11.04.2025 - 15:48
|
Actualització: 11.04.2025 - 18:02
El jutjat de Catarroja va quedar arrasat per la barrancada, per això, els dos investigats han declarat a la Ciutat de la Justícia de València. A primera hora, l’esplanada ja era plena de gent. Alguns, perquè havien de fer tràmits als jutjats, però qui més espai ocupava eren els mitjans de comunicació arribats a València de tot l’estat. Les víctimes primer s’han posat en un racó, a prop de la paret, després s’han fet fortes darrere les pancartes. La més matinera, com sempre, Dolores Ruiz, amb la pancarta amb la fotografia del seu marit i els seus dos fills. I Mari Rodríguez Vivancos, la mare de la jove transportista que va morir embarassada de vuit mesos… Feia fred, una mica de vent, i de tant en tant queien quatre gotes.
Els familiars de les víctimes de la gota freda han hagut d’esperar més de cent seixanta dies, prop de mig any, per veure entrar l’ex-consellera de Justícia, amb competències d’Emergències, i el seu ex-número dos al jutjat d’instrucció de Catarroja. Més de cent seixanta dies demanant justícia, esperant justícia.
“Totes les associacions de víctimes estem unides, estem juntes”, ha dit Mariló Gradolí, la presidenta d’un dels col·lectius. Sense esmentar-ho, és una resposta a l’intent de Presidència de la Generalitat de dividir-les amb aquestes reunions que diu que fa en grups reunits, de nit, i sense anunciar-ho en l’agenda oficial.
Salomé Pradas ha arribat quaranta-cinc minuts abans de l’hora en què era citada, i Argüeso, amb més de dues hores d’antelació. En entrar dins la Ciutat de la Justícia, un guàrdia civil l’ha saludat atentament i efusiva, com a membre del cos que va ser. En veure’ls, els concentrats els han escridassat amb ràbia i amb força. La tensió s’ha desfermat, igual que les llàgrimes que han vessat de manera espontània en molts rostres contrets. Els crits han estat els de sempre, “Mazón dimissió” i “El president a Picassent”. També demanaven justítica i els etzibaven crits de “assassins”, i uns altres feien sonar alarmes simulant l’EsAlert que Pradas va dir que no coneixia. Tots dos han entrat envoltats d’un núvol de periodistes, i han eixit per la porta de darrere.
Amb tot, les víctimes han trobat a faltar l’absent el dia de la gota freda, i absent també avui, el president de la Generalitat, que, com fa molts divendres, ha tingut agenda a Alacant. Quan li han preguntat què esperava de la declaració de Pradas i Argüeso, ha dit que avui era un bon dia per a la salut mental.
La consellera d’Emergències no tenia coneixement d’Emergències
No sabia res. No tenia experiència. En el seu gabinet no hi havia cap assessor en emergències. El seu càrrec era institucional. Això es desprèn del que ha transcendit fins ara de la declaració com a investigada de l’ex-consellera Salomé Pradas per la seua actuació el 29 d’octubre, el dia de la gota freda que va fer 228 morts.
Pradas, que ha mantingut silenci d’ençà que la van destituir el mes de novembre, no ha respost pas a les preguntes de la jutgessa d’instrucció ni a les de les acusacions, ni tampoc a les de la fiscalia. Únicament ha contestat a les qüestions que li havia formulat el seu advocat defensor, l’ex-magistrat Eduardo de Urbano. Preguntes enfocades a descriure el funcionament del servei d’emergències i quina era la cadena de comandament.
Segons que ha transcendit, l’ex-consellera no ha pogut evitar de plorar durant molts moments de l’interrogatori, sempre favorable, i sempre dirigit a no eixir-se ni un mil·límetre del camí de defensa traçat: no tenia informació, les agències estatals no van avisar, ningú va parlar del barranc de Torrent. Aquestes frases les ha repetides setmana rere setmana la vice-presidenta Susana Camarero i l’ha repetida el president Carlos Mazón.
El primer que ha volgut remarcar l’exconsellera és que ella ostentava el càrrec d’ençà del 12 de juliol de 2024, és a dir, quan Vox va abandonar el govern i ella va ser traslladada de Medi Ambient a Justícia i Interior. I ha insistit en el seu desconeixement de la matèria.
També s’ha volgut alliberar de qualsevol responsabilitat dient que quan es va constituir el CECOPI hi havia un comitè assessor. “En la taula hi havia més de cent anys d’experiència”, ha dit entre llàgrimes. “Jo no tenia coneixements tècnics, sóc llicenciada en dret i professora de Dret Mercantil, no havia exercit càrrec institucional polític relacionat amb emergències fins a eixe moment.”
Descarregar culpes en els subordinats
Durant aquests mesos de silenci, només en el moment de ser encausada, el 10 de març, va fer un piulet per a dir que se sabria tota la veritat, que ella la contaria. En realitat, aquest relat que ha preparat amb el seu lletrat anava destinat a explicar la cadena de comandaments. Per a ella, que segons la llei d’emergències de la Generalitat era la responsable màxima d’emergències, s’ha reservat un paper estrictament institucional, i als tècnics, començant pel subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, i el cap operatiu, José Miguel Basset els ha atribuït la capacitat de decisió. A continuació ha repetit la legislació vigent en matèria d’emergència. “Els plans d’emergència són dissenyats per a una aplicació automàtica, per a no haver de pensar.”
Quant a la situació del barranc de Torrent, conegut com a barranc de Poio, ha dit que hi havia una alerta hidrològica que el seguiment es feia amb la Confederació Hidrogràfica, després, va haver-hi tres baixades de cabal i ha dit que en cap moment la van avisar que el barranc es podia desbordar. Diu que la Confederació va deixar de parlar del cabal del barranc de Torrent, i que en un moment va veure un tercer avís i es va preguntar on eren el primer i el segon que no li havien arribat.
L’advocat li ha preguntat per la presència del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, ella ha respost que a la mateixa hora que amb el seu equip comprovaven les primeres conseqüències de la gota freda, Polo participava en unes jornades de la Universitat Politècnica de València. “Molt preocupat no devia estar”, ha afegit.
I com a resum de tot, per a tornar a incidir en la responsabilitat dels tècnics a l’hora de prendre les decisions, l’ex-consellera ha dit que els plans els establien els centres de coordinació i que calia escoltar les recomanacions del comitè assessor. I encara ha afegit que si no es fes cas dels assessors, les decisions que es prendrien serien molt irresponsables. S’ha d’atendre a allò que diuen, i en tot moment es va seguir allò que deia el pla.
Carlos Mazón, d’Alacant estant, pot estar més tranquil, avui, perquè la seua ex-consellera l’ha protegit en tot moment. No el van haver d’esperar per llançar l’alerta, ha dit.
Emilio Argüeso diu que va salvar moltes vides
Després de Salomé Pradas ha declarat Emilio Argüeso, que era el secretari d’emergències, el número dos de la consellera. Argüeso tampoc no ha volgut contestar a les preguntes de la jutgessa ni a les de les acusacions. Únicament ha respost a les qüestions del seu lletrat, l’advocat de l’organització ultra Manos Limpias, José Maria Bueno. Argüeso ha reconegut que sabia que hi hauria una gota freda el 24 d’octubre, cinc dies abans de la catàstrofe.
Una de les frases més destacades que, segons els advocats presents en la declaració, ha dit és que del 112 estant ell va salvar moltes vides. També ha dit que fins fa poc no va saber que el cap de bombers havia retirat els bombers forestals que vigilaven el cabal del barranc. Diu que Basset no els en va informar.
Quant al dia 29, ha dit que a les set del matí era al despatx i que la cap de servei li va dir que hi havia algun vehicle atrapat i va declarar el nivell d’alerta 1 que obliga els ajuntaments a posar en marxa els CECOPAL. A mitjan matí va anar al 112 i va veure que Jorge Suárez havia interromput les vacances i s’hi havia incorporat. Com ha fet també Pradas, ha dit que la delegada del govern espanyol no es va posar en contacte amb ell, sinó que la va veure al vespre per la pantalla.
Que no fessen cas del 112
Fa uns dies, Argüeso va enviar a la jutgessa un document amb totes les converses per WhatsApp que havia tingut el dia 29, i en què amics seus que li demanaven ajuda perquè no podien contactar amb el 112. Avui ha dit, responent al seu advocat, que Jorge Suárez, el subdirector d’Emergències, li va dir en un moment donat que no havien de fer cas a les cridades del 112 perquè per un accident de circulació cridaven a cinquanta persones.
El viatge a Carlet que va fer amb la consellera també apareix en aquell document, perquè des d’allà va enviar fotografies i un avís a un xat amb la conselleria d’Afers Socials. Avui ha dit en presència de la jutgessa que van anar-hi perquè arribaven moltes alertes d’aquella població, que van esperar que arribassen els bombers forestals. Ha dit que el barranc de Benimodo tenia més aigua que no era habitual, però que no era extrapolable a altres barrancs. De Carlet estant, segons el paper amb els whatsapps, Argüeso va escriure a les 14.44 que els barrancs eren a punt de col·lapsar.
Emilio Argüeso s’ha espolsat del tot les responsabilitats quan ha dit que una volta declarada l’emergència nivell 2, ell ja no tenia competències. També ha enfocat cap a la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, i ha insistit en la codirecció del CECOPI: “Està constituït per la consellera i la subdelegada, de fet, totes dues donaven les ordres”, ha dit, i ha afegit que el 75% dels tècnics són de l’administració espanyola: “Manava més l’administració central”.
Sobre la presència del president de la Generalitat en el CECOPI, Argüeso ha dit que no el van convocar i no se’l va esperar i tampoc no es va ajornar res per posar-lo al dia. Més tranquil·litat per a Carlos Mazón.
En unes quantes interlocutòries, la jutgessa ha posat molt d’èmfasi a dir que semblava impossible que les persones tancades en el CECOPI no rebssen cap informació de l’exterior, que no sabessen que les televisions feien programacions especials per a informar de tot allò que passava. L’ex-número dos d’emergències també s’ha espolsat totes les responsabilitats quan ha dit que el gabinet d’informació del CECOPI és qui recull la informació externa dels mitjans, que funciona com un gabinet de premsa. “Aurora Roca González era la directora del gabinet i no va comunicar res del que passava fora”, ha dit.
Per la porta de darrere
Quan han acabat la declaració com a encausats, ni Salomé Pradas ni Emilio Argüeso han eixit per la porta principal. Sabien que les víctimes continuaven allà. Hi seran sempre. I que també hi havia la premsa, que ja sabia què havien dit, perquè els advocats presents anaven informant de tot allò que deien. Hi havia també un cordó policial per a defensar els dos encausats d’aquells a qui no s’han atrevit a mirar a la cara.
