29.05.2020 - 20:15
|
Actualització: 29.05.2020 - 20:17
TEMA DEL DIA
Tricornis. La política espanyola ha recuperat aquesta setmana l’ombra amenaçadora dels tricornis, després de la destitució fulminant del coronel Diego Pérez de los Cobos per part del ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Darrere aquest personatge sinistre, el govern de Pedro Sánchez hi veu una conspiració de la benemèrita conxorxada amb la judicatura per enderrocar-lo aprofitant els erros comesos durant la gestió de la pandèmia. No li falta raó al govern socialista, perquè coneix molt bé la manera de procedir de De los Cobos, i no només per l’ofensiva repressiva contra l’independentisme català la tardor del 2017 que va encapçalar personalment, sinó de molt abans. L’acusen de fer informes falsos, tan falsos com els que van portar a la presó i a l’exili tot el govern de la Generalitat el 2017.
El currículum de Pérez de los Cobos va vinculat a l’extrema dreta des dels seus orígens i té un llarg historial de delictes, relacionats amb la tortura, dels quals se n’ha sortit judicialment, però els testimonis que són vius ho confirmen. És el cas del camioner Pello Alcantarilla, que en una entrevista a VilaWeb relata la presència de Pérez de los Cobos durant l’interrogatori en què va ser torturat a la caserna de la Guàrdia Civil de Tres Cantos. Això era l’octubre del 2004. L’any 1992, va ser un dels sis guàrdies civils acusats de torturar Kepa Urra, també detingut per presumpta pertinença a ETA i torturat a l’hospital de Basurto on es recuperava de les ferides causades durant la detenció. Aquella vegada, Pérez De los Cobos va ser jutjat per l’Audiència Provincial de Bilbao, que el va absoldre, juntament amb dos guàrdies civils més. Els altres tres van ser condemnats a quatre anys de presó, però cap d’ells no va entrar-hi perquè el Tribunal Suprem els va rebaixar generosament la pena i el consell de ministres els va indultar el novembre del 1997, amb José María Aznar de president i Jaime Mayor Oreja de ministre d’Interior.
Però no va ser el PP qui va dur Pérez de los Cobos al Ministeri d’Interior, sinó el PSOE, que ara es queixa de la seva actitud. Malgrat el currículum que tenia, Alfredo Pérez Rubalcaba el va fitxar com a assessor del Ministeri d’Interior el juliol del 2006. Va acabar progressant i l’1 d’agost del 2011 fou nomenat director del gabinet de coordinació de la Secretaria d’Estat de Seguretat pel secretari d’Estat de Seguretat, Justo Zambrana Pineda, durant l’executiu de José Luís Rodríguez Zapatero. I quan va arribar el govern del PP, va sobreviure als canvis i es va convertir en assessor del ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb el qual va nedar per les clavegueres de l’estat amb total impunitat. Quan el PSOE va arribar al govern, després d’haver dirigit la repressió contra l’independentisme, el ministre Fernando Grande-Marlaska el va ascendir, i no ha estat destituït fins aquesta setmana, quan ja era massa tard.
El cognom de Pérez de los Cobos gaudeix d’impunitat perquè sempre ha format part de l’estat profund, i tots els governs espanyols, tant els del PP com els del PSOE, han utilitzat les clavegueres per obtenir o forçar decisions polítiques. Per tant, no tan sols no poden ser jutjats, perquè saben massa coses, sinó que continuen surant en primera línia de la política espanyola, i quan l’estat se sent amenaçat, com la tardor del 2017, els situen a primera línia per defensar l’ordre establert. Pérez de los Cobos no necessitarà mai l’ingrés mínim vital perquè sempre tindrà feina, tant si governa el PSOE com el PP.
MÉS QÜESTIONS
Compromís demana de reobrir el cas Castor després del fitxatge de Montilla per Enagàs. Les portes giratòries no són delicte en si mateixes, però se solen fer servir per pagar favors a polítics un cop han deixat l’activitat pública. El fitxatge de l’ex-ministre d’Indústria José Montilla al consell d’administració d’Enagàs ha aixecat polèmica, més al País Valencià que no al Principat, tot i haver estat president de la Generalitat de Catalunya. Els portaveus de Compromís al congrés espanyol i al senat, Joan Baldoví i Carles Mulet, han demanat una comissió d’investigació a la cambra baixa per a aclarir les irregularitats del projecte Castor i depurar les responsabilitats polítiques pertinents. Ho consideren més necessari que mai, ara que s’ha fet pública la incorporació a Enagàs de Montilla i també la de l’ex-ministre espanyol José Blanco. La formació valencianista creu que aquest fitxatge de l’empresa pública no és ni ètic ni estètic i que se’n poder derivar responsabilitats, tenint en compte que va ser Montilla mateix qui el 2006 va declarar el projecte Castor ‘urgent, necessari i prioritari’. Baldoví ha recordat que el projecte al final va ser una calamitat, que mai no es va obrir i que va costar a la ciutadania 1.300 milions d’euros, els quals va recuperar Enagás. El projecte Castor aspirava a ser el dipòsit més gran de gas natural de l’estat espanyol, però es va paralitzar el 2013, després d’haver causat mig miler de sismes en diversos municipis de la costa.
Les residències de les Illes hauran de presentar un pla de contingència abans d’acceptar nous usuaris. Arran de la situació generada per la covid-19, l’equip de coordinació sociosanitària format per directius dels consells insulars i de les conselleries de Serveis Socials i de Salut exigirà a les residències de gent gran que presentin un pla de contingència abans de poder rebre usuaris nous. En aquest document hauran de detallar de manera exhaustiva els recursos i materials de què disposen, i també de quina manera preveuen d’organitzar l’activitat en zones diferenciades per aïllar persones amb símptomes compatibles amb la covid-19, els casos confirmats o els qui hagin tingut contactes estrets amb un cas confirmat, a fi d’ubicar cada usuari en l’àrea més adequada. A més, s’ha de fer una valoració a tots els residents per tal d’oferir el recurs sanitari més oportú en cas de descompensació o d’infecció. Cada resident haurà de tenir un pla actualitzat de cures que prevegi totes les àrees essencials de la persona i les residències hauran de tenir un pla de comunicació amb les famílies per a mantenir una comunicació fluida que permeti als familiars de saber l’estat del resident i que el resident tingui també una informació de la seva família i un contacte en línia sempre que sigui possible.
Romain Grau retira la candidatura a la batllia de Perpinyà. Romain Grau no serà candidat a la segona volta de les eleccions municipal a Perpinyà del 28 de juny. Segons que ha anunciat a les xarxes socials, se’n retira. El candidat La República en Marxa ha justificat la decisió per la necessitat de barrar el pas a Louis Aliot, el candidat de l’extrema dreta que va guanyar la primera volta. Romain Grau explica que no pot acceptar que el Reagrupament Nacional i Louis Aliot facin de Perpinyà un laboratori de la ideologia populista de l’extrema dreta. Grau no ha especificat pas si dóna suport a un altre candidat o no. Per la seva banda, la candidata ecologista Agnès Langevine no ha dit encara si manté la candidatura o també es retira.
Andorra inclourà el finançament en cas de pandèmia a l’acord amb la UE. La negativa de França d’ajudar econòmicament Andorra per la crisi del coronavirus ha fet que el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, consideri de traslladar al nou cap negociador de la Unió Europea, Stefano Sannino, la voluntat d’afegir noves propostes en la negociació de l’acord d’associació. Entre aquestes, la d’incorporar mecanismes que permetin a Andorra d’optar a solucions en cas d’una nova crisi, com ara un marc jurídic per a accedir a instruments de finançament extern. Sannino s’ha mostrat partidari d’afegir al debat les necessitats econòmiques i socials sorgides durant l’actual emergència sanitària de la covid-19. Les negociacions entre Andorra i la Unió Europea es reprendran de manera virtual el 10 de juny.
LA XIFRA
850.000 famílies d’arreu de l’estat espanyol rebran l’ingrés mínim vital, aprovat avui pel govern de Pedro Sánchez. Els ajuts van dels 400 euros als 1.000.
TAL DIA COM AVUI
El 29 de maig de 1265, va néixer a Florència Dante Alighieri, autor de la Divina Comèdia, un dels cims de la literatura de tots els temps, traduïda al català per Andreu Febrer al segle XV, Josep M. de Sagarra al XX i Joan Francesc Mira al XXI.
