El difícil relleu de Jordi Cuixart

TEMA DEL DIA
Transversalitat. Més de mil dies després d’haver estat empresonat, Jordi Cuixart ha tornat a trepitjar la seu d’Òmnium Cultural entre els aplaudiments dels treballadors i simpatitzants que hi havia concentrats. El president d’Òmnium no tan sols conserva el carisma que tenia abans d’entrar a la presó sinó que l’ha vist augmentat durant aquests dos anys. Actualment, és un dels dirigents de l’independentisme que desperta més consens i transversalitat, en un terreny polític on la divisió i l’enfrontament són la norma. Cuixart és l’únic dirigent de l’independentisme que podria encapçalar una llista unitària, però no sembla que aquestes siguin pas les seves intencions.

L’entrada a la seu d’Òmnium ha estat un acte simbòlic: no és l’estat espanyol qui treu ni posa el president de l’entitat, sinó que això només ho pot fer la gent. En aquest cas, els més de cent vuitanta mil socis. A Cuixart li queden dos anys de president i sembla que la seva intenció és no repetir en el càrrec. En l’última entrevista que li ha fet Mònica Terribas com a conductora de ‘El matí de Catalunya Ràdio’, ho ha dit molt clar: ‘Acabaré el mandat i tornaré a la fàbrica, ja hi he deixat prou la pell.’ Cuixart considera que ha pagat un preu molt alt i vol dedicar-se a la seva empresa, que ha patit molt la seva absència, i a la seva família. Hi té tot el dret, com la resta de presos polítics que han sortit de la presó en un tercer grau que penja de la corda fluixa, perquè la seva durada depèn d’un recurs de la fiscalia que haurà de resoldre el Tribunal Suprem, el tribunal que els va empresonar. El tercer grau, com ha assegurat Raül Romeva poc després d’haver sortit dels Lledoners, és una falsa llibertat, perquè la condemna continua vigent.

Cuixart encara té davant dos anys de president d’Òmnium, que no sap si passarà amb un peu a la presó o amb tots dos. Però malgrat que hi ha temps, l’entitat ja treballa per preparar un possible relleu, segons que han explicat a VilaWeb fonts de la junta directiva. Naturalment, la junta prepara un relleu continuista, que tindria Xavier Antich i Marcel Mauri com a possibles candidats a president, o com un tiquet de president i vice-president. Mauri és el vice-president tercer, l’home que ha portat el pes de l’entitat durant l’empresonament de Cuixart i que, fins ara, sempre ha expressat la seva voluntat de plegar quan ho deixi l’actual president. Antich només és vocal, però ha estat el cervell de la transformació i l’obertura que ha fet Òmnium aquests darrers anys, l’estratègia de les lluites compartides i l’obertura a nous sectors socials més enllà de l’independentisme. Tot això, amb l’encert de no trencar amb la línia renovadora que van començar els ex-presidents Jordi Porta i la desapareguda Muriel Casals.

En el seu discurs davant les desenes de persones que s’han concentrat davant la seu d’Òmnium, ha instat la societat civil a continuar pressionant els polítics, una tasca que ha estat clau durant tot el procés i que els darrers temps s’ha deixat de fer. Va ser la societat civil, que va empènyer els partits a la unitat estratègica i a convocar un referèndum il·legal que es va guanyar. Aquesta tasca continua essent imprescindible, no solament perquè no hi ha unitat estratègica, sinó perquè l’electoralisme ho impregna tot. Pel que ha dit, Cuixart pensa aprofitar aquests dos anys per continuar empenyent el projecte d’Òmnium, però també ha precisat que tot i ser un pres polític, no era un ‘polític pres’, perquè ell no feia política, sinó una defensa dels drets humans. Tot i això, el seu ascendent sobre l’independentisme pot ser clau per a refer la unitat estratègica.

MÉS QÜESTIONS
El govern del Botànic es resisteix a fer obligatòria la màscara. El País Valencià és l’únic territori dels Països Catalans on no és obligatòria la màscara. Al Principat, les Illes, Andorra i la Catalunya Nord ja fa dies que se n’ha decretat l’ús forçós arran del creixement de rebrots de la covid-19. El govern del Botànic continua defensant la responsabilitat individual per sobre de la normativització. Després de la reunió del consell de govern, Mónica Oltra ha dit que, de moment, el Consell no preveia de decretar la mesura perquè considerava que els ciutadans tenien la maduresa suficient per a saber que l’ús permanent de la màscara era la millor defensa davant la propagació del virus. Oltra, que ha dut la màscara posada durant tota la compareixença de premsa posterior al ple del Consell, l’ha definida com el vaccí contra la covid-19, juntament amb la higiene de mans i la distància física, fins que no hi hagi un tractament efectiu. També ha recordat que la màscara era obligatòria si no es podia mantenir la distància de seguretat, sobretot en espais tancats.

El govern balear defensa el tancament de locals nocturns per a evitar contagis. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha defensat el tancament d’establiments en diversos carrers de Calvià i Platja de Palma vinculats al turisme de borratxera i ha recordat que la pitjor promoció turística seria l’augment dels contagis. Després de la reunió del consell de govern, Costa ha expressat el seu respecte per la intenció d’alguns empresaris de dur als tribunals la decisió de l’executiu, però ha insistit que el govern havia de defensar els drets dels ciutadans i que per sobre de tots hi havia la salut. Després d’haver rebut algunes propostes d’empresaris per a negociar la flexibilització de les mesures, la portaveu de l’executiu ha dit que les portes del govern sempre eren obertes per a parlar, però ha recalcat que no es tractava de l’incompliment d’algunes mesures administratives sinó d’actuacions que posaven en risc la salut de la ciutadania. Costa ha recordat que el decret postcofinament del govern espanyol facultava els territoris a prendre les decisions que consideressin oportunes i ha fet referència als rebrots a Catalunya i Aragó i a les mesures dels respectius governs per a controlar la pandèmia. A més, ha dit que el govern tenia el suport del sector turístic a mesures que podien semblar incòmodes perquè eren la millor imatge que es pot projectar a l’exterior.

Els habitants del barri de Sant Jaume de Perpinyà són més immunes a la covid-19. Els habitants del barri de Sant Jaume, conegut per la concentració de famílies d’ètnia gitana, podrien tenir un grau d’immunitat superior a la mitjana de la població, segons que informa Ràdio Arrels. Fa tres mesos, el barri va ser un dels punts més afectats per la covid-19 a Catalunya Nord i per això el servei de malalties infeccioses de l’hospital de Perpinyà va decidir de fer-hi un estudi serològic. Els primers resultats demostren que actualment no hi ha cap positiu per la covid-19 a Sant Jaume i que els habitants del barri presenten una immunitat col·lectiva més alta que la mitjana de la població. L’estudi s’ha acabat de fer aquesta setmana, però les conclusions definitives es publicaran d’aquí a uns mesos.

LA XIFRA
56 sancions en dos dies, ja ha imposat la policia andorrana per no portar la màscara. A cada sancionat li ha obert un expedient que comporta el pagament d’una multa de 100 euros, segons les dades facilitades pel govern.

TAL DIA COM AVUI
El 17 de juliol de 1935, avui fa vuitanta-cinc anys, Josep Sunyol esdevé president del FC Barcelona. Mor l’agost del 1936 afusellat pels franquistes, a trenta-vuit anys.