El dia després d’Albert Rivera i el congrés [federal] del PSOE

El dia després d’Albert Rivera

«Benvolgut Albert Rivera,
gran reformador d’Espanya!
Doncs, ja ho veus, no hi ha manera.
T’has fotut una castanya!
——
A Galícia i a Euskadi
tothom t’ha girat l’esquena.
Per molt que ara et desagradi,
que no ho veus, que fots el pena!
——
Quines ganes que tenia
de fer llenya amb el teu tronc.
Avui ha arribat el dia
i fent versos ho difonc.
——
Que no és culpa del ‘procés’?
Que no crida l’Arrimadas?
Que no perdeu els papers
com tantes altres vegades?
——
Vinga va, toca el pandero
i dóna’ns ja la notícia:
que has pactat amb en Tejero,
amb el rei i amb la Letícia.
——
Vés fent girs i tombarelles
que, amb noves eleccions,
hi perdries bous i esquelles,
fins i tot els pantalons.
——
Tot s’hi val! Treu-ne partit
i no deixis de fer l’ase.
Si us plau, queda’t a Madrid
i no tornis cap a casa!»

———————-
CODA
«Sóc sagnant amb el pim-pam?
Potser sí, teniu raó.
Però duia tanta fam,
que ara em foto el ressopó!»

El congrés [federal] del PSOE

«Com que això del socialisme
ja ningú no sap què és,
Sánchez, arran de l’abisme,
ara convoca un congrés.
——
No ho veieu, quin desgavell?
Si el PSOE és una desferra!
Hi anirà en Josep Borrell
i també l’Alfonso Guerra.
——
I no em sorprendria gens
–mare meva, ves per on–
que, entremig de tants talents,
hi aparegués la Chacón.
——
Oh, quins moments més amargs!
Pobre PSOE, quin final!
Si no saben ni qui és Marx
ni han llegit El capital.
——
‘Algú vol el meu seient?’,
dirà Sánchez fent l’ofès.
I ho dirà mig somrient,
vetllant pel seu interès.
——
Aquella d’Andalusia,
ben fidel al seu estil,
es mourà com una harpia
per poder bellugar el fil.
——
Però, quan arribi el dia,
dirà que no té el perfil.
Que no, que preferiria
la seva Feria de Abril.
——
Els mascles, que són barons
i tots cobren sobresous,
uns n’estan fins als collons
i alguns altres fins als ous.
——
Que ells són tan socialistes
i foten tant el gitano
que només van donant pistes
per investir en Mariano.
——
[Ai perdó, perdó demano,
que m’han tocat la campana:
quan faig servir el mot ‘gitano’
vull dir ‘ètnia gitana’.]
——
I l’Iceta, quina cosa!,
que també creu que és baró,
va a la Festa de la Rosa
i només fot de bufó.
——
Ostres tu, vatua l’olla!
Mare meva, quin merder!
I és que, amb tota aquesta colla,
ja em direu què poden fer.
——
En Rajoy n’està agraït.
No entén res, com és normal,
però els assessors li han dit
que li estan fent un regal.»

Jaume Aulet, professor de filologia catalana a la UAB