08.09.2017 - 22:30
|
Actualització: 08.09.2017 - 23:53
L’endemà de l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república al Parlament de Catalunya, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) n’ha publicat el text. Els vots de JxSí i la CUP van permetre d’aprovar la norma ‘suprema’ que constitueix la base fundacional de la república catalana.
La llei, de vuit títols, ocupa 27 pàgines en la publicació oficial de la Generalitat i estableix les bases de la transició des de l’etapa autonòmica espanyola fins a la república catalana independent. La norma fixa un termini de sis mesos entre el referèndum de l’1 d’octubre i les eleccions constituents, en cas de victòria del sí. Aquest període de mig any és anomenat procés constituent.
La norma també preveu que, de les eleccions constituents, en surti una assemblea constituent que substituirà el parlament actual i que serà vigent en el període en què es redacti la constitució de la nova república. Segons la llei de transitorietat, la constitució catalana s’hauria d’aprovar per una majoria de tres cinquenes parts o bé, si no és possible, per majoria absoluta.
Doble nacionalitat i cooficialitat lingüística
El text estableix, igualment, la doble nacionalitat catalana i espanyola, i que el govern de la Generalitat promogui negociacions amb l’estat espanyol per a fer un tractat de nacionalitat. Així mateix, preveu que una eventual Catalunya independent mantingui la cooficialitat actual del català i el castellà, i en l’article 3 fixa que és la norma ‘suprema’ mentre Catalunya no tingui una constitució pròpia. D’aquesta manera, també regula el personal públic i estableix una integració dels treballadors de l’estat a l’administració catalana ‘amb les mateixes condicions retributives i d’ocupació’, llevat que s’hi renunciï.
Per una altra banda, segons la llei fundacional, la Generalitat aplicarà els tractats i els convenis internacionals en matèria ‘tributària, duanera i de seguretat social’.
Sistema judicial
El text preveu que els jutjats i tribunals arxivin o anul·lin els processos penals contra els investigats o condemnats per ‘conductes que cerquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d’un nou estat de manera democràtica’. A més, en el capítol judicial, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya se substituirà pel Tribunal Suprem, màxim òrgan judicial, que tindrà una Sala de Garanties Democràtiques equivalent a l’actual Tribunal Constitucional espanyol. Com a òrgan de govern judicial, es crearia, entre més, una comissió mixta entre el Suprem i el govern.
La llei, però, només entrarà en vigor en cas que el sí guanyi el referèndum.
