05.10.2016 - 11:20
|
Actualització: 05.10.2016 - 12:03
No hauria de costar tant, arribar puntual a una sessió parlamentària com la d’avui. Quan són les nou del matí, l’hora assenyalada, i Puigdemont es prepara per a començar la seva intervenció que obre el debat de política general al parlament, l’hemicicle encara és a mig omplir. I de diputats absents, n’hi ha de tota mena i color. Van arribant. Un dels últims és Albano Dante Fachin, de Catalunya Sí que es Pot (arribar tard), que entra a la sala a les 9.24 amb una camisa blanca que el fa ben vistent. I força més tard, quan ja fa tres quarts que el ple ha començat, entra a la cambra Matías Alonso, totpoderós secretari general de Ciutadans. Amb tot, Puigdemont ja fa estona que desglossa el seu programa i, sobretot, el seu retrat de situació amb deu punts que dibuixen una mena de panoràmica del moment.
Puigdemont demana als grups de no avergonyir-se de coincidir amb els qui no pensen exactament igual que ells. Proposa de no fer incompatibles l’interès de partit amb l’interès general o de país. En la intervenció, podem observar la incorporació d’alguns elements que massa sovint són oblidats de l’imaginari col·lectiu català. Per exemple, explica que en aquests primers mesos de legislatura ha visitat moltíssims municipis de totes les vegueries. Sí, ho heu sentit bé! ‘Vegueries’. Us en recordeu? El president també parla més endavant de la importància de les inversions que s’haurien de fer i l’estat espanyol no fa al corredor mediterrani. L’eix mediterrani, com a element decisiu de la dinamització econòmica. I explica que s’ha fet un front comú amb la ‘comunitat valenciana’. Sí, també ho heu sentit bé. ‘Comunitat valenciana’ en compte de País Valencià, com s’ha entestat a imposar el PP i l’espanyolisme més ranci al sud del país.
El gest d’Hortènsia Grau
La intervenció presidencial, que sempre obre un debat d’orientació política general, tracta també de la manca d’inversions en la xarxa de rodalia de Renfe. I denuncia que milers i milers de ciutadans han d’agafar el cotxe per poder arribar a la feina perquè no es poden fiar del bon funcionament dels trens. Mentre Puigdemont diu això, la diputada verda de CSQP, Hortènsia Grau, fa el gest d’aplaudir amb les mans. Està molt contenta amb la reivindicació del president i no s’està de fer-ho visible. Coscubiela, a la fila de davant seu, s’adona del gest de Grau i li pregunta: ‘Que li has escrit tu?’ Els diputats del grup fan broma. Sembla que s’han destesat i que ja no mosseguen sistemàticament. Potser és tan sols una anècdota. Però potser és tot un símptoma d’un canvi de to que ja vam observar al debat de la qüestió de confiança la setmana passada. Entre avui i demà veurem si aquest desglaç dels comuns es tradueix en pactes i resolucions majoritàries al parlament.
Una dada que molesta molt
El primer aplaudiment del ple es fa com a reacció a les protestes de la diputada de Ciutadans Sonia Sierra Infante quan Puigdemont explica que els estudiants de Catalunya tenen un domini de la llengua castellana superior a la mitjana de l’estat espanyol. Sierra ha dit en veu alta que aquestes dades eren ‘propaganda’. I el banc de Junts pel Sí ha aplaudit. El cas és que quan el president ha tractat de la llengua s’han activat com dos autòmats la diputada ciutadana Sierra i la popular María José García Cuevas, que s’ocupa d’aquests afers polèmics al seu grup. Mentre Puigdemont continuava parlant, l’una i l’altra passaven notes escrites a Arrimadas i Albiol, respectivament, en vista a les seves intervencions posteriors. Curiosament, fins que no s’ha tocat aquesta qüestió, els escons dels dos grups romanien calmats, distrets o expectants.
Una hora i tres quarts sense independència
El president dedica el discurs a desglossar deu punts que tracten de coses que no tenen a veure amb el procés cap a la independència. Si més no, directament. No parla del referèndum. No parla del full de ruta. No parla de la independència. No pas directament, encara que queden clares en cada punt que exposa les mancances actuals, moltes de les quals degudes a l’actitud de l’estat espanyol envers Catalunya. Els diputats de l’unionisme més recalcitrant fan mala cara, perquè això els impedeix de fer un discurs fàcil denunciant que el president no governa i no s’ocupa de ‘les coses que importen a la gent’. Ha estat un discurs d’una hora i tres quarts que dóna pas a un recés perquè els grups preparin les seves intervencions.
Acaba: ‘Som en un moment transcendental de la nostra història. I a diferència d’altres èpoques i altres moments destacats, avui les decisions es prenen votant. I el futur de Catalunya l’han de decidir els catalans i catalanes amb el seu vot, pel nostre bé i el dels nostres fills.’
Passadissos
Els passadissos del voltant de l’hemicicle s’omplen ràpidament quan la presidenta Forcadell suspèn la sessió per una hora. Les càmeres persegueixen les figures de cada grup: Arrimadas, Iceta, Albiol, Rabell, i sobretot, Gabriel. I les converses en rotlle es multipliquen. Un punt de sorpresa per les poques referències de Puigdemont al tram final del full de ruta, que va ser el gran tema de la setmana passada. Predisposició clara de la CUP, que reconeix força coincidències amb la línia assenyalada pel president. Sembla que la confiança s’afermi a marxes forçades. La incògnita és si s’expressarà d’una manera clara al faristol del parlament davant dels focus o si prevaldrà la necessitat de marcar línia pròpia.
