyol i més reformes que també són necessàries a parer seu.

El Partit Popular va enviar a l’acte de la plaça dels Furs la diputada Laura Chulià, que va admetre que la seua obligació era recuperar i mantenir les senyes d’identitat i va recordar que el seu partit era el que més havia fet per reintegrar la competència en matèria de dret civil. Però en cap moment no va anunciar el vot favorable dels seus diputats a Madrid.

El senador Enric Morera, que era president de les Corts l’any 2020, quan van aprovar per unanimitat d’elevar al congrés espanyol la proposició, va posar el meló damunt la taula i va demanar que tothom en menjàs, que tothom parlàs i que trencàs silencis clamorosos. La diputada Àgueda Micó, que serà l’encarregada de defensar l’esmena, va assenyalar el PSOE i el PP. “Si no hi voten a favor, trairan els valencians i trairan l’autogovern i trairan els ciutadans que volen que els valencians siguem ciutadans de primera.” En declaracions a VilaWeb, la diputada va explicar que aprofitaria aquesta setmana per acabar de tancar acords amb tots els partits del congrés espanyol excepte els dos esmentats i Vox per aconseguir el vot de tota la cambra excepte del PP, el PSOE i Vox.

Fa uns dies, Compromís va convocar a una reunió a les Corts Valencianes els responsables del PP i del PSPV per mirar de convèncer-los que no podien votar en contra de l’esmena. El PP no ha respost a la crida i el PSPV els va dir que els semblava una iniciativa interessant. La coalició ha convocat aquest acte amb el nom de “Cimera per a impulsar el dret civil valencià”. Qui sí que hi assistirà serà José Ramon Chirivella, president de Juristes Valencians, que ahir es va embolcallar en la senyera per advertir a aquells diputats que voten contra l’esmena que ja no tindran dret de tornar-la a usar o esmentar mai més. “Ja està bé d’utilitzar la senyera com si fos un tros de qualsevol cosa, això significa autogovern, és la senyera del segle XIV, que ens donava institucions pròpies i ens va fer diferents”, va dir.

I mentrestant, el meló bífol, collit a destemps i per força l’any 1978, continua podrint-se a l’andana.