El darrer cap de setmana d’octubre més estrany a València

Demà és el darrer diumenge d’octubre i enguany tindrà un sabor prou diferent que no ha tingut fins ara. El darrer diumenge d’octubre és la data que, segons la tradició, cal anar al Puig de Santa Maria per commemorar el començament del camí del rei Jaume I cap a València l’any 1238. I és una fita històricament celebrada pel sobiranisme valencià. També és tradició que el darrer dissabte d’octubre es lliuren a València els premis Octubre. Enguany, tots dos fets estaran descafeïnats i no tindran ni la força ni el sabor habitual.

Quant als premis Octubre, al començament, encara durant la dictadura, el lliuraven en dates més pròximes al Nou d’Octubre, però això no acabava d’agradar a l’editor Eliseu Climent. I, mirant el calendari, va considerar que era millor posar-los al final per a acostar-los més a la data de la revolució d’Octubre.

Durant les dècades dels noranta i els dos mil, la celebració dels premis anava molt més enllà del lliurament dels guardons literaris perquè s’organitzaven tota mena d’activitats culturals i d’estudi que omplien València d’escriptors, d’historiadors, de professors universitaris… I també d’estudiants que venien becats per les diferents universitats del país i passaven una setmana a València, on feien una immersió que combinava l’aprenentatge amb la diversió.

Enguany, en els cinquanta-tresens premis, també s’han convocat en totes les modalitats habituals, que són el premi Joan Fuster d’assaig, el premi Vicent Andrés Estellés de poesia, el premi Andròmina de narrativa i el premi Pere Capellà de teatre. Edicions 3i4 donarà a conèixer avui els guanyadors en un comunicat de premsa. No hi ha hagut el tradicional sopar dels jurats que es feia divendres al vespre, i tampoc no hi haurà el sopar del lliurament ni la fotografia conjunta dels premiats. Segons que han explicat a VilaWeb fonts d’Edicions 3i4, les deliberacions dels jurats s’han fet per videoconferència. Els motius que han al·legat per fer-ho d’aquesta manera tenen a veure amb la situació política que es viu al País Valencià i qüestions internes de l’editorial. Amb tot, esperen que això siga circumstancial i una excepció dins la trajectòria d’uns premis amb tanta tradició i anomenada.

Sense aplec a la muntanyeta de la Patà

L’endemà del sopar dels Octubre sempre és el darrer diumenge d’Octubre i es fa l’Aplec del Puig. Aquesta població de l’Horta Nord és una fita per al sobiranisme valencià. El primer aplec es va fer el 1915, però va ser d’ençà dels anys seixanta del segle passat que es va mantenir com a referència anual. Fins i tot, Al Tall ho retrata en una cançó prou coneguda.

En realitat, n’hi ha dos, d’aplecs. El que organitza Més Compromís als peus del monestir, i el que es fa en el lloc conegut com la muntanyeta de la Patà. Aquest l’organitzava el PSAN i d’ençà del 2016 en va prendre el relleu Esquerra Republicana. L’any passat es va constituir una comissió que arreplegava tot d’entitats sobiranistes per mantenir la flama d’una diada que enguany no es farà. El motiu té a veure amb l’elecció de Josep Barberà com a president d’Esquerra Republicana del País Valencià tot i que té una causa oberta al jutjat d’Alzira per assetjament sexual. Dilluns es va reunir la comissió i algunes entitats, com ara el BEA, van decidir de no formar part d’aquest acte. A poc a poc, les altres també se’n van desmarcar i això va desembocar en un comunicat que parlava de motius organitzatius. Dijous de vesprada, el sector d’ERPV que s’oposa a Barberà va emetre un comunicat molt crític amb les explicacions que havia donat el partit.

Més Compromís, als peus del monestir

Més Compromís sí que farà el seu acte amb normalitat, amb la marxa de les Torres dels Serrans, l’acte polític amb l’atorgament dels premis, les paelles i els discursos dels dirigents del partit.