09.10.2018 - 22:00
|
Actualització: 10.10.2018 - 11:59
El procés judicial arran del procés participatiu del 9-N comença a veure el final. Avui declaren al Tribunal de Comptes espanyol, a Madrid, l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau. Després de les condemnes d’inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Mas, Ortega i Rigau i del Suprem contra Homs per desobediència i prevaricació, ara els quatre ex-dirigents afronten un judici per la despesa del 9-N.
Del 9-N, en va derivar una despesa de 5,25 milions d’euros que, preventivament, els quatre encausats han hagut d’avançar amb una fiança i l’aval de les seves propietats, embargades pel Tribunal de Comptes. Tots quatre respondran a les preguntes dels seus advocats, que preveuen que avui mateix o demà es facin les conclusions del judici i que la sentència es publiqui les setmanes vinents.
Fonts de la defensa de Mas han explicat a VilaWeb que, en el cas que el tribunal els absolgui o bé redueixi la culpabilitat de l’ex-president i els ex-consellers, demanaran immediatament que es retornin les garanties. És a dir, que es retornin els diners de la fiança –2,9 milions van sortir de la caixa de solidaritat de l’ANC– i que s’aixequi l’embargament de les propietats dels acusats. Concretament, els immobles embargats com a aval de la resta de la fiança que calia pagar són un pis de Mas al carrer Tuset de Barcelona, la meitat d’un immoble d’Homs a Taradell (Osona), finques d’Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (Ripollès) i també una propietat de l’ex-secretari general de Presidència Jordi Vilajoana.
Les línies argumentals de la defensa
L’ex-president i els ex-consellers han argumentat que no hi ha responsabilitat comptable sobre la despesa del 9-N. Mas ha dit que el procés participatiu el van organitzar els voluntaris i que no es van gastar diners públics específicament per a aquest objectiu.
‘Neguem que això sigui constitutiu de malversació’, diuen fonts de la defensa. La principal despesa és la compra d’ordinadors que es van emprar per crear la base de dades dels votants. Posteriorment, aquests ordinadors s’han fet servir a les escoles públiques, per la qual cosa la defensa argumenta que no hi ha cap perjudici per a la Generalitat. ‘Es van adquirir per a les necessitats del servei educatiu i van tenir un ús puntual i per a dos dies per al procés participatiu’, ha argumentat Mas.
L’acusació, exercida per l’advocacia de l’estat, Societat Civil Catalana i l’entitat Abogados Catalanes por la Constitución, s’aferra a l’argument que el procés participatiu del 9-N era una consulta encoberta –suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol el 4 de novembre– i que, per tant, totes les despeses van ser il·legals. ‘La realitat documental i el desenvolupament del 9-N demostren que, en els termes en què es va presentar, no va ser cap consulta encoberta, sinó un procés participatiu’, raona la defensa.
De fet, després de les condemnes del TSJC, consideren que el judici al Tribunal de Comptes és un ‘doble càstig’. La defensa també critica durament que les tres parts acusadores sostinguin que la fiscalia del TSJC va ‘oblidar-se’ d’acusar Mas, Ortega i Rigau de malversació de fons públics, un delicte que comporta penes de presó. Va ser durant el judici, que la fiscalia del TSJC va desestimar aquesta acusació. ‘La fiscalia va dir que era evident que la consulta s’havia suspès i que no se’ls podia responsabilitzar de les despeses anteriors al 4 de novembre’, diu la defensa. ‘No es pot parlar de despesa indeguda abans del dia 4, això ja es va analitzar.’
Possibles recursos d’apel·lació i al Suprem
Sigui quina sigui la sentència, ambdues parts poden presentar sengles recursos d’apel·lació al mateix Tribunal de Comptes. En última instància, també poden presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem espanyol. Les fonts consultades per VilaWeb dubten com actuaria l’advocacia de l’estat, però tenen clar que tant Societat Civil Catalana com l’entitat Abogados Catalanes por al Constitución recorrerien fins a l’última instància.
A més, sostenen que el procediment pot prolongar-se dos anys o tres, fins que es resolguin tots els recursos posteriors a la sentència del Tribunal de Comptes. ‘Hi ha molta jurisprudència contradictòria entre el Suprem i el Tribunal de Comptes. És força habitual que el Suprem modifiqui una resolució del Tribunal de Comptes o no hi estigui d’acord’, expliquen. En tot cas, el màxim càstig per a Mas, Homs, Ortega i Rigau seria una condemna a pagar els 5,25 milions, i fins que no els paguessin, les seves propietats continuarien embargades.
