07.04.2017 - 06:00
Article de Pere Baltà
La presentació del llibre “El Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui” d’Amàlia Bosch i Datzira (1) va omplir de gom a gom un revitalitzat cafè restaurant de l’ateneu de llibertat, cultura i país, que és com han subtitulat l’obra que recull una investigació històrica singular. Els orígens del Centre es remunten al 1865, però fou espoliat el 1939, tan aviat com l’exèrcit franquista (los Nacionales) van arribar amb les seves tanquetes a la vila de les termes romanes. És fàcil imaginar l’entrada en el mateix recinte on es presentava el llibre dels soldats marroquins de l’exercit regular i els falangistes que els precedien. L’ateneu era de tendència republicana progressista i durant la guerra se n’apropiaren les patrulles de control antifeixista, que van assassinar dos socis del centre.
Resultà que el que havia acollit el republicanisme anticlerical fou espoliat per convertir-se en un casal catequístic a prop de quatre dècades. La presó i l’exili fou el càstig dels socis més destacats, mentre la sospita planava sobre tots els altres. Res de nou; passa a Caldes el mateix de tot arreu. Els feixistes foren implacables en la repressió del rogerio. A cap altre país d’Europa una dictadura durà quatre dècades, llevat la Unió Soviètica, i quaranta anys són més que suficients perquè els enemics de la cultura i el progrés esclafin qualsevol bri de llibertat que els faci renéixer.
Llegeix l’article sencer fent clic aquí
