El dilema inesperat de Marchena

TEMA DEL DIA
Diputats. Al jutge Manuel Marchena li ha sortit un entrebanc de darrera hora, amb què no comptava quan va començar el judici: decidir què en fa, d’Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull quan surtin elegits diputats, o de Raül Romeva quan sigui senador, a les eleccions espanyoles del 28 d’abril. El 12 de febrer va començar el judici i tres dies després es van convocar les eleccions. En aquell moment cap dels polítics esmentats no era candidat, però ara tots tenen l’elecció assegurada perquè són caps de llista d’ERC o Junts per Catalunya a diverses demarcacions catalanes. Amb el reglament del congrés espanyol a la mà, la presa de possessió de l’acta ha de ser presencial davant la Junta Electoral espanyola, i han d’assistir a la sessió constituent que es farà el 21 de maig, cosa que obliga a excarcerar-los. Un fet que força Marchena a triar entre mantenir la cura processal amb què ha simulat actuar fins ara o cercar una sortida que, sigui quina sigui, vulnerarà el dret de participació política dels dirigents independentistes, cosa que no serà ben rebuda al Tribunal d’Estrasburg.

Els encausats van ser suspesos com a diputats al Parlament de Catalunya pel jutge Llarena, però no per als càrrecs que puguin exercir en el futur. Per a obtenir la condició de diputats al congrés haurien de renunciar als escons al parlament, però la llei electoral espanyola estableix que no poden ser suspesos fins que no hi hagi una sentència ferma, cosa que no passarà fins després de l’estiu. Llarena va fer una suspensió ad hoc, en una de les irregularitats més greus del procés d’instrucció, aplicant-los l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, tot i que va obrir la porta a la possibilitat que els diputats suspesos no haguessin de renunciar definitivament al seu escó i poguessin ser substituïts temporalment per uns altres membres de la seva candidatura. Aquest article preveu que en els casos de presó provisional pels delictes d’integració i relació amb bandes armades, individus terroristes o rebels, el processat serà suspès automàticament del càrrec públic mentre duri la situació de presó. Però aquests delictes no els són pas imputables, als dirigents independentistes, si no és que es fa una vulneració escandalosa de la interpretació de la llei, com es pot veure en el judici, amb tots els paranys i manipulacions que s’hi observen.

Marchena pot seguir el camí de Llarena, amb el risc que significa amb vista a Estrasburg, o desautoritzar-lo i cercar unes altres vies. Els membres del tribunal també hauran de decidir si els candidats poden fer campanya, com qualsevol altre candidat, i de quina manera poden participar en els debats al congrés espanyol o al senat, mentre no siguin inhabilitats. Els advocats de les defenses no són gaire optimistes quant a la posada en llibertat dels seus clients, però tenen previst de demanar-ho quan arribi el moment. Tenint en compte com funciona la justícia espanyola, creuen que a tot estirar els deixaran recollir l’acta i en acabat els suspendran, tornant-los a aplicar l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, de manera que es vulnerarà per segona vegada el dret de participació política. Com a mal menor, aquest és un argument més a afegir a la llista d’Estrasburg. De moment, els cinc encausats que són candidats ja han demanat avui a Marchena la llibertat per a poder participar en la campanya electoral.

Aquests dies veurem quina solució adopten els magistrats de la sala segona del Suprem, però, acabi com acabi, es demostra que la decisió de Junts per Catalunya i ERC de situar els presos al capdamunt de la llista no era per a fer xantatge emocional als electors sinó per empènyer contra les cordes Marchena i denunciar la situació d’indefensió en què es troben. És molt possible que la justícia espanyola torni a trepitjar els drets dels presos independentistes, com ha fet fins ara, però també és probable que això tingui conseqüències electorals el dia 28 d’abril. En aquesta situació d’injustícia continuada, l’única solució que té l’independentisme és defensar-se a les urnes, com ha fet sempre.

MÉS QÜESTIONS

La fiscalia de València investiga Ortega Smith per un delicte d’odi. La fiscalia de València ha obert diligències d’investigació al secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, per un possible delicte d’odi arran d’una denúncia interposada per Musulmans contra la Islamofòbia. Segons aquesta associació, Ortega va fer unes declaracions que fomentaven la creació d’una atmosfera de por i rebuig envers les comunitats musulmanes. El col·lectiu va posar en coneixement de la fiscalia les paraules pronunciades per Ortega Smith en un vídeo publicat al canal de YouTube de Vox, que reprodueix el míting polític del 16 de setembre de 2018 al Casino d’Agricultura de València. S’hi sent com diu: ‘Serem més forts davant de l’enemic comú que té un nom molt clar i que jo no deixaré de dir en totes les intervencions. El nostre enemic comú, l’enemic d’Europa, l’enemic de la llibertat, l’enemic del progrés, l’enemic de la democràcia, l’enemic de la família, l’enemic de la vida, l’enemic del futur, es diu invasió, es diu invasió islamista.’ El col·lectiu denunciant destaca que aquestes declaracions tenen un fort contingut islamòfob, molt alarmista, i que poden atemptar contra la convivència i la pau social. Per aquesta raó van actuar per dilucidar si el contingut del vídeo pot ser constitutiu d’un presumpte delicte d’odi i en van informar la fiscalia. L’associació expressa la confiança en el sistema judicial i en l’estat de dret, i anima els ciutadans, i particularment els musulmans, a apoderar-se i denunciar qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte d’odi o discriminació.

Ajornen les declaracions de Camps i Cotino fins després de les eleccions. Potser és casualitat, però en aquests moments costa de creure. Les declaracions de Francisco Camps i Juan Cotino pel cas de la visita del papa a València, que havien de començar aquesta setmana, han estat ajornades fins després de les eleccions espanyoles del 28 d’abril, per acumulació d’assenyalaments dels lletrats. La decisió del jutge beneficia el PP, perquè allunya el debat de la corrupció de la campanya electoral, tot i que l’esclat del cas de la família de Rita Barberà ho dificultarà. Camps i Cotino són investigats per les presumptes irregularitats en les contractacions de la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies amb motiu de la visita del papa Benet XVI a València. Fonts judicials asseguren que el calendari haurà de ser reformulat per les parts i el ministeri fiscal. El primer a comparèixer havia d’haver estat el bisbe auxiliar de València i president de la fundació, Esteban Escudero, citat demà. La titular del jutjat d’instrucció número 5 de València ja va ajornar al gener aquests interrogatoris, que s’havien de fer entre el 15 de gener i el 7 de febrer.

El lema del PSPV per a les eleccions serà ‘Seguint sumant’. El PSPV-PSOE ha triat el lema ‘Seguir sumant’ per a unificar el seu missatge electoral en la campanya a les eleccions valencianes del dia 28, segons que ha revelat el candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Ximo Puig. En un acte al centre cultural la Beneficència de València davant nombrosos càrrecs públics socialistes i militants, Puig ha desgranat els eixos sobre els quals pivotarà la campanya electoral del PSPV, que començarà el divendres 12 a mitjanit i s’acabarà el divendres 26. L’acte ha començat amb el relat de cinc persones sobre l’efecte que han rebut de les polítiques socials del Consell del Botànic d’ençà del 2015.

La meitat de les candidatures andorranes no contenen mesures per la igualtat home-dona. Només la meitat de les candidatures que concorren a les eleccions andorranes de diumenge proposen plans per a aconseguir la igualtat o reduir la descompensació salarial. Això es desprèn de l’estudi dels programes electorals que ha fet Acció Feminista, que es pot consultar a la seva web. L’anàlisi candidatura per candidatura i la comparació destaca que només la meitat de les opcions proposen plans per a aconseguir la igualtat i reduir l’esquerda salarial. A més, en cap no s’aborda la transversalitat de gènere. Acció Feminista recorda que la dona constitueix més de la meitat de la població andorrana, però que tan sols una cinquena part té representació en les decisions polítiques. Per això volen saber l’opinió dels candidats i les propostes que fan en matèria de gènere. S’ha estudiat, per exemple, quantes candidates s’hi presenten, si es té en compte la violència masclista i quina posició tenen sobre l’avortament. A Andorra, l’avortament continua prohibit i pocs partits proposen de legalitzar-lo.

Ciutadans de les Illes es desmarca del fitxatge de Bauzá a les europees. Albert Rivera ha situat l’ex-president José Ramón Bauzà al cinquè lloc de la llista de Ciutadans per a les eleccions europees. La decisió no ha estat ben rebuda per la secció balear del partit. El dirigent d’aquesta secció, Xavier Pericay, ha recorregut a la ironia i ha indicat que la seva presència ‘no contamina el valor de la resta de la llista, formada per gent molt valuosa’. Ha aclarit que és una decisió de la presidència del partit i ha subratllat que ell la respecta. Malgrat això, ha volgut destacar que Bauzá no ha entrat a cap llista a les Balears, tal com ell va advertir.

LA XIFRA
17 dels 59 diputats del Parlament de les Illes Balears han sol·licitat la indemnització de 10.000 euros. Una quantitat que cobraran pels 55 dies que el parlament deixa de funcionar fins que no es torni a constituir, passades les eleccions del 26 de maig.

TAL DIA COM AVUI
El 3 d’abril de l’any 1979 es van fer les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista i es constituïren els primers ajuntaments democràtics.