04.04.2017 - 22:00
|
Actualització: 05.04.2017 - 09:23
Ahir el govern espanyol va presentar el seu projecte de pressupost. Després de setmanes de titulars enganyosos, la realitat és ací i simplement no hi té res a veure. Recordeu el famós ‘Rajoy promet una pluja de milions fins al 2020’ que obrí amb els màxims honors la portada d’El Periódico? Doncs ací la teniu, la pluja: en el pressupost del 2017 l’estat espanyol anuncia una inversió a Catalunya de 1.149 milions d’euros, inferior a la inversió anunciada el 2016, que havia estat de 1.170 milions d’euros. La propaganda no ha durat ni una setmana.
Però el cas del Principat és poca cosa al costat de l’escandalós càstig que rep el País Valencià. No parlem pas de poca cosa, no. El País Valencià, on tenim un dèficit públic insostenible de fa anys, rep una bufetada intolerable amb aquest pressupost. Si el 2016 l’estat anunciava unes inversions de 870 milions d’euros, per a enguany la inversió baixa ja de bon començament fins a 580 milions. És una caiguda, atenció, del 33% del total, cosa que fa del País Valencià la comunitat autònoma amb menys inversió per cap.
Les Illes, finalment, segueixen la tònica del Principat, amb una davallada de la inversió estatal de 150 milions a 140 i escaig.
És una frase coneguda aquella que diu que l’acte de govern més decisiu al cap de l’any són els comptes, perquè efectivament és allà on es fa la política. És en la distribució de la despesa on hi ha la veritat de les intencions. I la veritat, en el nostre cas, no pot ser més diàfana. Hi ha una intenció, volguda i coordinada, de fer mal, de discriminar, d’enfonsar econòmicament el país, de dificultar-ne el dia a dia. I és una intenció que ja fa massa anys que dura i que l’únic que no la veu és el qui no vol mirar.
Tanmateix, en tot plegat sobta molt especialment com ho veu el PP, com es veu des dels nostres PP. I en destaque la dirigent valenciana, Isabel Bonig, que fa pocs dies reclamava a Rajoy una millora del pressupost valencià (parèntesi: ja es veu que no té gens d’influència). Ho destaque perquè aquell dia em va cridar molt l’atenció la raó amb què Bonig reclamava aquesta millora. No va dir que fos just o necessari, com veritablement ho és. Ca! Va dir que calia millorar el finançament valencià ‘per evitar el contagi separatista’. I no em digueu que l’argument no és certament cridaner. N’hi ha per a moure a l’acció, de Salses (Portbou, en aquest cas) a Guardamar, i de Fraga (també, també) a Maó.
[Bon Dia] –Alerta amb tot això que passa a les Illes. Després d’anar-se’n Més per Menorca del govern, ahir el vice-president Biel Barceló va anunciar que si era investigat per la fiscalia en el cas que ja s’anomena ‘cas Més’ presentaria la dimissió. Tal com va tot plegat, és bastant probable que la fiscalia l’investigue i aleshores pot passar qualsevol cosa. Perquè a mi em costa molt d’imaginar que aquest govern puga anar endavant sense Barceló, sincerament.
–Les notícies d’un atac del govern sirià contra una població en mans dels rebels ahir amb armes químiques ha desfermat una reacció furiosa arreu del món. Evidentment, és un fet molt greu que no pot ser excusat de cap de les maneres. Com que en aquests casos costa molt saber què hi ha de veritat i què no, el meu mètode per a orientar-me és intentar trobar verificacions independents de la primera font, que ahir era aquest teletip de Reuters. Ara com ara, he trobat aquest article del diari libanès L’Orient-Le Jour, on es diu que una de les seues periodistes ha parlat amb testimonis directes de l’atac que li han confirmat l’ús d’armes químiques. (I, tot i això, encara cal tenir en compte que el diari és un dels més importants i ben considerats professionalment de Llevant, però també que la seua línia editorial és anti-Assad. I que hi ha informacions contrastades que indiquen que al-Nusra també té accés a armes químiques, no únicament el govern sirià. I que el vídeo que han ensenyat té coses rares, com ara que gent sense prou protecció treballen en un lloc atacat diuen que amb gas sarín, que és el més volàtil dels agents nerviosos. Però al-Àssad és capaç d’això i de més encara. Sap greu però el món siga tan complicat…)
–Continua el seria sobre Gibraltar i el Brexit. Ahir Peter Foster publicava aquesta opinió molt interessant a The Telegraph, en què afegia un element nou. Segons Foster, la Unió Europea ha actuat amb molta vista en l’afer de Gibraltar: convertint-lo en un assumpte bilateral entre Espanya i el Regne Unit, aconsegueix que els 27 no es dividesquen en un aspecte clau del Brexit. Es tracta, segons Foster, de deixar en guaret una qüestió en què els 27 no s’haurien posat d’acord de cap manera, perquè no tots estan disposats a acceptar les condicions espanyoles.
