07.09.2017 - 15:11
Marzà espera que el Ministeri no recórrega el plurilingüisme i manté que la legislatura acabarà sense centres íntegrament en barracons
VALÈNCIA, 7 (EUROPA PRESS)
El nombre d’alumnes en els centres educatius públics i concertats de la Comunitat Valenciana baixa en el curs 2017-2018 un 1,5% respecte a l’exercici anterior, fins als 764.613, quasi 12.000 menys hagut de fonamentalment al descens de la natalitat. Respecte al professorat, hi haurà en les aules 1.443 docents més –68.327 en total–, la qual cosa deixa la ràtio mitjana en 22,5 alumnes per aula. Així mateix, la inversió per alumne ha augmentat un 12% des que governa l’actual Consell.
Estes són algunes de les dades que ha destacat el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, en la presentació de les xifres del curs 2017-2018, que començarà l’11 de setembre a excepció de la ciutat d’Alacant, on ho farà el dia 8.
Pel que fa al nombre d’alumnes, els 764.613 des d’Infantil fins a Batxillerat i Formació Professional es desglossen en una previsió de 276.247 alumnes en la província d’Alacant; en la de Castelló, de 90.917, i a València, de 397.447. En termes absoluts, en este curs s’esperen en les aules 12.000 alumnes menys, un -1,5%. El descens és d’un 1,4% menys en la demarcació d’Alacant i un 1,6% a Castelló i València. Pel que fa a la titularitat dels centres, els públics registren 6.168 alumnes menys, mentre que els concertats, 5.830.
La ràtio mitjana de totes les etapes educatives se situa en 22,5 alumnes per aula. Per províncies: 22,6 alumnes a Alacant, 21,8 a Castelló i 22,6 a València. Esta mitjana és menor en la xarxa pública (21,3) que en la concertada (25,9). Sobre este tema, Marzà ha recordat que són les famílies les que amb la seua elecció determinen la matriculació i ha fet notar que els centres concertats es concentren en poblacions mitjanes i grans i els públics estan presents també en municipis de menor grandària i d’àmbit rural.
Un dels aspectes que més ha subratllat el conseller ha sigut l’augment del 12% de la inversió per alumne des que governa el ‘Botànic’. Un dels efectes, ha afegit, és que hi ha “més professorat, millors condicions laborals i millor oferta formativa docent”.
En este sentit, ha detallat que este curs es compta amb 68.327 docents en les aules valencianes, 1.443 més que en el curs passat. Al mateix temps, ha ressaltat que en dos anys “s’ha recuperat el 90% del professorat suprimit per les retallades de l’antic govern, amb la recuperació de 4.508 llocs de treball docent”.
La recuperació, ha prosseguit, té una especial incidència en els docents de reforç, ja que des de 2015 s’ha augmentat en un 75% la provisió de places per a una millor atenció a l’alumnat. Este curs s’ha arribat a la xifra de 2.112 docents, amb un pressupost de 85 milions d’euros –a través dels plans d’actuació per a la millora (PAM)–, que suposa un 29% més que el curs passat.
Així mateix, ha recordat que està previst convocar 3.000 places d’oposicions per a Infantil i Primària per a 2018, de les 13.000 de diferents cossos programades fins el 2022.
En el capítol de personal, s’ha referit també al pagament dels mesos de juliol i agost al professorat interí, amb una inversió de 90 milions, així com l’ampliació del permís de paternitat de quatre a sis setmanes. Una altra de les millores per als docents, ha puntualitzat, ha sigut la reestructuració de la formació del professorat, amb l’ampliació de centres de formació, l’augment de la plantilla de formadors de 114 a 224 i un augment de pressupost en un 133% respecte a 2015, fins als 21 milions.
XARXALLIBRES
A més, Vicent Marzà ha afirmat que “es consolida” el programa XarxaLlibres, amb un 16% més d’alumnes que participen en els bancs de llibres del programa en el 100% dels centres públics i el 78% dels privats-concertats. En la mateixa línia, ha al·ludit a l’augment de pressupost destinat a les beques menjador que des de 2015 és de més de 63 milions d’euros, la qual cosa suposa que este curs es té la previsió que es beneficie un 21% d’alumnes més que fa dos anys.
Pel que fa a l’etapa de 0-3 anys, ha apuntat que mentre que en l’Estat cau la matriculació en l’etapa de 0-3 en 50.000 alumnes, a la Comunitat s’augmenta en un miler els matriculats respecte al curs passat. Hi ha un 10% més d’alumnes matriculats en este tram que en 2015 i s’oferix un 9% més de places.
Sobre les infraestructures educatives, ha manifestat que es compta amb 16 centres nous acabats en dos anys de legislatura, dels quals cinc corresponen a Alacant, sis a Castelló i cinc més a València. En l’actualitat hi ha 18 centres en construcció. Preguntat, per les crítiques de la Plataforma per l’Ensenyament Públic, que ha reconegut “decepció” respecte a la marxa de les obres, Marzà ha dit que entén la reivindicació i ha reconegut que també li agradaria que els processos anaren més ràpid, encara que ha considerat que les dades de millora són “incontestables”.
Interrogat per si, malgrat el retard del pla, pot seguir assegurant que la legislatura acabarà sense els 30 centres que es trobaven íntegrament en barracons, ha asseverat que eixe compromís “es complirà” i que eixos col·legis estaran acabats o en construcció. Així mateix, ha postil·lat que continuaran treballant per a agilitzar els processos administratius.
JORNADA CONTÍNUA
Una altra de les dades facilitades ha sigut el de l’horari escolar. Un total de 815 escoles tindran jornada partida enfront de les 522 amb jornada contínua. Sobre esta qüestió, Marzà ha reafirmat la seua voluntat d’introduir algunes modificacions en la normativa perquè, per exemple, en un centre on s’haja votat el canvi de jornada i haja guanyat el ‘no’ no es puga tornar a repetir la consulta en tres cursos.
Durant la roda de premsa s’ha preguntat en diverses ocasions pel decret llei de plurilingüisme en Infantil de 3 anys que es convalidarà este divendres i que ha arribat després de la suspensió cautelar del decret plurilingüe de la Conselleria d’Educació per part del TSJCV. Preguntat per si confia que el Ministeri no recórrega la norma, Marzà ha recordat les “relacions institucionals fluides” que manté el seu departament amb el d’Íñigo Méndez de Vigo i ha instat al fet que aquells que “vetlen per l’educació” deixen que el curs es desenvolupe amb “normalitat”. En este punt ha criticat l’actitud del PP valencià, al que acusat de “embullar” la situació.
CONCERTS
Finalment, en relació a un altre dels fronts judicials oberts, el de la concertació d’unitats, Marzà ha constatat que, tal com marcava el TSJCV, el col·legi El Pilar de València podrà tindre concertada un aula de batxillerat que no se li havia renovat després de depositar l’aval de 187.000 euros exigit per a açò.
El conseller ha agregat que la Conselleria solament té constància que este centre haja presentat la caució econòmica.
