04.05.2020 - 21:05
|
Actualització: 04.05.2020 - 21:09
TEMA DEL DIA
Pressió. El PSOE va perdent suport vertiginosament per la mala gestió de la crisi del coronavirus, fins al punt que no té garantida la pròrroga de l’estat d’alarma que es votarà dimecres al congrés espanyol. La dreta espanyola ja es decanta clarament cap al no, amb un Pablo Casado que veu l’ocasió de marcar perfil com a alternativa. I els partits que fins ara sustentaven la majoria, el PNB i ERC, estan com més va més indignats per la gestió centralista i excloent de l’executiu de Pedro Sánchez. ERC ja ha decidit avui de passar de l’abstenció al no, com van fer Junts per Catalunya i la CUP, i el PNB podria seguir-ne els passos. Arran d’aquesta creixent solitud parlamentària, el PSOE ha optat per fer un discurs apocalíptic: diu que no hi ha pla alternatiu a l’estat d’alarma. El ministre José Luís Ábalos ha arribat a assegurar que l’alternativa és el ‘caos’ sanitari i econòmic.
El discurs de la por que promou Sánchez és fals, perquè la legislació vigent permet un desconfinament sanitari amb garanties sense haver de decretar l’estat d’alarma. De fet, la Generalitat va tancar la conca d’Òdena, les escoles i els teatres abans que el govern espanyol decretés l’estat d’alarma el 14 de març. El confinament total d’Igualada i diversos municipis de l’Anoia es va fer un dia abans, el 13 de març, i l’única cosa que va requerir va ser una autorització judicial. Pel que fa al desconfinament sanitari, es pot fer amb la llei de salut pública catalana del 22 d’octubre del 2009 i la llei general de sanitat espanyola del 1986. Concretament, la llei catalana, a l’article 55, ja preveu que l’autoritat sanitària pot intervenir en les activitats públiques i privades per a protegir la salut de la població i prevenir la malaltia. Aquest article desenvolupa nou mesures que pot desplegar la Generalitat: per exemple, regular la protecció de la salut en l’àmbit laboral, clausurar indústries o establiments que incompleixin la normativa d’emergència, o bé controlar per raons sanitàries persones o grups de població, sense vulnerar-ne els drets.
En el cas de la llei espanyola, l’article 26 estableix que en cas que hi hagi un risc imminent i extraordinari per a la salut o se sospiti raonablement que pot ser-hi, les autoritats sanitàries adoptaran les mesures preventives pertinents, com ara la confiscació o immobilització de productes, la suspensió de l’exercici d’activitats, el tancament d’empreses o d’instal·lacions, la intervenció de mitjans materials i personals i tot allò que considerin sanitàriament justificat. És a dir, tant com calgui per a lluitar contra una pandèmia o, si més no, tant com es necessiti per a fer un desconfinament sanitari amb garanties, sense necessitat de cap estat d’alarma. L’única diferència a l’hora de fer el desconfinament amb estat d’alarma o sense és que amb el primer l’autoritat única és el govern espanyol –i concretament els ministres de Sanitat i Interior– i sense estat d’alarma ho són els governs autonòmics.
Per prorrogar-lo, el govern de Pedro Sánchez també argumenta el manteniment dels ERTO i les subvencions o ajudes a autònoms i petites empreses. En primer lloc, aquestes mesures es van adoptar en un decret addicional que es pot mantenir o renovar, però va ser un error –potser intencionat– de vincular-ho a l’estat d’alarma. De fet, potser s’haurà de renovar més enllà de l’estat d’alarma, tal com demanen patronals i sindicats espanyols, perquè els problemes a les empreses ultrapassaran la lluita sanitària contra el virus. A més, el govern català té un decret fet d’enguany en què es preveu la suspensió de contractes dels treballadors d’empreses afectades per emergències, com ara el transport escolar, les empreses de càtering i les obres públiques. La Generalitat també pot fer compres sense concurs previ, com ha fet en cas de catàstrofes naturals i pot donar, com ja ha anunciat, ajudes a autònoms i petites empreses.
El problema no és de competències, sinó de finançament. Per donar aquestes ajudes fan falta més diners, que l’estat va subministrant amb comptagotes. L’única cosa que fa l’estat d’alarma és centralitzar tot el poder en el govern espanyol, però ni millora el desconfinament sanitari ni fa més efectives les mesures per a lluitar contra la crisi. L’exemple més clar és la decisió esperpèntica de fixar la província com a unitat de desconfinament, tot i que les comunitats treballen en regions sanitàries. Defensar la pròrroga de l’estat d’alarma és fer política, fer política nacionalista, que és la que ha fet Pedro Sánchez d’ençà que començà la crisi, utilitzar-la per reforçar la unitat d’Espanya. Però ni legalment ni tècnicament no és necessari.
MÉS QÜESTIONS
El Consell prepara un pla propi d’accés a les platges. El govern valencià intenta d’evitar que la pandèmia del coronavirus ensorri la temporada turística i adoptarà les mesures que calgui per a salvar-la. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha començat a dissenyar un pla d’ús de les platges del País Valencià que combini qualitat i seguretat ciutadana. L’objectiu del president és que en aquesta situació de dificultat extrema hi hagi la màxima seguretat. A parer seu, les platges són un recurs clau per als valencians, no únicament del punt de vista turístic, sinó també com a ‘model de vida’. Aquest anunci l’ha fet després de reunir-se amb la consellera de Justícia, Gabriela Bravo; la de Salut, Ana Barceló; el de Política Territorial, Arcadi Espanya; el president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), Rubén Alfaro; i el responsable de Turisme de la FVMP, Vicent Grimalt, per a abordar les primeres línies del futur protocol valencià d’utilització de les platges. El País Valencià té 277 quilòmetres de platges i això, segons el president, requereix d’ordenar-ne adequadament l’ús i reduir l’acció diària de càrrega dels enclavaments costaners. Aquestes propostes seran recollides en el document que aprovarà la setmana que ve el govern valencià i després es presentarà al govern espanyol. El protocol de la Generalitat abordarà i analitzarà també qüestions com les possibles mesures per a delimitar l’accés a les platges, la definició dels sistemes de neteja i el control de la capacitat d’afluència d’aquests indrets.
El govern balear demana de millorar la connectivitat entre illes. El conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, ha demanat al ministre de Transports i Mobilitat espanyol, José Luis Ábalos, que es millori la connectivitat entre illes a partir de dilluns. Pons ha comparegut en una conferència de premsa telemàtica després de la reunió amb els directors d’aeroports de les Balears, la delegació del govern espanyol, l’Autoritat Portuària i la Capitania Marítima per analitzar la situació del transport aeri i marítim en el procés de desconfinament. El conseller ha explicat que la sol·licitud del govern aniria encaminada a obrir el trànsit de passatgers entre illes, tant en l’àmbit marítim com en l’aeri. Cal recordar que, durant l’estat d’alarma, les connexions per mar són per a transport de mercaderies i els vols entre les illes s’havien reduït a una connexió diària.
Les proves revelen que tan sols un 8,3% dels andorrans estan immunitzats. El govern andorrà ha començat les proves en massa a la població. Unes 11.000 persones ja han passat la prova d’anticossos i els resultats revelen que només un 8,36% de la població s’ha immunitzat perquè ha tingut algun contacte amb el virus. Ho ha explicat el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet. Entre els 1.210 professionals del SAAS que s’han fet el test s’ha detectat un 12,21% d’infectats que tenen anticossos i han passat la malaltia o la passen ara. Segons ell, és un resultat esperat –es preveia entorn del 10%–, tot i que ha admès que li agradaria que hagués estat més amunt. Martínez Benazet ha remarcat que les proves que es fan servir tenen molta sensibilitat, però no ha descartat que hi pugui haver un marge d’error, com qualsevol prova mèdica. Ha insistit que hi ha un nivell d’incertesa a l’hora d’esbrinar la quantitat de població protegida contra la Covid-19. També ha dit que s’anaven trobant persones amb un nivell alt d’immunoglobulines IgM, cosa que revela que estan malaltes. Tanmateix, ha dit que segons la xifra resultant i seguint criteris clínics es determina qui ha de passar una PCR per verificar si és un cas positiu actiu.
LA XIFRA
14 persones continuen hospitalitzades a Catalunya Nord, de les quals 8 són a reanimació. Fa tres dies que no hi ha cap defunció i el nombre de morts s’ha estabilitzat a 33.
TAL DIA COM AVUI
El 4 de maig de 1940, fa vuitanta anys, es fundava a París el Front Nacional de Catalunya (FNC), una organització independentista que va combatre la dictadura franquista i va col·laborar amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial. Després de la dictadura, va mantenir la lluita per la independència, primer donant suport al Moviment de Defensa de la Terra i després a Catalunya Lliure, per integrar-se finalment a ERC.
