11.10.2017 - 22:00
|
Actualització: 12.10.2017 - 11:31
El 12 d’octubre, dia de la Hispanitat a l’estat espanyol, on es commemora l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica, no és ni conegut ni celebrat com a tal al continent americà. A molts països de l’Amèrica Llatina és anomenat Dia de la Raça, tret d’estats com Belize o l’Uruguai, on té el nom del Dia de les Amèriques; o bé Dia del Respecte a la Diversitat Cultural, a l’Argentina. A Itàlia també se celebra i és conegut amb el nom de Festa Nacional de Cristòfor Colom. I als Estats Units és el Dia de Colom (Columbus Day, en anglès).
Però la celebració és motiu de debat i d’oposició, sobretot als Estats Units on, arran de les històriques reclamacions dels pobles indígenes, des de fa uns quants anys no deixa de créixer el nombre de ciutats, estats i universitats que es neguen a commemorar el Dia de Colom i s’estimen més de celebrar el Dia dels Pobles Indígenes, en memòria dels habitants que ja poblaven aquelles terres quan hi van arribar, des d’Europa, els blancs.
Els primers de celebrar el Dia de Colom van ser la comunitat italiana resident a Nova York. Fou el 12 d’octubre de 1866. L’interès per celebrar aquest dia es va estendre entre les comunitats italianes dels Estats Units, que hi veien un reconeixement als seus orígens. No obstant això, no va ser fins el 1937 que el president del país, Franklin Delano Roosevelt, el va proclamar dia de festa federal.
Origen de la celebració indígena
La comunitat indígena, a diferència de la italoamericana, no veia pas amb bons ulls la celebració simbòlica del dia de l’arribada de Cristòfor Colom al continent americà. I aquest col·lectiu va fer el primer gest de rèplica a Ginebra el 1977, en la primera Conferència Internacional d’ONG contra la Discriminació dels Pobles Indígenes d’Amèrica, en què van rebutjar la ‘doctrina de la descoberta’ del continent, és a dir, van fer palès que el navegant blanc no havia descobert cap ‘nou món’, perquè aquella terra ja era habitada abans de l’arribada de Colom. A part, els conferenciants van denunciar l’esclavatge i el genocidi que ben sovint va significar, per a la comunitat indígena, l’arribada dels pobladors blancs. En aquella conferència també es va fer pública, doncs, la intenció de celebrar el 12 d’octubre com la diada de la solidaritat amb els pobles indígenes d’Amèrica.
Malgrat aquesta primera llavor plantada a Ginebra el 1977, no va ser fins el 1992 –quan es commemorava l’aniversari del cinquè centenari de l’arribada de Colom al continent– que una ciutat americana, famosa pels moviments estudiantils i de forta inclinació progressista, va eradicar el nom del Dia de Colom i el canvià per Dia dels Pobles Indígenes. Berkeley (Califòrnia) va esdevenir la primera de desenes de ciutats, estats i universitats del país de reconèixer el llegat històric i cultural de la comunitat indígena als Estats Units. Dos anys després s’hi va afegir Santa Cruz, també a Califòrnia. Després, el moviment de rebuig de la ‘doctrina de descoberta’ i en favor del llegat indígena va romandre aturat durant vint anys, fins que dues ciutats de l’estat de Minnesota, la universitat estatal de Minnesota i Seattle (a l’estat de Washington) es van afegir a la nova línia marcada per Berkeley.
Tendència creixent
El 2015 i el 2016 moltes ciutats, comtats, estats i universitats es van anar sumant a la commemoració del Dia dels Pobles Indígenes. Enguany es va fer dilluns d’aquesta setmana –la majoria de celebracions i festivitats americanes es fan el dilluns– i van ser 23 els indrets que s’afegiren a llista. Les últimes ciutats a atorgar el caràcter festiu al Dia dels Pobles Indígenes van ser Los Angeles –de moment, la ciutat més gran de les que la celebren–, San Luis Obispo (també a Califòrnia), Austin (Texas) i Salt Lake City (Utah). L’estat on la festa en memòria de la comunitat aborigen d’Amèrica és més celebrada és Califòrnia: és el que té la comunitat hispana més gran i hi és commemorada per vuit ciutats i pel comtat de Los Angeles.
Actualment, ja hi ha quatre estats (Minnesota, Vermont, Alaska i Dakota del Sud), cinquanta-vuit ciutats i comtats, i cinc universitats (la de Brown, l’Estatal de Minnesota, la de Cornell, la de Syracuse i la de Utah) que han substituït el Dia de Colom pel dels Pobles Indígenes
El moviment de reconeixement del bagatge dels primers pobladors d’Amèrica no cessa. Santa Barbara (Califòrnia), Newcastle (Maine), Silver City (Nou Mèxic) i el comtat de Miami, a l’estat de Kansas, probablement seran els següents. El batlle de Nova York, la ciutat més poblada dels Estats Units i mirall del melting pot americà, podria ordenar aviat l’enderrocament de l’estàtua del navegant europeu, conegut per alguns com el ‘descobridor’ d’Amèrica i per uns altres com al ‘colonitzador’ del continent. Si això passa, aviat el Dia dels Pobles Indígenes podria substituir el Dia de Colom en una de les ciutats més emblemàtiques del planeta.
En un moment polític i històric en què el debat sobre les qüestions ètniques i racials és puixant i en l’època del lema ‘Black Lives Matter’, la discussió sobre la necessitat de substituir el Dia de Colom pel Dia dels Pobles Indígenes és a l’ordre del dia. Si més ciutats grans i els estats més poblats es decanten pel bagatge dels primers pobladors d’Amèrica en lloc de fer-ho pel Dia de Colom, probablement el Dia dels Pobles Indígenes acabarà substituint, a tot el país, el Columbus Day.
