25.05.2019 - 21:50
Qui ho havia de dir! El moviment de seus socials s’ha capgirat i sembla que torna a la normalitat. En dos trimestres seguits, el quart de l’any passat i el primer d’enguany, ha passat un fet curiós: hi ha hagut més empreses de Madrid que han traslladat la seu social a Catalunya que no a l’inrevés. Concretament, el quart de l’any passat 84 empreses catalanes van traslladar la seu a Madrid i 92 van venir cap ací. I el primer d’enguany s’ha repetit la història: 89 han anat cap allà i 100 han vingut cap ací. Sembla, doncs, que es consolida la inflexió en el fenomen de què es va parlar tant i que van utilitzar tant uns certs mitjans –i gent de la política– que l’anomenaren ‘fugida d’empreses’. Es va girant la truita. Val a dir que això passa amb Madrid. En el total de l’estat espanyol, el balanç continua essent negatiu per a Catalunya, si bé en xifres minvants. El primer trimestre, per exemple, ‘se’n van anar’ 349 i en ‘van venir’ 194. Entre les empreses del Principat que canvien de seu, el País Valencià continua essent la destinació preferida (38 empreses entre el gener i el març), després de Madrid.
Madrid ha estat l’indret on més empreses catalanes han traslladat la seu social. De les 5.243 que han sortit del Principat d’ençà del quart trimestre del 2017, n’hi han anat a parar 2.834, és a dir, el 54%. Però compte amb les xifres: cal recordar que parlem de codis d’identificació fiscal (CIF), i que una sola empresa pot tenir-ne molts. Penseu, per exemple, en els fons d’inversió o de pensions, que tenen un CIF cadascun. Una cosa que cal tenir clara és que el canvi de seus en situacions normalitzades té una dinàmica pròpia. Observeu-ho: aquest últim trimestre, de Madrid han traslladat la seu a uns altres llocs de l’estat espanyol 356 empreses, i de Catalunya n’han sortit 214. La pregunta que queda pendent és si cap de les empreses esmentades ja ha fet el viatge de tornada de Madrid o no. Ara com ara, i amb les dades que fan públiques cada trimestre els Registradores de España, no es pot saber.
De totes maneres, el fenomen no és pas nou. Madrid tant és un imant com un punt de sortida. Mireu què deia sobre aquest moviment, a la fi del 2015, el conseller d’Empresa i Ocupació d’aleshores, Felip Puig. ‘Amb les dades d’aquests últims tres anys, es demostra que 4.000 empreses se n’han anat de Madrid, contra les 2.600 que se n’han anat de Catalunya –com a seus socials, no pas com a unitats productives. Durant el 2014, 1.422 empreses van traslladar la seu social de la comunitat de Madrid a una altra autonomia (el 0,68% del total), mentre que de Catalunya en van marxar 987 (el 0,38%).’ Puig recordava que les companyies que havien traslladat la seu social mantenien el negoci i la producció en terres catalanes i va atribuir els canvis a la pretensió ‘d’aconseguir una fiscalitat més atractiva’ o, senzillament, a ‘l’efecte de capitalitat de Madrid’. En el fons, les coses no han canviat pas gaire aquests anys, oi?
I ja que parlem d’empreses, en la demografia empresarial hi ha hagut un fet que em sembla interessant perquè demostra la vitalitat de Catalunya en aquest terreny. Segons que feia públic la firma Informa Dun & Bradstreet la setmana passada, durant el primer quadrimestre de l’any l’augment més destacable de capital invertit en la creació de noves empreses –sobre el mateix període de l’any passat– fou a Catalunya, amb 425,1 milions d’euros, que vol dir un 147,6% més. Enguany, fins ara, Catalunya és la comunitat que ha rebut més inversió: 713,2 milions d’euros, és a dir, un 32,5% de l’estat espanyol. Darrere hi ha Madrid, amb el 16,2%, i Andalusia, amb el 10,2%. Dit en unes altres paraules, aquests primers quatre mesos del 2019 el capital destinat a noves empreses a Catalunya ha doblat gairebé el de Madrid. Una flor no fa estiu, perquè la inversió és una magnitud molt volàtil i per arribar a conclusions s’ha d’analitzar en períodes de temps molt més llargs que no pas un quadrimestre. Tanmateix, amb totes les falsedats que s’han arribat a dir sobre l’economia catalana, em sembla necessari, de tant en tant, de fer un petit parèntesi a l’ortodòxia i explicar que les coses no es presenten tan malament com alguns ens volen fer veure.
Quant al nombre d’empreses creades durant el quadrimestre, Catalunya ha estat la segona comunitat darrere Madrid, amb 6.944 enfront de 7.983, amb un creixement del 4% i una baixada del 2%, respectivament. Els sectors preferits pels inversors han estat la construcció i les activitats immobiliàries, el comerç i els serveis empresarials. Entre tots tres han sumat més del 60%. La principal diferència amb Madrid és que aquí s’han creat més empreses de comerç, pràcticament les mateixes en l’immobiliari i menys en serveis empresarials i en intermediació financera.
Tot plegat indica que, malgrat tots els pronòstics catastròfics que s’han arribat a fer, a Catalunya mantenim un esperit empresarial dinàmic i fort. I amb unes dades molt positives, com les que acabem d’examinar, en uns moments en què l’horitzó del món econòmic globalitzat no ho és pas especialment.
