08.07.2018 - 08:38
|
Actualització: 08.07.2018 - 13:00
‘Alemanya no té cap monument dedicat a Adolf Hitler. Itàlia no en té cap dedicat a Benito Mussolini. Però Espanya té el Valle de los Caídos, una basílica que conserva les restes de Francisco Franco. Ara un projecte renovat per a exhumar el dictador ha tocat fibra sensible’. Així destaca el diari The New York Times el reportatge que aquest cap de setmana dedica a la polèmica sobre l’exhumació del dictador.
Germany has no monument to Adolf Hitler. Italy has none to Benito Mussolini. But Spain has the Valley of the Fallen, a basilica holding the remains of Francisco Franco. Now, a revived plan to exhume the dictator's remains has touched off a furor. https://t.co/lDPZ0Z0Q7B
— New York Times World (@nytimesworld) July 8, 2018
La crònica comença amb el periodista descrivint què s’hi troba quan hi va: un grup de gent retent homenatge a Franco i fent la salutació feixista. Parla amb una d’elles, Estela Tapias, que hi va amb el marit i els dos fills: ‘Franco era un dictador, però un de bo. Realment no entenc per què aquests comunistes el volen treure d’ací’.
L’equip del diari es passeja per aquest indret de glorificació del dictador, inèdit a Europa, inèdit als països on hi va haver règims feixistes, fent-se ressò del propòsit del govern de Pedro Sánchez d’exhumar-ne les despulles i de convertir el Valle de los Caídos en un punt de reconciliació i de memòria.
Explica el reportatge: ‘Aquest lloc, a prop del poble de San Lorenzo del Escorial, a una hora en cotxe del nord-oest de Madrid, és una de les tombes més grans d’Europa, amb les despulles d’unes treta-tres mil persones. La majoria van combatre a favor de Franco, però també conté els ossos de molts republicans opositors que hi van ser llançats anònimament, alguns dels quals suposadament van ser recollits en fosses comunes arreu per augmentar-ne el nombre.’
Això fa que el diari destaqui l’ombra allargada de Franco que encara sobrevola Espanya. ‘Ningú no projecta una ombra més allargada sobre la política espanyola que Franco, fins i tot dècades després de la seva mort, el 1975’, afegeix. ‘Gairebé tots els aspectes del seu llegat han alimentat la disputa, estenent-se recentment al canvi de nom de places i carrers associats al seu règim.’
L’existència del Valle de los Caídos fa que ‘Espanya sigui una anomalia a Europa’, diu el rotatiu, recollint les paraules de l’historiador Paul Preston. I també ho fa la de la residència estiuenca de Franco, el Pazo de Meirás, a Galícia; o el fet que una néta del dictador hagi heretat (lliure d’imposts) el títol de duquessa de Franco amb grandesa d’Espanya, que va rebre en primera instància el rei Juan Carlos I el 1975.
El reportatge clou amb declaracions d’un altre dels visitants a la tomba de Franco, Luis Castañón, sobre el motiu d’assistir a la missa en honor del dictador. ‘Fer-ho és pregar per la mort, per la reconciliació i per la indestructible unitat d’Espanya.’
Anàlisi de l’Aravot: El Valle de los Caídos: entre la transformació i l’exaltació al dictador
