16.12.2024 - 19:50
El producte interior brut (PIB) de Catalunya ha registrat una variació interanual del 3,9% el tercer trimestre del 2024. La dada es va fer pública divendres i significa una millora sobre l’avanç que s’havia fet. L’Idescat explica que les estimacions de la comptabilitat del tercer trimestre d’enguany incorporen la informació econòmica conjuntural disponible en el moment en què s’han elaborat, cosa que ha significat l’augment d’una dècima, tant en la taxa de variació interanual com en la intertrimestral, respecte de l’avanç del PIB publicat el 6 de novembre.
D’aquesta manera, l’economia catalana creix el tercer trimestre, en termes interanuals, cinc dècimes més que no l’espanyola (3,4% en l’avanç) i 2,9 punts per sobre de la taxa de la UE-27 (1,0%). Per una altra banda, la variació intertrimestral del PIB de Catalunya és de l’1%, dues dècimes superior a la taxa espanyola (0,8% en l’avanç) i sis dècimes més que la taxa de la UE-27 (0,4%).
La petita millora a l’alça ratifica el bon moment de l’economia catalana, fins i tot més enllà de l’espanyola, que fa una setmana que va ser designada la millor economia de l’OCDE pel prestigiós setmanari anglès The Economist. Les diferències entre l’avanç del novembre i les dades actuals són la retallada d’una dècima a la indústria (4,2%) i a la construcció (2,8%) i el creixement de tres dècimes als serveis (4,7)%.
En el cas de la indústria, l’Idescat destaca, per branques d’activitat, l’augment en la farmacèutica i l’alimentària. I ací voldria recordar la Píndola del dia 5 de desembre (“Embranzida sorprenent en l’activitat industrial catalana”), en què em feia ressò del fet que l’índex de producció manufacturera de l’octubre havia pujat a Catalunya d’un 8,6% anual en la sèrie original. Em sembla un bon començament del quart trimestre. De totes maneres, els directors de compres (PMI) per a tot l’estat espanyol parlaven de desacceleració al novembre. “La producció i les noves comandes continuen mostrant expansió, tot i que a un ritme més lent. El creixement de la cartera de noves comandes d’exportació fins i tot es va accelerar fins al nivell més alt en més de tres anys.”
Quant als indicadors d’activitat dels serveis, els subsectors de la restauració, l’hoteleria, el transport terrestre i les activitats d’emmagatzematge són els que creixen més significativament aquest trimestre (5,4%). Per una altra banda, les branques d’activitats immobiliàries, professionals i altres presenten una taxa de variació interanual del 4,7%. D’acord amb els indicadors d’activitat, els serveis jurídics i els d’arquitectura i enginyeria són els que tenen augments de volum de negoci més alts.
Ja sabem que l’avanç de la comptabilitat trimestral ofereix tan sols el càlcul del PIB, del punt de vista de l’oferta. Per tant, l’evolució de la demanda, l’hem vista ara per primera vegada. Crec important de destacar-ne el creixement interanual del consum privat, amb augments progressius cada trimestre i, per sobre de tot, l’augment registrat en la inversió, concretament en béns d’equipament, després dels quatre trimestres del 2023 i el primer d’enguany amb creixements negatius. El segon, va créixer d’un 4,1% i el tercer, d’un 7,7%. Apunta que les empreses veuen millor el futur i, tot s’ha de dir, també es deu a les minses quantitats invertides l’any passat, que es prenen de referència.
Mereix una menció a banda el fort creixement del consum públic, d’un 6,7% interanual. He consultat a l’Idescat quin rengló és el més decisiu en aquest augment anòmal, i em responen que és el de la remuneració del personal. Pensem que els dos sectors en què aquesta despesa és més important, amb escreix sobre els altres, són sanitat i educació.
Hi ha dos aspectes addicionals de la present comptabilitat que em sembla interessant de ressenyar. El primer és el de la participació dins l’estat espanyol. L’aportació de Catalunya al PIB estatal del tercer trimestre ha estat del 19,7%, i s’hi destaquen la indústria –en què ha estat del 23,2%– i els serveis –d’un 20,1%. En canvi, en la construcció ha estat tan sols del 15,4% i en l’agricultura del 7%, malgrat el fort creixement, del 14,4% interanual.
El segon aspecte que cal ressenyar és que, el tercer trimestre, ha continuat la millora de la productivitat del treball, en uns temps en què se’n criticava tot sovint la baixada. En el segon ja es va fer el tomb, quan la població ocupada va créixer d’un 1,9% (EPA) i el PIB, d’un 3,4%. I en el tercer, les pujades han estat de l’1,4% i 3,9%, respectivament. És a dir, que hem produït més amb menys treballadors.
Aquest fenomen és molt important pel pes que té dins l’economia en el cas de la indústria, en què, amb una pèrdua de treballadors (-2,0%) assoleix un augment de producció del 4,2%; i també en els serveis, amb menor intensitat, perquè l’ocupació puja d’un 2,2% i la producció, d’un 4,7%. Això vol dir que, per segon trimestre consecutiu, es manté el patró de creixement econòmic basat en les millores en l’eficiència productiva, encara que s’afebleix la creació d’ocupació, en un context de taxes de desocupació encara elevades.
En definitiva, el fort augment del PIB del trimestre s’explica principalment per l’augment de la demanda interna (3,9%) i, concretament, la formació bruta de capital (4,6%). El saldo amb l’estranger ha estat positiu, però amb un mínim augment del 0,1%.
Cal recordar, simplement, que el fet de créixer més no vol dir que tothom tingui més bona qualitat de vida. És la condició necessària, però no suficient. La clau és com es distribueix aquest creixement i qui en surt més beneficiat. I això, les xifres d’avui no ens ho diuen…
PS. Com a anècdota, és curiós de llegir la nota de premsa que va publicar divendres la Conselleria d’Economia madrilenya, que deia, textualment: “La Comunitat de Madrid consolida la seva fortalesa econòmica augmentant d’un +3,4% el seu PIB en el tercer trimestre de l’any respecte del mateix període del 2023. Madrid continua essent el motor de l’economia estatal, i aporta el 19,4% del PIB.” És cert que els càlculs autonòmics publicats són fets per fonts diferents –els de Madrid, per la conselleria madrilenya; i els catalans, per l’Idescat–, però comparant-los amb el PIB total de l’INE, a Catalunya surt un 19,7% d’aportació, tres dècimes més que a Madrid. Per tant, estrictament, no poden dir que són el motor de l’estat espanyol, perquè aporten menys que Catalunya. Les xifres, si més no, s’haurien de respectar…
