Aragonès arrenca la cursa del 12-M assenyalant Illa com a únic rival

Primer míting d’ERC. Encara manquen dies perquè comenci formalment la campanya electoral, però en realitat és en marxa d’ençà de dimecres mateix, quan Pere Aragonès va anunciar l’avançament de les eleccions. Esquerra avui ha provat d’avançar posicions quan la majoria de partits no han designat encara els seus candidats i mentre el PSC ha transformat el seu congrés en una palanca per mirar de propulsar Salvador Illa a la presidència de la Generalitat. A l’auditori de l’edifici Vèrtex del Campus Nord de la UPC, s’hi respirava eufòria, una agitació nerviosa arran de la certesa que ERC s’ho juga tot en aquestes eleccions. I l’evidència que el partit ha engegat amb rapidesa la maquinària electoral i ha mobilitzat els seus per entomar això que ve. Aragonès ja ha triat un únic rival per al 12-M: Illa. I així pretén polaritzar la campanya i convertir la cita amb les urnes en una tria entre dues úniques possibilitats: “Dirimirem si qui lidera el país és un president de Catalunya o un delegat de la Moncloa. El delegat de la Moncloa no es plantarà davant de Pedro Sánchez pel traspàs de Rodalia”, ha sentenciat Aragonès, i ha fet èmfasi en la dependència política del PSC.

El missatge implícit és que Esquerra no considera Junts un adversari i dóna per descomptat que tornaran a superar-los en el bloc independentista, tal com va passar ara fa tres anys. Les referències velades a Junts han estat escasses. La més significativa, un esment a les “jugades mestres” que consideren inservibles per a aconseguir la independència del país, i poca cosa més que pogués remetre al possible candidat de Junts, Carles Puigdemont. Ha estat a l’altura de les crítiques als comuns –amb qui també es disputen una part del vot– i a qui Aragonès ha tornat a acusar d’irresponsables per haver tombat el pressupost més expansiu. Els ha culpat de moure’s amb una mirada a curt termini per intentar de diferenciar-se del partit amb qui, en realitat, pacten a tot arreu: el PSC.

ERC pretén de fer del refús als comptes un revulsiu social, per tots els recursos que diuen que es perdran, i un símbol de la seva posició durant la legislatura en defensa de les polítiques socials i els treballadors públics. Al mateix temps, Esquerra reivindica els resultats de la negociació amb el PSOE per a revertir els efectes de la repressió contra l’independentisme: començant pels indults, continuant per la supressió de la sedició i acabant amb l’aprovació al congrés espanyol de la llei d’amnistia. D’això se n’ha encarregat, sobretot, la diputada al congrés Teresa Jordà. També han acompanyat Aragonès, amb intervencions a l’escenari, Oriol Junqueras, Marta Vilalta, Laura Vilagrà i –amb vídeos enregistrats– Ruben Wagensberg i Marta Rovira, mentre a les primeres fileres s’asseien consellers del govern i membres de la cúpula del partit. Tots confluïen en el propòsit de reforçar el marc discursiu d’una cursa que volen que sigui a dos: Aragonès contra Illa, o Illa contra Aragonès.

El lema amb què ERC prem l’accelerador de la pre-campanya és “Guanya Catalunya”. Un eslògan que, d’una banda, projecta el partit com a possible vencedor en els comicis i, d’una altra, remet a la intenció d’Esquerra de situar-se com a mirall de la majoria de la població, també dels no independentistes que prioritzen l’eix d’una esquerra social-demòcrata. “Ens hem de voler assemblar a la nostra societat i volem seduir-la perquè se senti convidada a assemblar-se a nosaltres”, ha dit Junqueras. ERC intenta d’erigir-se en l’únic partit que ha prioritzat els interessos de país als del partit, com consideren que s’ha demostrat després de la negociació del pressupost. En aquest sentit, Aragonès també ha volgut situar les eleccions com una segona tria dicotòmica entre “la irresponsabilitat d’aquells que, davant dels problemes, miren cap a una altra banda” i els que diuen haver treballat per Catalunya “sense descans” amb la col·laboració de tots els sectors. “Som el govern de la gratuïtat de les escoles bressol, del traspàs de Rodalia, de l’energètica pública, que representa Catalunya al món, el del català a l’audiovisual… El millor govern de Catalunya des de Macià i Companys”, ha proclamat.

ERC torna a situar les polítiques públiques com l’altra cara imprescindible per avançar cap a la república, amb la idea que, una vegada assolida l’amnistia, arribarà el moment de reclamar la negociació d’un referèndum a Pedro Sánchez. I així, en acabar l’acte, encara amb els efectes del sacseig intern per un canvi sobtat d’horitzó amb les anticipades, els crits de “independència” dels afins s’han encavalcat amb els mateixos amb què havien rebut Aragonès quan entrava a l’auditori: “President, president.”