El dia crític de l’amnistia: tres grans perills a desactivar contra rellotge

Ara mateix és difícil que l’amnistia arribi a tots els represaliats i que sigui d’aplicació immediata. La proposició de llei acordada entre el PSOE i els partits independentistes té algunes vies d’aigua que s’han anat fent evidents aquests darrers mesos i que tant Junts com ERC proven de tapar amb esmenes al text que negocien amb el PSOE. Però el temps s’acaba, i avui hi ha la darrera oportunitat d’incorporar canvis en la llei acordats entre els partits que en són partidaris. Serà en la sessió de la comissió de Justícia al congrés espanyol, que comença a dos quarts de dotze, on s’haurà d’acabar votant el dictamen de la llei, el text pràcticament acabat per a ser validat al ple dimarts vinent. I, si bé és cert que el PSOE hi ha presentat algunes esmenes de millora, votades per Junts i ERC, no hi ha acord sobre els aspectes més delicats. I sembla difícil que n’hi hagi.

1. El terrorisme que no ho és

Sobretot en relació amb l’article segon de la llei, aquell que especifica els casos en què no es pot aplicar l’amnistia. L’apartat c) d’aquesta proposició de llei diu que en restaran exclosos els casos de terrorisme, amb un afegit que precisa que cal que hi hagi una sentència ferma. Però per què hi ha aquesta exclusió? En el cas de l’exclusió del punt b), per exemple, dels actes tipificats com a delictes de tortures i tractes degradants, hi ha una jurisprudència clara dels tribunals internacionals sobre la prohibició d’aplicar-hi amnisties. Però quina base jurisprudencial hi ha per a haver-hi inclòs els delictes de terrorisme? El PSOE no n’ha adduït cap, però ha dit i ha repetit que per a ells és una línia vermella.

És un argument polític del PSOE per a incloure aquesta excepció a l’amnistia, i ara que hi és, ja no el vol suprimir. Cosa que sí que voldrien fer tant Junts com ERC, que van presentar sengles esmenes de supressió d’aquest supòsit d’exclusió de l’amnistia, amb l’argument que els jutges de l’Audiència espanyola en poden fer una interpretació esbiaixada i interessada. Això s’ha vist prou amb les decisions que ha anat prenent el jutge Manuel García-Castellón, que ha reactivat la causa del Tsunami Democràtic per terrorisme per mirar de torpedinar l’aplicació de l’amnistia als investigats, entre els quals el president Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, juntament amb una desena més d’investigats.

I com s’ha vist amb l’acceleració sobtada de la causa per terrorisme contra els CDR investigats en l’operació Judes, amb el tancament de la instrucció, l’obertura de judici oral i peticions de penes de molts anys de presó, just quan els partits independentistes havien acordat els termes de la llei d’amnistia per a la investidura de Pedro Sánchez. El PSOE no accepta la supressió del punt del terrorisme, i la negociació aquests darrers dies s’ha centrat en una redacció alternativa a l’actual que permeti el mínim marge de maniobra als jutges que hagin d’aplicar la llei als encausats del Tsunami Democràtic i als de l’operació Judes.

2. La traïció amagada

Passa una cosa semblant amb el punt d) de l’article segon de la llei, que exclou de l’amnistia els delictes de traïció i contra la independència de l’estat. Quina necessitat hi havia d’incloure en una llei d’amnistia una exclusió com aquesta? Una necessitat política del PSOE que els partits independentistes van acceptar en el moment d’entrar la llei a registre, que no van signar però que va permetre que donessin els seus vots per a la investidura de Sánchez. Junts ha volgut suprimir, per la via d’esmenes, aquesta exclusió de la llei, però el PSOE tampoc no ho accepta, i ara es negocia una redacció alternativa d’aquest punt, en termes semblants als de l’exclusió del terrorisme.

Aquest punt, tal com vam explicar, pot ser un problema per a l’aplicació efectiva de l’amnistia a algunes persones, investigades ara per terrorisme o per altres delictes, tant en la causa del Tsunami Democràtic com en el cas Vólkhov. Perquè són delictes que tenen a veure amb actes conspiratius amb la participació d’uns altres estats (Suïssa, segons el jutge del Tsunami; Rússia, segons el jutge del Vólkhov) per a perjudicar o desestabilitzar l’estat espanyol. I, en aquest cas, a més, no cal que hi hagi una sentència ferma per a excloure els investigats per aquests delictes, segons el text de la proposició de llei. De manera que hi ha una inquietud dels negociadors perquè això pugui ser una carta amagada d’aquests jutges per a no aplicar l’amnistia.

3. El blocatge planificat

Però encara hi ha mé esmenes que tenen a veure amb un aspecte molt important de l’amnistia: si l’aplicació serà immediata o si, en alguns casos, els jutges podran aturar-la durant mesos o anys amb qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional espanyol i amb preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE. Perquè hi ha voluntat de fer-ho, per part de magistrats del Suprem i de l’Audiència espanyola. Per això hi ha esmenes introduïdes al text inicial, i a les quals el PSOE ha donat suport, precisant que “correspondrà a l’òrgan judicial” que tingui el cas entre mans d’aixecar les mesures cautelars i les ordres de crida i cerca. Però Junts i ERC volien enfortir-ho amb unes esmenes no acceptades pel PSOE, tot indicant que de seguida que entrés en vigor la llei caldria aixecar aquestes mesures i que ni els recursos al TC ni les preguntes al TJUE no ho podrien impedir.

És un dels grans aspectes de la llei i que més obsedeix els jutges del Suprem, perquè té a veure directament amb la possibilitat d’un lliure retorn, sense amenaça de detenció ni d’empresonament, del president Carles Puigdemont i de la resta d’exiliats. Resten poques hores perquè s’aclareixi el panorama que dibuixarà definitivament la llei d’amnistia, perquè les opcions de retocar el text s’exhaureixen avui, si no és que hi ha sorpreses de darrera hora dimarts vinent. I tot plegat, amb un PSOE poc decidit a moure’s en aquests aspectes més decisius i amb un informe sorprenent dels lletrats de la comissió de Justícia damunt la taula que diu que el text de la llei, ara per ara, és inconstitucional i contrari al dret de la Unió.