El dilema de Junts per Catalunya davant la investidura

TEMA DEL DIA
Recta final. Les negociacions per la investidura del futur president de la Generalitat han entrat avui en la recta final. La decisió de Jordi Sánchez de renunciar a l’escó i abandonar la política, després de veure com el fiscal demanava que el mantinguessin a la presó, ha precipitat els esdeveniments. Teòricament, el ple per la investidura s’ha de fer la setmana que ve i tot fa preveure, si no hi ha canvis d’última hora, que el candidat serà Jordi Turull.

Tot això és tan cert com que a hores d’ara no hi ha majoria per a investir Turull ni cap altre candidat independentista. Junts per Catalunya i ERC ja van tancar un acord de govern però no han aconseguit d’afegir-hi la CUP, que avui ha tornat a ratificar l’abstenció. La CUP no té pas cap problema amb el candidat, sinó amb el contingut del pacte de govern, que consideren autonomista i allunyat del mandat electoral del 21-D. Sense el suport de la CUP, Junts per Catalunya i ERC només sumen 64 diputats, un menys que els partits unionistes i els comuns, que hi votaran en contra, perquè hi ha dos escons, que són de Carles Puigdemont i Toni Comín, que no poden votar.

Hi ha dues maneres de desblocar la situació: que la CUP cedeixi dos diputats que votin afirmativament i dos s’abstinguin, com van fer durant la legislatura passada, o que Carles Puigdemont i Toni Comin renunciïn als escons. La primera opció a hores d’ara és molt lluny, segons que ha reiterat la CUP, però la segona implica una decisió traumàtica, sobretot per a Junts per Catalunya. Puigdemont ja va renunciar a ser investit president per evitar eleccions anticipades i està disposat a ‘fer el que calgui’ per tirar endavant la legislatura, però Junts per Catalunya no vol arribar a aquest extrem, perquè no seria entès per les seves bases ni pels electors que els van fer confiança.

Avui han continuat les reunions entre Junts per Catalunya i la CUP per mirar de pactar que dos diputats cupaires votin a favor de la investidura i no haver de ‘sacrificar’ Puigdemont. L’oferta d’una moció de confiança a mitja legislatura no acaba de convèncer els anticapitalistes, que volen més garanties a l’hora de desplegar la República. Però els negociadors de Junts per Catalunya exhibeixen la reforma de la llei de presidència per facilitar una investidura telemàtica com a argument per a no deixar fora del parlament Puigdemont, perquè manté la porta oberta a investir-lo més endavant. De moment, no hi ha acord, però hi ha temps fins la setmana que ve.

MÉS QÜESTIONS
L’Audiència pressiona Valtònyc. La llibertat d’expressió recula. L’Audiència espanyola dóna tres dies al raper mallorquí Valtònyc perquè demani la suspensió de la seva condemna de tres anys i mig de presó –ratificada pel Suprem el mes passat– o, si no, haurà d’ingressar a la presó abans de deu dies. Ho ha anunciat ell mateix a les xarxes socials, on ha explicat que ‘segurament’ haurà d’entrar a presó: ‘Poca cosa hi puc fer.’ De les seves paraules, es desprèn que en principi no presentarà recurs i per tant, entrarà a la presó de manera imminent.

La AP-7 continuarà essent de peatge al País Valencià. El govern espanyol no té previst d‘alliberar la AP-7 entre Tarragona i Sagunt ni entre el Campello (Alacantí) i València a partir del 31 de desembre del 2019, quan venç la concessió d’explotació. El govern espanyol, en resposta a una pregunta parlamentària, ha dit que quan la concessió venci no preveu de prorrogar-la, però que quan sigui revertida en decidirà la forma d’explotació. Tampoc no preveu d’alliberar trams d’autopista, llevat que alguna circumstància no prevista ho exigeixi. El Ministeri de Foment podria decidir mesures de bonificació de peatge en col·laboració amb els governs territorials.

Compromís demana un finançament just a Montoro. El senador de Compromís per Castelló, Jordi Navarrete, ha lliurat aquesta tarda al titular del Ministeri d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, una carta en què li reclama que modifiqui el pressupost ‘perquè faci justícia amb el poble valencià’ i incloguin un finançament just. La coalició proposa de compensar el deute pels efectes de l’actual sistema, que es tingui en compte el pes demogràfic, que es millori la inversió per capita i que s’estableixi una compensació del deute per infrafinançament i inversions racionals i equitatives. Navarrete ha advertit que sense aquestes condicions Compromís no s’asseurà a parlar dels comptes generals amb el PP.

El relleu a la batllia d’Alacant s’allarga. Les negociacions entre l’equip de govern de l’Ajuntament d’Alacant, del PSPV-PSOE, i la resta de grups polítics entorn del possible relleu del batlle, Gabriel Echávarri, processat pel ‘cas Comerç’, encara no han començat, malgrat que l’oposició demana de no demorar més el procés. Després de la junta de govern local, la portaveu municipal, Eva Montesinos, ha explicat que el diàleg no ha començat i ha demanat ‘serenitat i paciència’ perquè la fase actual és la de marcar el full de ruta i veure com comencen aquests contactes. Montesinos ha confirmat que l’hipotètic acord per a reemplaçar a Echávarri, que implicaria que ella fos batllessa sense condicions prèvies, no pot dependre del fet que ‘un vot es tiri enrere i el govern passi al PP’. Per això, pretenen descartar qualsevol opció que depengui d’un sol vot per evitar sorpreses: ‘Cal intentar que no n’hi hagi solament quinze’, ha dit, que són la meitat més un del consistori.

Els sindicats de funcionaris d’Andorra diuen que poden fer noves accions. Les organitzacions sindicals andorranes han fet un balanç positiu de les dues jornades de vaga que van convocar dijous i divendres. Ara exigeixen al govern que mogui fitxa per a satisfer les seves demandes i adverteixen que, si no hi ha canvis, convocaran més accions. Deixen un termini d’una setmana a l’executiu perquè obri el diàleg amb els representants sindicals. La Plataforma Sindical de les Administracions ha agraït el suport dels treballadors que s’han afegit a les vagues i han criticat els ‘serveis mínims abusius’ que va decretar el govern i que va impedir que més funcionaris s’adherissin a la vaga. Els sindicats van convocar les vagues per protestar contra la nova llei de la funció pública que impulsa l’executiu.

PEL FORAT DEL PANY
La irrupció de Jordi Graupera en la cursa cap a l’Ajuntament de Barcelona ha despertat preocupació a les seus dels partits independentistes, concretament al PDECat i ERC. Tots dos veuen la seva candidatura com una amenaça que els resti suport electoral. Tant demòcrates com republicans han obert contactes amb Graupera.

TAL DIA COM AVUI
El 20 de març de 1925 Primo de Rivera dissol la Mancomunitat de Catalunya, malgrat haver promès a la Lliga Regionalista que no ho faria. La tendència a l’incompliment és una constant històrica.