El cop d’estat sí que va existir

TEMA DEL DIA
Diccionari. Un cop d’estat, segons el diccionari, és l’acció de prendre violentament el poder polític d’un país per part d’un grup minoritari vinculat a un sector o a la totalitat de l’exèrcit. En el debat dels dies 6 i 7 de setembre de l’any passat, al Parlament de Catalunya, no va pas passar això, malgrat la insistència unionista a anomenar ‘cop d’estat’ el ple que va aprovar la llei del referèndum i de transitorietat jurídica. Un cop d’estat no es fa amb un debat en un parlament i aprovant lleis amb majoria democràtica. Un cop d’estat es fa amb un pronunciament militar o, en la versió espanyola dels anys vuitanta, amb tricorni i metralleta.

És veritat que aquell ple va tenir conseqüències, a més de l’aprovació de les dues lleis. La principal és que la presidenta del parlament, Carme Forcadell, continua a continua a la presó un any després per haver permès el debat. Els qui van intentar boicotar-lo i encara avui fan escarafalls per les formes, no baden boca sobre l’empresonament injust i indecent de Forcadell. Però també va ser important per dues coses més. Primer, perquè allà va néixer políticament el bloc del 155, amb una actuació coordinada entre el PSC, el PP i Cs per mirar d’impedir l’aprovació de les dues lleis practicant un filibusterisme parlamentari més propi d’una república bananera que no d’un parlament europeu. En segon lloc, allà es va trencar l’espai dels comuns amb una actuació vergonyosa de Joan Coscubiela, que va acabar essent aplaudit per PP i Cs, la dreta que en teoria ell combatia. La seva posició va motivar la ruptura del grup de Catalunya Sí que es Pot, amb Albano-Dante Fachin al capdavant del sector autodeterminista.

L’espectacle parlamentari lamentable no va ser improvisat. Havia estat perfectament estudiat perquè servís per a legitimar la repressió policíaca i institucional posterior. Aquell ple va engegar la màquina repressiva de l’estat que, aquesta vegada sí, va culminar amb un cop d’estat per etapes contra Catalunya i les seves institucions. Primer es va intentar impedir, sense èxit, l’aprovació de les anomenades lleis de desconnexió. Després van ser empresonats els líders de les entitats civils Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, van provar d’impedir violentament el referèndum del primer d’octubre, van suspendre l’autogovern amb l’aplicació del 155 i van acabar empresonant els membres del govern de la Generalitat que no s’havien exiliat. Recuperant el diccionari, si un cop d’estat és l’acció de prendre violentament el poder polític, això va acabar passant a Catalunya aquells mesos, per etapes però amb aquest resultat.

De les conseqüències, encara ens en ressentim ara. Tot i que amb l’aixecament del 155 s’ha recuperat l’autogovern, no s’ha restituït el govern legítim, que continua a l’exili i a la presó, com Forcadell i els dirigents de l’ANC i d’Òmnium, en espera de judici. També s’ha recuperat el diàleg entre governs, però Pedro Sánchez continua amenaçant amb una nova aplicació del 155 i envia a Catalunya sis-cents policies espanyols més amb l’excusa de la Diada. Sense vaixell, però amb el record del Piulet encara molt viu, per fomentar la política de por. Ha canviat el govern d’Espanya, però la situació a Catalunya no ha recuperat la normalitat ni la recuperarà mentre hi hagi presos i exiliats.

MÉS QÜESTIONS
El pacte del Botànic refusa la presó preventiva dels presos polítics catalans. Enric Morera finalment no serà reprovat per les Corts perquè els partits del Botànic no avalaran la reprovació demanada pel PP arran del suport que el president de la cambra va fer als polítics catalans empresonats preventivament. El síndic del PSPV, Manolo Mata, ha assegurat que les declaracions s’emparen en la llibertat d’expressió i ha afegit que, com a jurista, ‘no hi ha raons objectives’ que justifiquin l’empresonament preventiu dels presos polítics catalans. Tot i això, Mata ha volgut precisar que tampoc no comparteix la presó preventiva de l’ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana. Quant a Podem, ha assegurat que no pensa donar suport a la reprovació de Morera. ‘El PP valencià podria fer alguna cosa útil de tant en tant i deixar de llevar titulars al Mundo Today. Pensem que aquest ús del delicte de rebel·lió i de la privació de llibertat és inadequat i que no ajuda a resoldre el conflicte a Catalunya’, ha declarat el dirigent de Podem, Antonio Estañ.

Oltra i Bravo fan les paus i es coordinaran per obrir oficines de denúncia de violència masclista. Un dels aspectes que més tensió ha dut al govern del Botànic ha estat l’enfrontament entre la vice-presidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, que va arribar fins i tot a les xarxes. Avui han fet les paus i han acordat de començar a fer reunions tècniques per a crear sengles oficines de denúncia de violència masclista a la Ciutat de la Justícia de València, amb l’objectiu d’agilitar la burocràcia, i una altra al Centre Dona 24 Hores per a acompanyar les dones en el procés de denúncia. Ho ha anunciat Oltra després de la reunió interdepartamental del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, a la qual també ha assistit Bravo. Totes dues han parlat per primera vegada després de la polèmica entorn de la futura comissaria específica que albergarà la Ciutat de la Justícia. Oltra ha explicat que Bravo havia reconegut que calia més coordinació. I ha afegit: ‘No és una qüestió de llimar diferències, sinó d’eficàcia a l’hora de transmetre la informació.’ Ha explicat que l’oficina de la Ciutat de la Justícia servirà ‘perquè els papers siguin més àgils’ i que l’avaluació de riscs comenci tan bon punt es presenti la denúncia; en canvi, la del Centre Dona 24 Hores pretén ‘acompanyar les dones en el procés de la denúncia’, sobretot les que visquin en situació d’extrema vulnerabilitat.

Les entitats jurídiques andorranes tindran l’obligació d’informar sobre els seus beneficiaris efectius. El Govern ha aprovat el reglament regulador de l’enregistrament i l’accés a la informació relativa als beneficiaris efectius en els registres d’entitats jurídiques. Aquestes entitats tindran l’obligació de donar informació sobre els seus beneficiaris últims o efectius. Aquesta mesura es pren per complir la llei de prevenció i lluita contra l’emblanquiment de diners o valors i el finançament del terrorisme, i a una de les recomanacions a la qual ha posat més èmfasi el Moneyval, l’organisme del Consell d’Europa que vetlla per la prevenció de l’emblanquiment. El ministre portaveu, Jordi Cinca, ha dit que es tracta d’una mesura que forma part del procés d’homologació que ha fet el país, per a evitar tota mena d’opacitat en les estructures de les entitats jurídiques, siguin societats, fundacions o associacions, de manera que hauran de fer públics tots els seus beneficiaris més enllà dels accionistes o els càrrecs dins la mateixa societat.

El GOB anuncia un nou ‘boom’ immobiliari a les Illes. El Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha dit que a les Illes hi ha un nou ‘boom’ immobiliari mentre, paradoxalment, cada vegada és més difícil d’adquirir habitatges, perquè s’han encarit i perquè les condicions de vida de sectors cada vegada més amplis són precàries. El GOB troba paradoxal que, després de la gran crisi econòmica, quan semblava que ja s’havien acabat el ‘boom’ de la construcció i la destrucció de paisatge, proliferin per tot el territori noves promocions especulatives residencials o turístiques. Diu que el Consell de Mallorca, i concretament el Departament de Territori, no ha fet res per modificar el Pla Territorial de Mallorca (PTM) i aturar aquest creixement, tot i el compromís de fer-ho. Segons que ha recordat, els acords de governabilitat deien que calia adaptar el PTM per a limitar el creixement urbanístic i intervenir en espais ja consolidats en compte de fer nous desenvolupaments que ‘consumeixen’ sòl.

El govern de Sardenya estudiarà la proposta de la Plataforma per la Llengua de bescanviar professors entre Catalunya i l’Alguer. El conseller de Cultura de Sardenya, Giuseppe Dessena, s’ha reunit aquest matí amb representants de la Plataforma per la Llengua a la seu del govern sard, a Càller. A la reunió s’ha parlat de l’aplicació de la nova llei de política lingüística de Sardenya i ha servit també per a presentar oficialment l’entitat, present a l’Alguer del 2010 ençà. La plataforma ha proposat de bescanviar professors entre Catalunya i Sardenya per tal de formar en llengua catalana els docents algueresos, molts dels quals no són competents en català. Concretament, es proposa d’intercanviar cada any cinquanta mestres i professors del Principat per cinquanta mestres i professors algueresos, que vindrien a treballar a Catalunya. D’aquesta manera, al cap de deu anys d’aplicació, la ciutat catalana de Sardenya tindria tota la plantilla necessària per a garantir l’ensenyament en català. El conseller Dessena ha dit que el govern sard estudiaria la proposta. La nova llei de política lingüística aprovada pel parlament sard equipara els drets lingüístics dels catalanoparlants de l’Alguer amb els parlants de sard, després de les esmenes proposades per la Plataforma per la Llengua.

LA XIFRA
42.700 actuacions ha dut a terme l’operatiu de protecció de la posidònia a les Balears. El servei de vigilància de la posidònia ha informat, assessorat o comprovat l’ancoratge de 38.271 embarcacions arreu de l’arxipèlag del mes de maig ençà. I n’ha mogut 4.436 havent comprovat que no eren ancorades correctament.

TAL DIA COM AVUI
El 6 de setembre de 1885 va morir Narcís Monturiol. Va ser un home polifacètic: intel·lectual, enginyer i polític, però és conegut per haver estat el creador del primer submarí tripulat, que va anomenar Ictineu.