31.08.2022 - 21:40
|
Actualització: 31.08.2022 - 22:24
La possibilitat d’abolir les festes populars que inclouen bous al carrer ha entrat a l’agenda política valenciana de la manera més abrupta possible. Han calgut set morts, tres-cents ferits i diversos expedients per incompliments greus del reglament taurí per a obrir una capsa tancada feia anys. El primer badall l’ha obert la vice-presidenta primera, Aitana Mas. La pressió era tanta, que ara serà complicat de tornar a tancar la capsa sense prendre cap mesura restrictiva. Però a l’horitzó hi ha el mes de març del 2023, que és quan es faran les eleccions municipals i a les Corts Valencianes. Aquest detall no és menor si es té en compte que els tres partits del Botànic mantenen postures diferents quant a la celebració de les festes de bous al carrer. I la cosa encara es complica quan les diferències apareixen dins el mateix partit. Com que la darrera paraula sobre l’autorització de les festes la tenen els ajuntaments, és complicat de trobar posicions unànimes.
Les associacions animalistes, que fa anys que clamen contra el maltractament que moltes vegades representen les soltes de vaquetes, les corregudes i els bous embolats, saluden les paraules de la vice-presidenta. Mas va comparèixer per parlar dels ajuts per a reparar els danys ocasionats pels grans incendis d’aquest estiu, però, des de la taula de portaveu del Consell, probablement en va encendre un altre que serà complicat d’apagar. La vice-presidenta va dir que ja era hora d’obrir un debat; va demanar valentia als seus socis del Botànic perquè no miraren cap a una altra banda; va parlar d’un canvi en la sensibilitat de la societat vers el benestar animal; va remarcar que set morts en un estiu eren molts morts. I va reconèixer que l’abolició de les festes de bous al carrer no era a l’articulat del segon pacte del Botànic. I encara, que el temps electoral que s’acostava no era un bon aliat per a prendre decisions.
Un altre element que s’ha de tenir en compte és el negoci que mouen aquestes festes. Segons un estudi fet per la Facultat d’Economia de la Universitat de València l’any 2019 amb dades del 2017 –abans de la pandèmia, doncs–, l’impacte econòmic que representen els bous és de 148,2 milions d’euros.
Una transversalitat que complica el debat
Els analistes demoscòpics dels partits polítics fa anys que fan càlculs i fa anys que diuen que aquest és un meló que no s’ha d’obrir. La transversalitat i el fort arrelament social de les penyes taurines i el poder de convocatòria i de mobilització que tenen fa que els partits, de tots els colors, els temen. La tradició dels correbous s’estén pràcticament per tot el País Valencià, i vora 270 municipis inclouen alguna mena d’espectacle amb bous o vaquetes als programes de les festes patronals. La majoria se celebren entre els mesos de juny i octubre. Per tant, el nombre d’incidències encara pot augmentar.
Una mostra que parlar de prohibir els bous al carrer és posar el dit a moltes nafres és la reacció, quasi instantània, que van tenir les paraules de la vice-presidenta Aitana Mas.
En mans dels ajuntaments
El Partit Socialista surfeja per damunt la idea d’obrir el debat i hi posa límits molt clars. Parlen només de posar la seguretat i la vida de les persones per davant de les tradicions. A la vegada, aprofiten per recordar que el reglament vigent al País Valencià és un dels més estrictes de l’estat. Aquest és el discurs que va eixir de la reunió que va fer dilluns la Comissió Consultiva de les Festes Taurines. Allí es va parlar de reforçar les campanyes de conscienciació, de demanar prudència a la gent, de fer, fins i tot, formació. Ni en la reunió ni en el discurs oficial del socialisme es vol anar més enllà per no al·ludir a la qüestió de l’abolició.
Samuel Falomir, secretari general del PSPV de les comarques de Castelló, remarca que l’únic debat que s’ha d’obrir és el de cercar la manera que les festes siguen més segures i treballar al costat de les penyes i els voluntaris. Falomir, que és el batlle de l’Alcora, demana a Aitana Mas si Compromís prohibirà els bous a Borriol, Betxí, Vistabella o Argeleta, municipis on governa. “Ens situem en la defensa fèrria d’aquesta tradició, és totalment legal i s’ha avançat considerablement en la protecció de l’animal”, va córrer a declarar Falomir.
A Sueca i a Tavernes de la Valldigna, no
A la pregunta de si els batlles d’aquestes poblacions prohibiran els bous, Compromís hi ha respost per la via dels fets a Tavernes de la Valldigna. El seu batlle, Sergi González, va anunciar la setmana passada que no autoritzaria cap festa que comportàs la presència d’animals. El batlle emprava un argument molt semblant al d’Aitana Mas, que el sentiment animalista ha crescut entre la població, que els temps han canviat. I gosava avançar que no hauran de passar gaires anys abans que les soltes de bous desapareguen dels programes de festes de la majoria de poblacions. Aquest és el discurs oficial de Compromís. El diputat Carles Esteve ha demanat als passadissos de les Corts unes festes més inclusives i respectuoses amb els drets dels animals.
Una altra població on tampoc no hi haurà festes amb bous enguany és Sueca. Ahir mateix, el batlle, Dimas Vázquez, va anunciar que no les autoritzaria, després d’haver-ho consultat amb els altres partits del consistori. Compromís, PSOE i Ciutadans van votar en contra de les festes amb bous. PP i el Grup Independent de Sueca, Perelló i Mareny van votar-hi a favor. La penya Xe Quin Bou de Sueca havia demanat permís per a fer els espectacles els dies 10 i 11 de setembre, durant les festes patronals. A Sueca es va fer un referèndum l’any 2016 en què la majoria dels veïns va votar en contra que es pagaren festes amb bous amb diners municipals.
A Paiporta, sí
A Paiporta, les relacions entre el PSOE i Compromís s’han tensat perquè la batllessa socialista, Maribel Albalat, ha autoritzat la celebració de bous al carrer a final de setembre i principis d’octubre sense informar-ne als socis majoritaris. L’anunci s’ha fet amb el debat obert i amb la sensibilitat a flor de pell. L’any 2018, a Paiporta es va morir un jove envestit per un bou. D’aleshores ençà, segons Compromís, hi havia el pacte de no tornar a celebrar festes d’aquesta mena. Els valencianistes han denunciat que la batllessa va trencar el pacte a l’abril i que ara ha tornat a prendre aquesta decisió en solitari. Ella ho nega.
Les penyes exhibeixen força
Les penyes taurines, les associacions que organitzen les festes amb bous, descarten d’obrir cap debat. La federació es tanca en banda amb l’argument que no hi ha cobertura legal per a impedir les festes de bous al carrer o embolats o de la modalitat que siguen, i posen damunt la taula sentències del Tribunal Constitucional espanyol que revoquen la prohibició de fer festes taurines al Principat i a les Illes. Diuen, a més, que l’obligació dels poders polítics és protegir la cultura i que això inclou totes les modalitats de les festes taurines.
També recorden que és una festa molt popular en què participen milers de persones. Segons el president de les penyes, German Zaragozà, cada any hi ha més festes. Aquesta dada la referma el secretari d’interior, José María Ángel, que diu que enguany ja s’han fet 7.200 espectacles més que l’any 2019.
Pel benestar animal
A l’altra banda se situen les organitzacions animalistes. Una de les més actives és la plataforma antitaurina d’Alfafar. Fa pocs dies, van convocar una concentració que va acabar amb incidents i el llançament d’ous dels taurins contra els manifestants. Diego Nevado, de la plataforma, qualifica de valenta la postura de la vice-presidenta Aitana Mas i, en general, de Compromís i d’Unides Podem, que els donen suport. Defensa que amb els diners públics s’han de protegir els menors perquè no assistesquen a aquests espectacles ni els contemplen, en comptes de destinar-los a recursos sanitaris i a seguretat per a continuar maltractant els animals. “Aquestes festes s’han de considerar tortura. Un ésser viu no hauria de morir per diversió, hi ha moltes maneres de divertir-se. Entenc que el fet s’ha d’abordar des dels dos vessants, les vides humanes i el maltractament animal.”
La tercera pota del Botànic, Unides Podem, també hi ha dit la seua. La coordinadora de la coalició, Pilar Lima, s’ho mira des del punt de vista de la protecció dels animals. “S’ha de plantejar de reduir aquests esdeveniments incomprensibles que maltracten els animals. Hi ha alternatives per a fer festa.”
Mentre tot aquest debat sotraga la tornada a l’activitat política, a les xarxes es repeteixen les imatges de bous i de vaques que pateixen quan són amollats pels carrers, que moren per estrès i que corren entre símptomes claríssims d’esgotament mentre els joves els atien perquè continuen corrent.
