18.06.2020 - 19:50
La notícia més esperada del dia era l’augment del deute públic de l’estat espanyol durant el mes d’abril. Puntualment, el Banc d’Espanya n’ha passat la informació aquest matí i el resultat és d’una pujada de 10.500 milions d’euros, que, sumats als del mes de març –en realitat, mig mes–, fan un total de 33.000 milions, que vol dir un 2,75% de creixement en un mes i mig i prou. Un ritme esfereïdor i inaguantable durant gaire temps. No cal dir que hi ha preocupació, aquí i a Europa, per les xifres que s’assoleixen, angoixants, tot i que fossin esperades. Amb la puja de l’abril, l’endeutament ja equival pràcticament el 99% del PIB; a l’hora de tancar el 2019 era del 95,5%.
Quan dic que era una xifra esperada és perquè les variables que s’hi han afegit són molt importants i amb uns volums descomunals. Els diners que es paguen als treballadors en ERTO, els de prestacions als nous desocupats… Si a tot plegat hi sumem els que deixarà d’ingressar la Seguretat Social, amb 900.000 nous desocupats, segons que va calcular el Ministeri de Treball, el cost total serà d’uns 5.500 milions i es repetirà cada mes en què hi hagi entorn de quatre milions d’afectats pels ERTO –el cost complet hi serà almenys a l’abril i al maig, gairebé amb tota seguretat. Això si, s’anirà minorant quan els treballadors afectats es vagin reincorporant a la feina. La ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, va dir fa un parell de mesos que el cost mensual dels ERTO a Catalunya per a la Seguretat Social era d’uns 1.000 milions d’euros. Ara afecten uns 620.000 treballadors.
Segons les dades actualitzades avui pel Banc d’Espanya, el deute públic ha tornat a augmentar per cinquè mes consecutiu i ja fa tres mesos seguits que supera els 1,2 bilions. És a dir, que el problema fort ha estat la covid-19, evidentment, però la tendència ja era negativa abans. Recordem que, segons el registre de fa un any, el deute públic ha crescut d’uns 55.000 milions (4,6%), perquè l’abril del 2019 era d’1,18 bilions.
Són xifres brutals, inimaginables fa pocs mesos. I tot això ho paga un estat que no té diners. Tanmateix, el maldecap més gros del govern espanyol és el mes de juny. Malauradament, no en sabrem les dades fins a mitjan juliol, però ja veuen a venir la pedregada. Sí, el juny serà un mes crític per a les finances públiques. L’estat haurà d’encarar els pagaments ordinaris i les pagues extra de pensionistes i treballadors públics, a més de la nòmina de prop de 3,5 milions de treballadors que cobren un ERTO de força major. Serà un mes molt complex, perquè la Seguretat Social també començarà a abonar l’ingrés mínim vital, amb un cost anual pressupostat en uns 3.000 milions.
Només pensions amb paga doble i ERTO s’enduran uns 25.000 milions. Si hi sumem el sou dels treballadors públics i l’ingrés mínim, la xifra superarà els 29.000 milions. Factura que amb tota seguretat farà trontollar els fonaments del balanç de l’estat espanyol en un moment, a més, de forts desemborsaments sanitaris per la covid-19. Cal suposar que, d’alguna manera, el govern haurà de recórrer a Europa, al fons per a la desocupació, SURE (100.000 milions per a ajudar als ERTO), i, malgrat que hagin dit que no, potser també haurà de demanar ajut al MEDE, que ha promès que no hi haurà homes de negre… però que seran préstecs condicionats.
I aquests dos mesos com s’ho ha fet? Doncs molt senzillament, tirant de veta dels crèdits del BCE. Pensem que només entre el gener i l’abril, l’estat ja va emetre deute net per un total de 44.500 milions d’euros, 12.000 milions més que els 32.500 milions que el tresor públic havia previst d’emetre en el conjunt del 2020, en un moment en què, a més, els ingressos tributaris s’han estimbat per l’aturada econòmica. ‘No és el moment d’apujar imposts’, ha sentenciat el president de la CEOE, Antonio Garamendi. I penso que té raó, ara no és el moment, però alguna cosa s’haurà de fer quan hagi passat una mica la tempesta. Si no, ja els ho recordaran a Europa.
Fins a final de maig, El BCE havia destinat 22.392 milions d’euros a l’adquisició de deute sobirà espanyol mitjançant el programa de compres d’emergència contra la pandèmia (PEPP), llançat a final del mes de març, segons que ha informat la institució, que ja ha esmerçat 234.665 milions d’euros dels 750.000 de la dotació inicial i que després va augmentar amb 600.000 més. Segons algunes fonts no oficials, Espanya podrà col·locar 200.000 milions de deute al BCE en aquesta tirada. Però això ja ho veurem.
I mentrestant, continuem a l’aguait de demà, a veure què decideixen els presidents i primers ministres europeus sobre el fons de recuperació, pendent de resolució, amb la proposta de 500.000 milions en donacions i 250.000 milions en crèdits. Veurem si acaba triomfant aquesta proposta, que té el suport d’Alemanya, França, Itàlia i Espanya, entre més, i l’oposició dels anomenats països frugals, amb Àustria i els Països Baixos al capdavant. A hores d’ara, nervis i més nervis… i poca cosa més.
