El dia que Carlos Mazón va pegar la cabotada davant Vox per arrapar uns pocs dies més com a aforat

Ahir el president Carlos Mazón es va posar la brusa fallera, negra i amb el logotip de la Generalitat, per a rebre les comissions de primera especial i les de valencians residents a l’estranger. És el 18 de març, i la fotografia que encapçala aquest text mostra el primer moment que el president té algun contacte amb el món de la festa. Són molt lluny aquells vídeos de Mazón passejant-se per València amb Núñez Feijóo tots dos abillats amb bruses de coloraines, i menjant xurros, i fent-se fotografies al costat dels monuments. I saludant del balcó de l’ajuntament estant abans de la mascletada i després. No ets ningú si una volta en la vida no et conviden al balcó de l’Ajuntament de València a veure una mascletada. Hi passen polítics, presentadors de televisió, influenciadors, famosos de tota mena o esportistes. Mazón, enguany, no és ningú. No hi ha ningú qui el convide. És un ninot que apareix en desenes de falles de tots els barris permanentment enfangat, o entaulat en un restaurant, o fent qui sap què el 29 d’octubre. És, també, l’objecte de la fúria de centenars de persones que cada dia, en acabar la disparada criden “Mazón dimissió”. Un clam que no ha deixat de ressonar d’ençà del 29 d’octubre i que cada dia és més eixordador.

La fredor que arriba de Madrid

A Mazón no li queden amics en el PP per a fer-se autofotos ni menjar xurros. Els somriures i les abraçades de Feijóo han esdevingut advertiments freds filtrats pels mitjans de comunicació. El darrer, d’ahir mateix, en un dels diaris de Madrid que més estimen el PP. La data de caducitat li la posaven, al president, l’estiu vinent. La setmana passada, un altre diari li demanava en portada que se n’anàs immediatament. Mazón, ara, és l’antònim del rei Mides, tot allò que toca ho converteix en podridura.

Tot el partit té com a lectura de capçalera el sumari i les interlocutòries de la jutgessa de Catarroja. La darrera, la de dilluns passat, va ser molt indigesta per al PP. Totes les vergonyes de la gestió negligent, a la intempèrie. A desgrat d’això, Mazón ha decidit de plantar-los cara. Sap que ara per ara no hi ha cap ressort parlamentari ni institucional que el puga obligar a plegar. Tan sols ell pot convocar eleccions i amb la suma d’escons de PSPV i Compromís no n’hi ha prou perquè prospere una moció de censura. Així, no hi ha res que li impedesca d’exhibir sintonia amb els ultres i somriure mentre s’empassa tota d’un glop una dosi de xarop de més de vint punts.

Està tan segur que pot fer-ho que, fins i tot, ha acceptat de rebaixar el pressupost de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la institució creada pel seu mentor, Eduardo Zaplana, i que Vox voldria dissolta. En la compareixença d’ahir, Carlos Mazón va trencar molts llaços i va matar molts pares. Enmig del desert fred tan sols li queda Vox. El mes de juliol, quan el partit d’Abascal va decidir d’eixir del govern perquè no estaven d’acord amb el pacte sobre immigració que el PP havia signat amb el govern espanyol, Mazón va dir que estava molt còmode amb els consellers de Vox, que havien fet grans coses junts. Ara ha arribat al clímax. Ja és difícil de destriar entre el Partit Popular i Vox al País Valencià.

El PP espanyol dissimula

Amb l’acostament a Vox, Carlos Mazón obté aquesta taula de nàufrag que serà l’aprovació de pressupost, i a la vegada planta cara als membres del seu partit, tant al País Valencià com a Madrid, que li fan el buit, que li fan escoltetes dient-li que, potser, per preservar les sigles hauria de fer un pensament i renunciar. Ja va plantar-los cara el juliol del 2023 quan va ser el primer a pactar amb Vox contra el criteri de Núñez Feijóo. De fet, Feijóo encara pensa que aquell pacte en una habitació fosca de les Corts li va fer perdre les eleccions de juliol. Ara Mazón torna a ser el primer d’abraçar-se als ultres per a aprovar el pressupost i s’hi mescla de manera indissoluble.

Per dissimular i fer veure que no passa res, la direcció espanyola del PP va eixir a dir que sí, que sabien que Mazón faria això per a tenir un pressupost, no com Pedro Sánchez, que no en té, i etcètera. El portaveu, Borja Sémper, mentia quan deia que no havien renunciat a res, ni hi havia cap incoherència en aquest moviment de Mazón. El PP no ha parlat mai de devolucions d’immigrants en situació irregular, i va ser un dels signants del Pacte Verd Europeu del qual Mazón ahir va renegar en públic i sense estalviar-se adjectius ni arguments.

A Carlos Mazón, el pressupost li interessa poc o gens, ell no vol plegar. Tothom sap que no està disposat a perdre la condició d’aforat per a evitar que la magistrada li pose la proa damunt. De moment confia en una mena de pax fallera i passar aquesta setmana amb calma. La dreta i la dreta extrema ja critiquen la loquacitat de la jutgessa. Potser preferirien uns actes amb un llenguatge enrevessat, que no entengués ningú, abans que aquestes comunicacions planeres i accessibles.

A Vox, el pressupost tampoc no li interessa gaire. Ha vist en la feblesa del president el forat on pot fer força per a imposar les seues polítiques racistes, negacionistes del canvi climàtic i abolicionistes del català al País Valencià.

Una escenificació per a emmascarar el discurs ultra

Feia mesos que el PP i Vox mantenien converses sense traure’n trellat, però ahir, en el segon dia gran de la festa de les falles, amb l’aigua al coll més que mai, el president va voler ser el protagonista de la seua mascletada.

Amagada dins una agenda mig clandestina mig de clausura que el du d’Alacant al Palau de la Generalitat i de tornada a Alacant, va convocar els mitjans de comunicació amb una hora d’antelació per a fer una declaració institucional sobre el pressupost. De quatre potes tothom va creure que s’havia arribat a un acord amb Vox. Però no era això. Realment, el president Mazón va fer un acte d’humiliació pública. Ell en el faristol i la vice-presidenta Susana Camarero i la consellera d’Hisenda, Ruth Merino, escortant-lo a dreta i esquerra. Camarero, zaplanista convençuda, i Merino, rescatada per Mazón mateix del naufragi de Ciutadans.

El discurs de prop de mitja hora va ser un exercici de contorsionisme extraordinari, amb una barreja de reivindicació de la feina feta després de la gota freda, retrets infinits tant al govern espanyol com a l’oposició a les Corts, i una gran dosi de victimisme. I enmig de tot això, anava fent aquest discurs negacionista i xenòfob. El colofó va ser allò que va anomenar “Nou marc polític”, que va tenir com a resultat lliurar-se a Vox amb armes i bagatges. Donar al partit de Santiago Abascal tot allò que demanava i més. I ho va fer d’una manera tan servil que, pocs minuts després d’acabar el discurs, va rebre el copet a l’esquena del professor que el controlava de darrere la cortina estant, Santiago Abascal. I no és estrany, perquè en algun moment semblava que qui parlava era Abascal mateix, o el síndic a les Corts, José María Llanos, amb la veu de Mazón. Després d’això, es va llevar la jaqueta i la corbata i es va posar una brusa fallera i un mocador que solament pot lluir dins el palau.

Què signarà Carlos Mazón

Carlos Mazón rebrà aquesta glopada d’oxigen enverinat després d’acceptar d’eliminar les subvencions a les ONG que ajuden els immigrants en situació irregular; reservar una part del pressupost per a retornar els immigrants en situació irregular; retallar d’un 40% l’ajuda en cooperació al desenvolupament; eliminar del tot les subvencions a entitats pro-palestines i trencar el conveni amb l’UNRWA; eliminar totes les partides destinades a l’agenda 2030 i al desenvolupament sostenible, retallar el pressupost de l’AVL i les subvencions de promoció del català; retallar subvencions a empreses públiques, fundacions i tota mena d’empreses de caràcter instrumental de l’administració, suprimir totes les partides destinades a memòria històrica; augmentar les deduccions fiscals per fill, entre més mesures… I la roda de molí amb què haurà de combregar Mazón encara es fa més gran quan accepta que Vox participarà directament en la distribució dels recursos per a la reconstrucció.