23.12.2021 - 17:17
|
Actualització: 23.12.2021 - 17:55
Aquest cop sí que hi ha hagut una fotografia conjunta que retrata el punt d’inflexió que ha viscut la legislatura: amb el pressupost per al 2022 ja aprovat al Parlament de Catalunya, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el conseller d’Economia, Jaume Giró, i la dirigent dels comuns, Jéssica Albiach, s’han situat davant les càmeres en una de les sortides de l’hemicicle per deixar constància gràfica del moment. Per primera vegada des del 2010, Catalunya estrenarà l’any amb un pressupost aprovat a temps, però amb uns costos polítics que han estat difícils de pair per a alguns i que han marcat un abans i un després en el mandat d’Aragonès. Una evidència d’això és que no ha estat fins avui que Giró s’ha deixat retratar amb Albiach, una vegada Junts ha aparcat definitivament les crítiques per la negociació alternativa que Aragonès va obrir amb els comuns arran del distanciament de la CUP. Unes converses en què, malgrat els posicionaments públics, el Departament d’Economia va participar des del primer moment per evitar que el govern naufragués en el seu primer examen d’estabilitat.
Durant el debat, qui ha personificat el gir de Junts ha estat el diputat Joan Canadell. Fa unes setmanes, en el primer debat parlamentari dels comptes, les seves crítiques a l’entesa amb els comuns van fer que Aragonès i diversos consellers sortissin molestos de l’hemicicle mentre ell parlava. “Personalment, he decidit donar-hi suport perquè penso que entretant millorarà la vida dels catalans”, ha precisat Canadell, en el moviment definitiu de Junts per a tancar files amb el govern de què forma part. També a ERC li hauria agradat que la CUP avalés els comptes i es preservés la majoria del 52%, però el refús dels anticapitalistes ha acabat amb la substitució d’un soci parlamentari per un altre, cosa que ha convertit en inviable el projecte de “via àmplia” que abanderava Aragonès. Malgrat això, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, n’ha argumentat la vigència assegurant que el projecte tenia la “petjada” de la CUP pels canvis introduïts arran de les negociacions fallides, a més de l’“empremta” que els comuns hi han deixat durant el tràmit parlamentari.
El canvi d’aliats no sembla puntual. També es va estendre a l’aprovació del decret d’energies renovables –un dels àmbits en què els anticapitalistes van criticar que no es complia el pacte d’investidura– i previsiblement es mantindrà en altres votacions clau per al govern. “Sabíem des del principi que era molt difícil, que hi havia diferencies que anaven més enllà del pressupost”, ha respost Giró a la CUP. Però ni tan sols en el diagnòstic del distanciament han coincidit. Eulàlia Reguant ha insistit que els comptes, per si mateixos, eren insuficients i no donaven resposta a les necessitats del Principat, i que els definia la defensa de macroprojectes com el Hard Rock o els Jocs Olímpics d’Hivern. Un detall: segons la CUP, aquests comptes “continuistes” no arribaran a cobrir ni la meitat de la despesa real del sistema de salut “depauperat” amb què el govern afronta la pandèmia.
En aquest àmbit, Giró ha admès les dificultats que tindrà l’executiu si el govern espanyol no rectifica i preveu la transferència als territoris dels anomenats fons covid. Tanmateix, cap de les parts no vol admetre que es trobin en un punt de no-retorn. La CUP ha convidat el govern a rectificar en les seves polítiques, que creu pròpies d’una “sociovergència republicana” que també cristal·litza en altres àmbits, com el pacte amb el PSC que els socis del govern van anunciar ahir per a renovar alguns dels càrrecs de designació parlamentària de més rellevància política, com la cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya o la Síndica de Greuges. Giró, per la seva banda, ha emplaçat la CUP a implicar-se en la negociació dels comptes per al 2023, que preveu de començar el juliol de l’any vinent.
Els comuns no han esmentat que l’acord per als comptes incloïa, també, l’abstenció d’ERC per a l’aprovació del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona. Un “canvi de cromos”, en paraules de la CUP, que explica el sentit pràctic amb què En Comú Podem ha afrontat la negociació pressupostària, aprofitant les ofertes que el govern havia fet als anticapitalistes perquè avalessin els comptes, i reivindicant-les com a millores aconseguides en pacte global, com ara la promesa de l’executiu d’invertir 1.000 milions d’euros en habitatge. Enmig de la pandèmia i d’una crisi econòmica i social, els comuns han entonat tres paraules: responsabilitat, utilitat i compromís. “Hem volgut ser responsables i útils amb la realitat que vivim”, ha resumit el diputat Joan Carles Gallego, que ha advertit al govern que faran un seguiment estricte perquè es compleixin els acords segellats. De fet, es constituirà una comissió de seguiment formada per tres membres del govern i tres membres dels comuns per a resoldre els conflictes que puguin sorgir.
“Tindrem pressupost, però patim un govern cada dia més fràgil”, ha sentenciat la portaveu del PSC, Alícia Romero. Els socialistes han fet èmfasi en el trencament de la majoria independentista i en els interrogants que deixa oberts aquest fet. “Quin escenari ens deixa això més enllà de la inestabilitat?”, ha preguntat. Romero ha criticat que el govern no hagi volgut negociar els comptes amb el PSC. “Sobretot perquè, amb segons què, vostè sí que dialoga amb nosaltres”, li ha retret a Aragonès. Com la CUP i el PSC, també han votat en contra del pressupost Ciutadans, el PP i Vox.
L’execució de l’acord amb els comuns ha requerit enginyeria política. Una curosa escenificació que, la setmana passada, es va tornar a fer evident amb la fotografia que Aragonès i Albiach (sense Giró) es van fer al Palau de la Generalitat coincidint amb la finalització de la tramitació dels comptes en la comissió d’Economia. Per a evitar incomoditats, ERC i Junts van corregir el pressupost i la llei d’acompanyament amb esmenes pròpies que incloïen els acords amb els comuns. Era l’única manera de fer possible que JxCat no hagués de donar suport a esmenes que portessin la signatura d’En Comú Podem i que els permetia de continuar afirmant que no es desvirtuava el projecte de Giró. Per aquesta raó, curiosament, el document de l’acord que van tancar el govern i els comuns entrava a detallar, un per un, el redactat dels canvis introduïts amb les esmenes a manera d’inventari. Avui, al parlament, s’ha acabat de consolidar la nova realitat. Un canvi de socis que pot perdurar. Amb la majoria del 52% aparcada, Junts ha acabat agraint als comuns les seves propostes per a millorar els comptes, i Giró ha pogut escenificar obertament el seu paper davant les càmeres. Tot plegat ha permès apuntalar l’estabilitat del govern, però amb conseqüències polítiques rellevants, i encara queda molta legislatura.
