20.07.2016 - 18:50
BARCELONA, 20 (EUROPA PRESS)
Un equip d’investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG), en col·laboració amb l’Instituto Aragonés de Ciencias Médicas, la Universitat de Saragossa i Ferrer Internacional, ha demostrat que es poden reprogramar les cèl·lules de la retina ‘in vivo’ per regenerar fotoreceptors en ratolins.
La investigació, publicada a la revista ‘The Journal of Clinical Investigation’, permet avançar cap a la prevenció de la degeneració de la retina, que es produeix per la pèrdua de fotoreceptors, és a dir, de les neurones especialitzades i sensibles a la llum que permeten la visió, ha informat aquest dimecres el centre en un comunicat.
“Aquest descobriment podria representar una nova estratègia terapèutica per revertir la degeneració de retina”, ha afirmat Daniela Sanges, investigadora postdoctoral de l’equip liderat per Pia Cosma, professora d’investigació Icrea del CRG.
Segons el CRG, actualment no hi ha gaires aproximacions terapèutiques per al tractament d’aquest tipus de ceguesa i, tot i que s’han fet grans esforços per intentar parar o endarrerir la degeneració dels fotoreceptors, els resultats obtinguts no són especialment d’èxit pel que fa a regeneració en models de ratolí.
El nou treball ha identificat una ruta per a la reprogramació de les cèl·lules glials de Müller de la retina amb la finalitat de regenerar funcionalment els fotoreceptors en un model en ratolí de retinitis pigmentària.
Tot i això, per aplicar aquesta tècnica en éssers humans encara es necessita estudiar l’eficàcia de les cèl·lules mare hematopoiètiques en la reprogramació de les cèl·lules de la glia de Müller humanes després de la fusió.
EXPERIÈNCIA EN REGENERACIÓ DE RETINA
L’equip del CRG porta temps treballant en la regeneració de retina; en tasques anteriors van descriure una via de senyalització (Wnt) que, quan s’activa, permet que les neurones siguin reprogramades mitjançant fusió cel·lular amb cèl·lules derivades de la medul·la òssia.
Segons Sanges, la demostració de la reprogramació ‘in vivo’ i la seva diferenciació de manera eficient en fotoreceptors “no hauria estat possible sense tot la feina feta prèviament”, ja que hi ha molts passos a seguir i cal conèixer-los cadascun: el trasplantament de cèl·lules mare de la sang; l’activació de la via de senyalització Wnt, i la diferenciació de les cèl·lules híbrides en fotoreceptors.
