05.03.2019 - 21:50
Poques hores del Primer d’Octubre, uns quants policies espanyols van oferir una conferència de premsa a la comissaria de la Verneda de Barcelona i van dir que el dia del referèndum no pegarien a ningú. Hi parlaven representants dels cinc grans sindicats de la policia espanyola, SUP, CEP, UPF, SPP i ASPC, que acabaven de visitar els vaixells atracats al port de Barcelona ple d’agents espanyols, uns agents que poques hores més tard van fer les càrregues. Finalment, un miler llarg de catalans van ser atesos després de l’actuació violenta de la policia i una persona va perdre un ull (vegeu-ho en aquest estudi).
Responent a preguntes de VilaWeb, el policia José Antonio Calleja Fuentes, del sindicat SPP, va declarar que la possibilitat que un policia pegués a una àvia era ‘un exercici d’imaginació’. Va dir, textualment: ‘Aquí ningú no pegarà ningú. Simplement es tracta de garantir els drets i les llibertats dels ciutadans, i de segur que es farà amb els principis de congruència i proporcionalitat. Nosaltres hi som per a complir instruccions de jutges i fiscals. Sempre es tracta de garantir l’ordre públic. Mai de pegar, ni atacar –com diu vostè– una àvia.’ I, responent a uns altres periodistes, els policies van afirmar que els seus responsables els havien dit que diumenge seria ‘un dia pacífic’.
Finalment, dels 1.066 atesos, 68 tenien més de seixanta-cinc anys, i 13 eren més grans de setanta-nou anys.
Ací podeu veure el vídeo:
El manifest
Els representants de la policia havien citat la premsa per fer públic un manifest signat per tots els sindicats. Segons el text que van llegir, els policies no treballaven en el dispositiu del Primer d’Octubre per ‘perseguir idees, urnes o butlletes de vot’, sinó que eren mers ‘instruments de jutges i fiscals’ i de les seves instruccions, que ‘pretenen restaurar la legalitat trencada’. Els sindicats recriminaven la ‘irresponsabilitat política dels partits nacionalistes’, que –segons el comunicat– els havia col·locat en una ‘situació socialment tensa’. El manifest deia que la policia era una ‘eina’ de jutges i fiscals, com ‘a garantia que el sistema legal que ordena la convivència de tots els espanyols no es trobés desbordat per iniciatives unilaterals, per la cerca de dreceres al marge de la legalitat ni per estratègies basades en la imposició i l’assetjament’. Asseguraven, en fi, que ‘la legalitat, no es desmantellarà’ a Catalunya, ‘per l’imperi de la força, sinó per la força del dret’ i que la feina de la policia espanyola ‘no permetrà que s’imposi el caos ni la coacció’.
