09.11.2016 - 04:23
|
Actualització: 09.11.2016 - 11:49
Ricky Roselló serà nomenat el dotzè governador de Puerto Rico després de guanyar les eleccions amb el 41,87 % dels vots. El seu contrincant, David Barnier, del Partit Popular Democràtic, ha obtingut el 39% del suport de l’electorat. Ricardo Roselló, descendent d’emigrants de Lloseta (Mallorca), es presentava pel Partit Nou Progressista ( PNP), que és conservador i favorable a l’annexió als EUA.
Roselló no és ni de bon tros un cas aïllat. Aquests últimes dècades, tres governadors més de l’illa tenien arrels mallorquines: Carlos Romero Barceló, que va ocupar el càrrec del 1977 al 1985, amb avantpassats de Palma; el pare de Ricky, Pedro Rosselló, del 1993 al 2000; i Sila María Calderón Serra, primera dona governadora del 2001 al 2005, amb orígens familiars a Alaró.
Abans de presidir el PNP, Rosselló s’havia dedicat a la docència i a la investigació. És un neurocientífic graduat al Massachusetts Institute of Technology i a la Universitat de Michigan. Però el 2010 es va començar a implicar en la política porto-riquesa amb la fundació del grup Boricua ¡Ahora Es!, un moviment en defensa d’un canvi de l’estatus polític de l’illa respecte dels EUA, bé cap a la integració plena, bé cap a la independència total. En el referèndum del 2012 sobre aquesta qüestió, la plataforma de Rosselló es va manifestar contra el manteniment de l’estat lliure associat actual, l’opció vencedora, amb un 54%.
Ja com a candidat del PNP, defensa sense embuts que Puerto Rico esdevingui el cinquanta-unè estat dels EUA. Per a la cursa cap a la governació, Rosselló ha treballat des del 2013 amb un grup de col·laboradors en l’anomenat Pla per a Puerto Rico, el seu programa de propostes econòmiques, polítiques i socials que preveu de ‘transformar el govern i la política pública de Puerto Rico en un model científic, en què els resultats de la gestió governamental adquireixin importància […] i sigui executable, autoavaluable i sostenible’. Un pla, també, que ‘vol fer realitat el somni de posar fi a l’estatus colonial i encaminar-se cap a la integració als EUA’ com a cinquanta-unè estat, tal com va demanar la ciutadania en el referèndum del 2012, i que s’imposa de potenciar l’anglès a l’illa per avançar cap a una societat bilingüe.