30.09.2016 - 22:00
|
Actualització: 23.10.2016 - 22:37
El gran detonant d’aquesta crisi entre socialistes, més enllà de si facilita un govern al PP o cerca el pacte amb Podem i els independentistes, és el constant descens del partit a les urnes. Només fa dotze anys, el PSOE governava l’estat espanyol amb un 43% dels vots i 164 escons. En canvi, en aquestes últimes eleccions el suport ha estat de la meitat, un 23% dels vots, i 85 escons.
Vots i escons del PSOE en les eleccions espanyoles:
El descens a les eleccions espanyoles va acompanyat d’un descens en les eleccions autonòmiques i municipals. En el passat, els socialistes es destacaven pel poder municipal que acumulaven, però actualment les ciutats més grans on governen són Sevilla, Palma i Las Palmas. Per l’esquerra els han pres ciutats històricament socialistes com ara Barcelona, Saragossa, la Corunya i Badalona (amb batllia de la CUP), i també grans ciutats com ara Madrid, Cadis, València (Compromís), Santiago i Sabadell (ERC). Per tant, el gran poder municipal socialista ha quedat reduït a la mínima expressió, que ha passat en mans d’una nova esquerra.
En les eleccions autonòmiques també han tingut una davallada. En cap comunitat autònoma no tenen majoria absoluta i, fins i tot, en territoris com ara Navarra, el País Basc, Melilla i Catalunya no són ni el principal partit de l’esquerra ni de l’oposició, sinó que han restat relegats a tercera o quarta força en territoris on abans tenien una gran presència.
Encara que la pèrdua de vots dels socialistes la trobem arreu, sí que hiha diferències territorials clares. La federació amb més afiliats, i per tant la més forta, és l’andalusa (45.655 el 2014), seguida del PSC (20.179), el PSPV (17.230), la federació de Madrid (15.830) i Castella – la Manxa (11.644).
Si sumem les tres federacions més fortes després de l’andalusa, Catalunya, País Valencià i Madrid, representaven el 39% del vot dels socialistes a les eleccions espanyoles del 2004, en sintonia amb el 41% de la població que representen. En les últimes eleccions han baixat fins a representar el 32%. En canvi, les dues federacions del sud, Andalusia i Castella – la Manxa, que representen el 22% de la població, ha passat a representar el 31%.
El vot socialista s’ha anat decantant cap al sud aquests últims anys, mentre que a Catalunya, País Valencià i Madrid han vist com altres partits d’esquerres han fet seves les capitals. A Catalunya, els socialistes han passat d’obtenir 52 escons el 1999, i governar la Generalitat durant dues legislatures, a obtenir 16 escons de 135 el 27-S passat.
A què és degut aquest canvi?
Una de les principals causes de la davallada del PSOE és la falta de renovació dels votants. Els més joves s’han traslladat cap a Podem i IU, o bé cap a Compromís, MES, ERC o la CUP en l’àmbit dels Països Catalans.
Els votants del PSOE segons l’edat:
El gràfic mostra com el partit s’ha envellit. Si el 2006 els més grans de 55 anys representaven el 31% dels votants, deu anys més tard ja eren el 55% dels que van triar la papereta dels socialistes. En canvi, els grups d’edat més joves han anat perdent pes entre els votants dels socialistes. Els menors de 35 anys han passat de ser el 28% dels socialistes a ser el 12%. Per tant, sense renovació, sembla que la tendència del partit serà de continuar envellint-se.
Els votants del PSOE segons l’organització territorial que prefereixen:
Un altre canvi que hi ha hagut entre el PSOE actual i el de fa deu anys, és el model territorial preferit del votants. Encara que actualment els socialistes han posat l’accent en una reforma federal de l’estat, els votants són molt menys partidaris de qualsevol mena de descentralització.
Els socialistes han perdut el vot més favorable a la descentralització que ha anat a Podem o IU, a la vegada que ha perdut el vot més sobiranista als Països Catalans, on ha tingut escissions a Catalunyai un gran transvasament de vot cap a unes altres forces més sobiranistes. Aquesta situació també s’ha produït a Galicia, Navarra i el País Basc. Per tant, quan s’ha produït aquest canvi cap a posicions federals, el votant més sobiranista ja ha marxat.
Suport dels votants al PSOE segons la ideologia:
Finalment, en l’eix esquerra-dreta també podem observar canvis significatius. L’any 2006, el PSOE era el gran partit de l’esquerra en contraposició al PP. En aquests deu anys observem com ha mantingut el vot entre els ciutadans de centre-esquerra, mentre que ha perdut més de la meitat del suport entre els votants més d’esquerres. Per tant, l’espai on el PSOE era majoritari s’ha anat fent cada vegada més petit, sense que tampoc guanyés suport al centre.
Per tant, podem concloure que els votants del PSOE són cada vegada més grans, més centralistes i menys d’esquerres. Que sembla anar en contra amb els canvis de la societat, tant a l’estat espanyol com als Països Catalans. La decisió que pugui sortir en l’actual enfrontament entre els partidaris de facilitar el govern a Rajoy i els contraris marcarà el futur d’un socialistes que es disputen un partit que retingui els votants actuals i que els allunyi de Podem i independentistes, i els partidaris de recuperar el vot perdut i evitar un nou govern del PP.
La guerra dins els socialistes
Durant les darreres setmanes la divisió entre els favorables a facilitar un govern del PP i els que s’hi oposen frontalment ha crescut fins a trencar l’executiva del partit. Però més enllà, trobem un partit que ha anat perdent vots i poder, sense saber quan tocarà fons. Alhora, ideològicament, tampoc no ha sabut marcar un perfil coherent des que el 2008 van donar resposta a la crisi; ni de model territorial, car el fracàs de l’estatut ha deixat els socialistes sense un projecte capaç de cohesionar el partit i els votants.
