El dia que Torra va dir prou

TEMA DEL DIA
Despatx. Primera hora del matí d’avui. El president Quim Torra convoca el seu nucli dur a la casa dels Canonges. No al despatx del president de la Generalitat, perquè no vol ocupar-lo, per respecte institucional al president a l’exili, Carles Puigdemont. En té un altre, més modern i funcional, situat al Pati dels Tarongers, però la cita és a Canonges, que és un lloc més discret. La nit havia acabat malament, amb càrregues dels Mossos contra independentistes que es manifestaven davant el parlament i a la Via Laietana. En quaranta-vuit hores hi ha hagut dues actuacions polèmiques dels Mossos: la de dissabte, amb la manifestació feixista de policies i guàrdies civils, i la d’ahir a Barcelona. I tot això en vigílies del debat de política general.

Cap a dos quarts de nou ja hi ha la consellera de Cultura, Laura Borràs; el diputat Francesc de Dalmases; el vice-president de la mesa, Josep Costa; el periodista Pere Cardús; i la directora de comunicació, Anna Figuera. Aquest és el seu equip de confiança, el que convoca quan hi ha moments de crisi. Després també s’hi afegeix el cap de gabinet, Josep Rius. Al punt de migdia, el president ha de ser al parlament, per al ple sobre la substitució dels diputats encausats, però abans ha de retocar el discurs perquè no pot aclucar-se d’ulls a tot allò que va passar dissabte i ahir a la nit. L’entorn del president ho atribueix a una maniobra de provocació d’Arran, les joventuts de la CUP, no pas dels CDR, que ja havien desconvocat la manifestació quan van començar els aldarulls. Però a la reunió també hi ha veus que demanen autocrítica. El Departament d’Interior tampoc no ho ha fet tot bé i el dispositiu policíac tenia errors. Alguns presents remarquen que les imatges, sobretot les de dissabte, han fet mal. No hi haurà dimissions, però hi ha autocrítica.

L’anàlisi de la war room del president és que Torra es troba enmig d’una tenalla i n’ha de sortir com més aviat millor. D’una banda, una part de l’independentisme el pressiona al carrer perquè apliqui el mandat de l’1-O, el titlla de tou i fins i tot una minoria el va xiular davant el parlament. Mentre això passa a Barcelona, a Madrid el PP i Cs demanen que s’apliqui una versió més dura del 155 pel sol fet d’haver encoratjat els CDR a mobilitzar-se. El consideren un separatista radical a punt de proclamar la independència. I el PSOE s’amaga; això molesta especialment el president, el silenci de Pedro Sánchez, incapaç d’imposar-se al discurs de la dreta dura. Hi ha una gran decepció amb la Moncloa i Torra està disposat a fer un ultimàtum a Sánchez: abans d’un mes, ha d’haver fet una proposta que inclogui l’exercici del dret d’autodeterminació. Altrament, l’independentisme li retirarà el suport que en va permetre la investidura. Com que aquesta és una decisió que afecta a ERC, el president consensua l’anunci amb el vicepresident Pere Aragonès i el conseller Ernest Maragall en una trobada posterior al seu despatx.

Amb aquest marc es retoca el discurs de la tarda, sobretot les primeres pàgines, i s’apuja el to perquè la decisió és que Torra comenci a marcar perfil propi com a president. No es pot centrar només en la gestió. L’única manera de sortir de la tenalla és accelerar, sense esperar la data dels judicis als dirigents independentistes, perquè la pressió del carrer creix i l’immobilisme del PSOE és insostenible. El discurs compleix fil per randa allò que s’ha convingut a la reunió. El president Torra comença la seva intervenció parlant dels incidents de dilluns a la nit davant el parlament, que qualifica d’aïllats, però recorda que el camí cap a la independència s’ha de fer ‘a cara descoberta perquè no tenim res a amagar’. I anuncia que el conseller Miquel Buch compareixerà al parlament per donar explicacions, tot i que no entra a fer autocrítica de l’actuació dels Mossos.

L’autocrítica la fa sobre el govern que presideix, reconeixent que s’ha d’explicar millor, per encarar la desorientació d’una part de la població que ‘no comprèn la nostra acció política’, dins la qual hi ha bona part de les bases independentistes. D’ara endavant es compromet a ‘parlar més clar’, però demana més unitat al govern i que s’acabi això de ‘mirar-se de reüll’ entre les forces independentistes. La manera és recuperar la cadena de confiances entre govern, entitats i societat civil que va permetre l’1-O. Una crida a la unitat dirigida a ERC.

Però quan més s’acreix Torra és quan s’adreça a Sánchez. Amb un explícit ‘prou!’, poc habitual en la seva oratòria, anuncia al govern del PSOE que s’ha acabat la paciència i que si Sánchez no fa una proposta que garanteixi l’exercici del dret d’autodeterminació abans del novembre ‘l’independentisme no podrà donar garantir l’estabilitat al congrés’.  L’ultimàtum de Torra obliga el govern espanyol a fer una compareixença urgent per refusar-lo, amb unes paraules de la seva portaveu, Isabel Celáa, que recorden les que feia Soraya Sáenz de Santamaria, oposant la independència a la convivència. Però Torra ja té allò que cercava apujant el to: que el PSOE es deixés d’ambigüitats i parlés clar tancant la porta a un referèndum pactat. Avui Torra ha dit prou, però ho ha fet després de notar la pressió del carrer. Sense les manifestacions multitudinàries d’ahir a Barcelona i arreu de Catalunya, el discurs hauria estat sensiblement diferent.

MÉS QÜESTIONS
Puig es reuneix amb Sánchez per exigir el 10% de les inversions de l’estat espanyol per al País Valencià. El president de la Generalitat, Ximo Puig, demanarà al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de rebre entre el 10% i l’11% de les inversions que fa l’estat en el pressupost del 2019, d’acord amb el pes de la població del País Valencià. Li exposarà aquesta reivindicació en la reunió demà a la Moncloa. Després d’assistir a una jornada sobre el ‘treball decent’ organitzat per UGT, Puig ha assenyalat que a mitjà termini la resposta a l’actual manca de finançament és substituir el model, però que hi ha d’haver mesures transitòries fins que no arribi el canvi de model. Creu que cal cercar eines perquè l’autogovern sigui ‘efectiu’ i considera que cal una resposta als 46.000 milions de deute del País Valencià, perquè impedeixen de donar cobertura a les competències pròpies. Puig ha precisat que defensa un model de finançament ‘no estrictament valencià’, sinó en el qual totes les autonomies siguin tractades amb ‘igualtat’. I ha afegit: ‘A hores d’ara no hi ha correspondència entre allò que els ciutadans paguen i allò que reben en forma de serveis públics.’

La Generalitat i la Diputació de València coordinaran les seves competències. Després de setmanes de polèmica entre els socis del Botànic sobre el buidatge de les diputacions, el PSPV s’ha avançat i el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que es formarien dues comissions bilaterals amb la Diputació de València per intensificar la ‘màxima coordinació possible’, amb l’objectiu d’oferir els millors serveis públics. Puig considera ‘fonamental’ aquesta coordinació per millorar l’eficiència i per consolidar la ‘bona harmonia’ entre les institucions. Tant Compromís com Podem defensen la supressió de les diputacions, però els socialistes valencians són partidaris de mantenir-les, tot i que reorientant-ne algunes funcions. Puig ha intentat avançar-se al debat reunint-se amb el president de la Diputació de València, Toni Gaspar. El cap del Consell ha afirmat: ‘Les institucions estan legitimades en la mesura en què treballen juntes per millorar la vida de les persones, per ser més eficients, per ser més capaces d’aconseguir els reptes que ens hem proposat.’ Amb aquest objectiu, Puig i Gaspar han anunciat la creació d’una comissió estructural per debatre i ‘generar la màxima complementarietat’, i per ‘superar les ineficiències i les duplicitats’ entre ambdues administracions. A la pràctica, segons Puig, és una comissió de transferències de la diputació a la Generalitat, d’acord amb les competències pròpies que l’estatut d’autonomia determina per a la Generalitat. D’una altra banda, i amb caràcter immediat, també s’engegarà una altra comissió mixta per coordinar l’acció pressupostària del 2019. Gaspar, ha dit que aquestes comissions seran un pas endavant en pro de l’eficàcia, i ha assegurat que se’n veuran els resultats d’ací a pocs mesos.

Els docents de Mallorca denuncien que el decret de mínims no es compleix en el 34% dels centres privats concertats. Cinc anys després de la vaga indefinida del sector de l’educació contra el decret del trilingüisme (TIL), impulsat pel govern del PP que presidia José Ramón Bauzá, la situació del català a l’escola no ha millorat gaire a les Illes, segons els seus impulsors. El 29 de setembre del 2013 hi hagué la manifestació més multitudinària que es recorda a les Illes. Més de cent mil persones varen sortir al carrer per cridar contra el projecte lingüístic de Bauzá. El Tractament Integral de Llengües (TIL) pretenia millorar l’aprenentatge d’anglès a les escoles disminuint les hores de català. Els docents creuen que la situació del català a l’escola continua essent dolenta perquè el decret de mínims, que regula un 50% d’hores lectives en català, no es compleix en un 34% dels centres privats concertats. Els col·lectius impulsors consideren que la clau de l’èxit del moviment va ser voler tocar un model lingüístic que tenia un consens molt ampli. Bona part de la societat balear va fer costat als docents i a la unitat d’acció de tota la comunitat educativa en una riuada verda multitudinària. El missatge era clar, i deixava palès a la classe política que més de cent mil persones no volien ser governades a cop de decret llei. Eren temps de caixa de resistència, en què arribaven mostres de solidaritat d’arreu i uns quants directors de centres escolars van ser expedientats.

El govern andorrà accepta que derivar avortaments a països veïns no és delicte. La situació de l’avortament a Andorra ha centrat el debat al Consell General. Una vegada més ha estat arran d’una pregunta del Partit Socialdemòcrata (PS). Les qüestions de la consellera general del PS, Rosa Gili, s’han enfocat aquesta vegada a saber quina era la situació jurídica del personal sanitari a l’hora d’informar els pacients d’un possible avortament. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha apuntat que, a parer seu, també com a batlle, qualsevol metge que expliqui la situació sobre l’avortament a Andorra i derivi una pacient als països veïns perquè pugui avortar –fet que al Principat és penat– no incorre en cap delicte, sempre que la pacient ja estigui determinada a interrompre l’embaràs. Arran de les demandes de Gili perquè l’executiu enviés una carta explicativa als metges, tant el ministre Espot com el titular de Salut, Carles Álvarez, han negat que els professionals tinguin neguit ni desconeixement de què poden fer i han declinat aquesta petició.

LA XIFRA
15 hores ha estat aïllada per mar l’illa de Menorca a causa del temporal. El port de Ciutadella va tancar ahir a les 22.00 i poc després, passada la mitjanit, va tancar el de Maó, que ha tornat a obrir passades les 13.30. El de Ciutadella continua tancat.

TAL DIA COM AVUI
El 2 d’octubre de 1928 s’aprovà el text de la Constitució Provisional de la República Catalana o Constitució de l’Havana. Podeu consultar-lo ací.