30.08.2020 - 21:50
|
Actualització: 31.08.2020 - 10:35
El divorci entre Junts per Catalunya i el PDECat sembla ja irreversible. Ambdós partits encara han tingut converses aquest mes d’agost, però la decisió de la formació de David Bonvehí de portar el partit del president Carles Puigdemont als tribunals per reclamar el nom de Junts per Catalunya ha dinamitat els últims ponts que els quedaven. El PDECat va interposar a començament d’agost una demanda al jutjat en contra del canvi de titularitat de Junts per Catalunya, que es va materialitzar el 10 de juliol, quan dirigents afins a Puigdemont van aconseguir la titularitat de la marca electoral després d’una assemblea telemàtica. El partit de Bonvehí diu que aquesta assemblea telemàtica no va existir i per això ha recorregut a la justícia espanyola. Això farà que d’aquí a poc el jutge convoqui una vista per a decidir si pren mesures cautelars i suspèn l’ús del nom Junts per Catalunya, que ara fa el congrés constituent, el qual va començar el 25 de juliol i acabarà el 4 d’octubre vinent.
Malgrat haver interposat la demanda a començament d’agost, Bonvehí va continuar negociant un possible acord electoral amb Junts per Catalunya fins la setmana passada. Després de veure rebutjada la proposta de fer una coalició electoral, amb un repartiment del 50% de les llistes electorals, aquest mes Bonvehí ha proposat en diverses reunions amb el secretari general de Junts, Jordi Sánchez, d’incloure membres del seu partit en quatre llocs de sortida a la candidatura a les eleccions catalanes, en canvi d’ajornar un any la decisió sobre el futur del PDECat. A més de reunir-se amb Sánchez, Bonvehí també ho ha proposat a Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, amagant-los que havia portat el contenciós als tribunals. Però la setmana passada va informar Sánchez d’aquesta iniciativa, cosa que va fer miques les negociacions.
La proposta d’incloure quatre noms a la candidatura de Junts per Catalunya tenia partidaris dins la formació de Carles Puigdemont, però una vegada l’executiva va assabentar-se de tot, no tan sols s’hi ha tancat la porta sinó que els càrrecs electes de Junts i quadres del partit que encara mantenien doble militància n’han començat a plegar en bloc. Junts considera que Bonvehí els ha enganyats intentant de negociar quan ja havia obert la via judicial. Una via judicial que no preocupa Junts, perquè creuen que no reeixirà, però que sí que ha malmès el clima de confiança amb Bonvehí. La tesi de Junts és que Bonvehí ha fet un doble joc, mirant d’arribar a un acord amb el partit de Puigdemont, mentre preparava el PDECat per anar a les eleccions tot sol. L’entorn de Bonvehí diu que Junts sabia que s’havia presentat la demanda, però no precisa d’ençà de quan.
El resultat és que ha començat una escalada pública d’estripades de carnet del PDECat que va arrencar dissabte amb tot el grup de Junts al senat espanyol i amb el conseller Lluís Puig, va continuar ahir amb els responsables i quadres del partit al Baix Llobregat, i continuarà probablement aquests dies vinents. La ruptura causarà el trencament del grup parlamentari al congrés espanyol, perquè hi ha diputats del PDECat lleials a Bonvehí, com Genís Boadella i Sergi Miquel. La ruptura també pot tenir conseqüències al grup del Parlament de Catalunya, tot i que els diputats, tant de Junts com del PDECat, ja van acordar abans de l’estiu d’acabar la legislatura sense trencadissa.
Una vegada dinamitada qualsevol possibilitat d’entesa, la situació més probable és que el PDECat opti per presentar-se a les eleccions tot sol. Una opció defensada d’ençà del primer dia pel batlle d’Igualada, Marc Castells, i el de Mollerussa, Marc Solsona. Tanmateix, diuen que la candidata més ben situada pot ser la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, tot i que la decisió oficialment no ha estat presa. I si la iniciativa judicial no va endavant, ho haurà de fer amb les seves sigles, cosa que no ha passat mai fins ara.