El constructivisme rus d’Aleksandr Ródtxenko arriba a I’IVAM

Aleksandr Ródtxenko va ser un dels artistes més destacats de l’avantguarda soviètica durant el període d’entreguerres. Fundador del constructivisme rus i un dels introductors del fotomuntatge a la Unió Soviètica, la seva obra va patrocinar la utopia revolucionària en la mesura que concebia l’art com a vehicle per a transformar la vida. En consonància amb aquesta idea, l’exposició ‘Cas d’estudi. Ródtxenko’, que s’acaba d’inaugurar a l’Institut Valencià d’Art Modern, analitza les seves aportacions radicals al món de la fotografia i el disseny gràfic.

La mostra, que s’exhibeix a la galeria 3 de l’IVAM, aplega una selecció de més de cent obres de l’artista rus, entre les quals hi ha llibres, fotografies i revistes de l’època. Tots aquests objectes situen l’espectador l’any 1921, quan Ródtxenko es va convertir en un dels fundadors i màxim exponent del constructivisme. Aquesta avantguarda artística es caracteritza per la decisió d’abandonar la pintura de cavallet per iniciar-se en la creació d’un nou tipus d’art.

Per això els nous suports com la fotografia i el disseny gràfic van ser tan importants i tenen un pes molt destacat a l’exposició. S’hi inclouen algunes de les fites del disseny soviètic, com ara el llibre d’avantguarda Pro eto, un poemari de Vladímir Maiakovski del qual Ródtxenko va dissenyar la portada, i un conjunt de fotomuntatges per a il·lustrar-ne l’interior. L’exposició també inclou la col·lecció de portades de la revista LEF, on Ródtxenko va publicar els seus assajos sobre la fotografia d’avantguarda, a més dels cartells de la Història del Partit Comunista, que va fer emprant la tècnica del fotomuntatge, una innovació fonamental en la cartelleria de l’època.

La mostra també inclou un apartat important dedicat a la revista propagandística ‘URSS en construcció’. Impulsada per Stalin, Ródtxenko hi va participar dissenyant diversos exemplars. ‘Stalin va iniciar una purga dels representants dels corrents avantguardistes, cosa que va obligar Ródtxenko i altres artistes a adaptar-se, evolucionant des d’una fotografia experimental cap a una pràctica de fotografia documental’, explica sobre aquest apartat el comissari de la mostra, Ramon Escrivà.

L’exposició es completa amb el documentari Un futur en construcció. El llibre soviètic a l’IVAM, que es pot veure a la Sala de la Biblioteca. És una selecció de cinquanta joies del disseny soviètic de la col·lecció de l’IVAM realitzades per artistes com El Lisitski, Gustav Klucis, els germans Vladímir i Georgui Stenberg, Kasimir Malèvitx, Solomon Telingater, i per dones clau en el desenvolupament de l’avantguarda russa com Natalia Gontxarova, Varvara Stepànova, Natàlia Pinus, Valentina Kulagina o Liubov Popova. ‘La mostra se centra en les publicacions dels anys vint i principi dels trenta, època d’esplendor de l’avantguarda constructivista’, comenta la comissària Irene Bonilla.