El cos detecta el dia i la nit de forma independent del cervell

Científics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han revelat que els teixits tenen la capacitat de respondre a la llum de forma autònoma i de detectar els canvis entre el dia i la nit, al marge d ela informació que reben del ‘rellotge central’ ubicat a l’hipotàlem del cervell.

En un treball publicat a la revista ‘Cell’, els científics expliquen que l’autonomia d’aquests teixits els permet mantenir ‘un mínim de funcionalitat’ encara que un altre teixit del cos estigui fallant. Són resultats, segons els autors, que tenen especial rellevància durant l’envelliment o d’avant d’una patologia en la qual una interdependència molt alta dels teixits comportaria un declivi generalitzat de l’organisme.

Així ho explica Salvador Aznar, cap del laboratori de Cèl·lules Mare i de càncer de l’IRB Barcelona. Fins ara no es disposava d’un model experimental adequat per comprovar si realment el rellotge de tots els nostres òrgans i teixits està coordinat pel cervell o, com s’ha dit, són capaços de respondre directament als canvis ambientals cíclics de cada dia. L’estudi s’ha fet amb un nom model de ratolí que ha permès aïllar la comunicació de cada teixit amb la resta.

Els dos primers autors del treball, Patrick Simon i Velentia Maria, de l’IRB Barcelona, van comprar els ritmes circadians en l’epidermis o el fetge d’aquest model de ratolí en el qual no hi ha comunicació entre els diferents teixits, amb els ratolins sans i altres ratolins en els quals no funcionava el rellotge central. Així van confirmar l’autonomia de tots dos teixits per respondre als canvis de llum que es produeixen al llarg del dia. L’estudi confirma que el rellotge central es comunica des del cervell amb la resta del cos, proporcionant informació útil per al seu correcte funcionament, i permet per exemple, que el tracte gastrointestinal, el fetge i el pàncrees sàpiguen quan és l’hora de dinar i es preparin a la vegada per la digestió. Aznar però, assegura que quan aquesta comunicació falla, cada òrgan és capaç de saber quina hora és per dur a terme les funcions adequades.

Segons l’investigador, els resultats tenen implicacions en la salut, ja que l’estil de vida actual exposa les persones a llum en moments en què hauríem d’estar a les fosques. Si cada òrgan és capaç de respondre de forma autònoma a la presència de llum, això portaria a la realització de funcions pròpies del dia durant la nit.

Aquest petit desfasament diari o jet-lag social pot ser responsable d’un envelliment prematur. Els estudis han comptat amb el finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC, per les seves sigles en anglès), la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (abans MIMECO), la Fundació Botín, Banco Santander Universitats, el Programa Marc de Recerca i Innovació de la Unió Europea Horitzó 2020 i la Fundació Bancària ‘la Caixa’.