23.08.2016 - 18:17
MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
Investigadors de la Universitat de Durham han monitorejat per primera vegada l’evolució dels estanys d’aigua de desglaç en la superfície d’una glacera a l’Antàrtida oriental i han detectat fins a 7.990 i 885 canals a distàncies de 18 quilòmetres cap a l’interior.
El treball, publicat a ‘Geophysical Research Letters’, determina que la fosa de la superfície del gel és un procés comú i significatiu que regula la pèrdua de massa de la capa de gel, tal com s’ha comprovat en estudis a Groenlàndia.
A l’Antàrtida, i especialment a l’est d’aquest continent, on les temperatures de l’aire rares vegades s’eleven per sobre de zero, l’aigua de desglaç no es veu sovint sobre la capa de superfície.
Tot i això, en la glacera Langhovde de l’Antàrtida s’han pogut veure des de fa una dècada i mig estanys o rius durant un curt període d’estiu, l’únic que la temperatura de l’aire s’eleva per sobre de zero. Aquestes masses d’aigua s’han trobat a distàncies de fins a 18 quilòmetres cap a l’interior del continent gelat. La majoria acostuma a desaparèixer, ja sigui mitjançant el drenatge del seu contingut en el gel de fons o per congelació, al final de l’estiu.
A Groenlàndia, s’ha trobat un comportament semblant –però més penetrant– de formació d’un llac que ha afectat el flux de la capa de gel. Però, el cas de l’Antàrtida no s’havia considerat fins ara.
