03.04.2018 - 22:00
Mort va caure Guillem –d’una ganivetada–… que va ser a Montanejos el crim, sapigueu… a la matinada.
Plorem, ben igual que Machado plora l’assassinat de Lorca, l’assassinat de Guillem Agulló.
Una trista matinada de l’11 d’abril de 1993, a Montanejos, l’escamot nazi encapçalat per Pedro Cuevas ‘El Ventosa’, amb Gerardo Mora, José Cunat ‘El Pollo’, Juan Manuel Sánchez ‘El Picha’ i Francisco García ‘El Mody’, van apallissar Guillem Agulló i una vegada estamordit Pedro Cuevas el va assassinar d’una ganivetada al cor.
Segons el jutge no hi va haver delicte d’odi, ni causes polítiques, ni tan sols assassinat. Va condemnar Pedro Cuevas a setze anys de presó per homicidi, dels quals només va complir quatre.
L’any 2005, Pedro Cuevas es va veure involucrat en l’operació Panzer –que va permetre desarticular el grup neonazi Frente Antisistema– i va tornar a seure al banc dels acusats en companyia de setze persones, entre les quals dos militars i un regidor d’España 2000 de Silla, acusats d’associació il·lícita, tinença il·lícita d’armes prohibides i tinença d’armes de foc reglamentàries.
‘Me llevo un pincho. Voy a hacer pupa […]. Hay que darles bien. Dejarlos mareados’, així presumia, l’agost del 2005, Pedro Cuevas de participar en caceres humanes. Les seves preses eren ‘moros’ i ‘guarros’. O, cosa que és el mateix: immigrants, antifeixistes, gitanos i homosexuals. En FAS s’encarregava de distribuir les armes, segons la Guàrdia Civil. En les converses inèdites a les quals va tenir accés El País, el neonazi que avui té 46 anys s’oferia com a subministrador d’un ‘hierro’ (pistola). Suggeria revendre punys americans a ‘chiquillos’. I apareix vinculat, l’agost del 2005, a una batuda humana a Villena, on un ‘punkarro fastigós’ va rebre un ‘pallissa’. Una altra transcripció el relaciona amb un robatori.
En els escorcolls de la Guàrdia Civil a casa de Pedro Cuevas es va trobar material de simbologia nazi. Hi havia una espasa gran amb empunyadura de calavera, una navalla, una maça i diversos cartutxos. Van decomissar quaranta braçalets, catorze figures metàl·liques amb l’àguila imperial, llibres, pel·lícules, cinquanta creus daurades, clauers, samarretes, esvàstiques i, fins i tot, un bust de Hitler. ‘La Guàrdia Civil va topar-se amb un punyal sense punta. Presumptament era el que Cuevas va fer servir per matar el Guillem, però mai no es va comprovar’, explica Joan Cantarero, periodista especialitzat en l’extrema dreta a la revista El Temps.
Aquesta vegada, tot i les proves, Pedro Cuevas no va trepitjar la presó, tots van quedar absolts. El tribunal va anul·lar la prova de les transcripcions de les trucades de telèfon dels membres del grup perquè considerava que no hi havia indicis de delicte que haguessin justificat punxar-los els telèfons. A més, la Guàrdia Civil va destruir ‘per error’ l’arsenal format per un bazuca, pistoles semiautomàtiques, una ballesta, espases, matxets, bolígrafs pistola i diverses armes blanques més, així com munició per a les armes de foc.
Mentre el Tribunal Constitucional suspèn l’entrada a presó dels ultres condemnats per l’atac a Blanquerna, envia a la presó rapers i titellaires, manté en presó preventiva més de cinc-cents dies els joves d’Altsasu i omple les cel·les de presos polítics, alguns a l’exili.
Les agressions nazis són una constant. La seva intolerància ens fa a tots víctimes de la seva violència.
La impunitat del feixisme a l’estat espanyol és un fet. Res podem esperar del segon país del món en desaparicions forçades: hi ha més de 114.000 persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, enterrades en fosses comunes. Res podem esperar d’un estat que encara té soterrat en una cuneta un dels seus poetes més internacionals: Federico García Lorca.
El Guillem és una pena més que hem de dur a la memòria. Cada vegada més jove i nosaltres més vells. Els seus divuit anys són perpetus, la mirada congelada en una fotografia ens encoratja a continuar la lluita. Li han volgut tancar les parpelles però no podran, perquè tots guardem aquesta llum i els nostres ulls seran llampec per als seus vespres.
El seu assassinat ens va marcar per sempre més. Mai no oblidarem aquell mes d’abril en què vam perdre la innocència, i la ràbia i la impotència es van instal·lar als nostres cors. Ara fa vint-i-cinc anys.
Encara avui pronunciar el seu nom em provoca un calfred i les llàgrimes m’ennuvolen la mirada. Tot i això, el repetiré fins a restar sense veu, explicaré la seva història allà on vagi, i mentre tingui un bri de vida assenyalaré el seu botxí: Pedro Cuevas. Assassí de raons, de vides, que mai no tingui repòs en cap dels seus dies i que en la mort el persegueixin les nostres memòries.
Que cap oratge no desvetlli el son d’aquells qui han mort sense tenir el cap cot.
