31.01.2018 - 22:00
El Periódico va publicar el dia 22 de gener proppassat un altre article sobre la famosa nota feta pública el mes d’agost, arran dels atemptats, que segons el diari havia estat enviada per la CIA als Mossos per advertir-los de la possibilitat d’un atemptat a la Rambla. En l’article d’ara, el diari diu que en una de les caixes que havien de ser incinerades pels Mossos el 26 d’octubre i que foren confiscades per la policia espanyola hi ha dos documents vinculats a aquest cos. Segons el diari, va tenir accés a aquests documents i els va publicar.
VilaWeb ha consultat alguns experts sobre la credibilitat d’aquests documents i les circumstàncies en què han aparegut. Un dels documents és suposadament la nota original i l’altre, en el qual se centra la informació, un document secret que parla d’aquesta nota. Els experts coincideixen a negar que l’informe pugui ser un document real dels Mossos, tant per la manera com se suposa que fou aconseguit com pel contingut.
Un document secret no pot sortir, íntegre, de la comissaria en paper
La raó principal per a negar cap validesa al document és precisament la manera com ha aparegut.
Segons els protocols de seguretat dels Mossos, un document classificat com a secret, en format de paper, ha de ser destruït al cap de set dies, tot i que els caps de la comissaria, excepcionalment, el poden mantenir durant un període màxim d’un mes. Passat aquest temps s’ha de destruir obligatòriament.
Més i tot. El protocol de seguretat dels Mossos ordena de destruir els documents classificats com a secrets en un doble procés obligatori. Primer, cal passar el document per una destructora de paper que hi ha a cada comissaria i després incinerar-lo. Segons el protocol dels Mossos, és completament prohibit que un document classificat com a secret pugui sortir de la comissaria en paper.
Els experts consideren, doncs, que és totalment impossible que un paper com aquest fos dut pels Mossos a la incineradora en les condicions que El Periódico afirma que va aparèixer. I remarquen que de cap manera un document que, segons el diari, fou enviat als Mossos el mes de maig podria existir en paper, si fos considerat secret, el mes d’octubre.
Hi ha greus errors de format
Però, a més, hi ha seriosos dubtes també sobre el document. VilaWeb, lògicament, no ha pogut accedir al document que té El Periódico, però la fotografia que en publica conté unes irregularitats que, segons els experts, el desacrediten.
En primer lloc, perquè de cap manera en un document oficial considerat secret no pot haver-n’hi una part que passi per sobre de la marca d’aigua –una marca que indica, precisament, que és secret. És impossible que surti d’una impressora en aquestes condicions, i això indica que hi ha hagut una manipulació. Segons les normes del cos, enganxar qualsevol fragment de paper per sobre de l’original l’invalida i el deixa sense efecte.
També crida l’atenció que l’informe que ensenya El Periodico no contingui el peu de pàgina obligat en tots aquests documents i que va imprès directament sobre el paper. Si es tractés d’un paper dels que fan servir els Mossos per a imprimir els documents amb la consideració de secret, hi hauria un paràgraf al peu, en vermell, d’unes deu línies, on s’especifica quina classe de document és, juntament amb la numeració de la pàgina i el total de pàgines del dossier. Cap informe oficial no circula sense aquesta numeració a peu de pàgina que indica quina pàgina és i quantes pàgines té el document.
Hi ha la possibilitat que abans de posar la marca d’aigua d’El Periódico s’hagués esborrat aquesta part, però als experts els crida molt l’atenció un paràgraf que apareix just abans del text en anglès, que diu que aquella nota no pot ser cedida ni consultada per altres persones. Aquest format és completament irregular i no té explicació, car això mateix, més desenvolupat, és el que diria la nota en vermell que hauria d’haver-hi a peu de pàgina.
Els experts remarquen també que el document presentat per El Periódico dugui una marca d’aigua que indica ‘còpia 1’, fet que, naturalment, ja elimina la possibilitat que sigui el document original.
Finalment, tots els experts consultats han acollit amb molta sorpresa la llista d’emissors i receptors que hi ha a la part superior del document. És una codificació completament desconeguda. Tanmateix, hi ha la possibilitat que correspongui a alguna unitat molt poc coneguda, o fins ara desconeguda, dels Mossos.
Una nota polèmica des del primer dia
El Periódico va publicar la primera informació sobre aquesta nota a final d’agost, per tal de justificar un piulet que havia fet el mateix dia de l’atemptat i que havia aixecat una gran polèmica. La publicació de la nota va ser seguida d’un gran escàndol per les evidents falsedats que contenia. Més tard, el govern dels Estats Units va reconèixer que no trobava cap còpia original de la nota publicada pel diari barceloní i fins i tot el cònsol dels Estats Units, en una entrevista a BTV, va negar que en tinguessin cap informació.
El fet més detonant de tot aquest episodi és que en la presumpta nota s’afirma que són ‘informacions no contrastades, de veracitat desconeguda’, que no s’han pogut relacionar amb l’atemptat de la Rambla. No hi ha cap raó que expliqui per quin motiu una informació tan poc concreta –que si de cas havia estat enviada a tots els cossos policíacs de l’estat espanyol– és objecte d’una polèmica política i periodística adreçada a culpar els Mossos.
