04.12.2024 - 21:40
El consorci internacional de mitjans de comunicació i periodistes rere el qual El Periódico de Catalunya va divulgar informació sobre una suposada trama russa vinculada al procés d’independència és un instrument del govern dels Estats Units per a influir políticament arreu del món.
Això es desprèn d’una investigació duta a terme per diversos mitjans, com ara Mediapart (França), Drop Site News (EUA), Il Fato Quotidiano (Itàlia), Reporters United (Grècia), amb la col·laboració de la cadena de ràdio pública alemanya NDR, que a darrera hora va renunciar a publicar les revelacions –per les pressions rebudes–, tot i haver encapçalat la investigació.
Les conclusions són que aquest consorci, Projecte d’Informació sobre Crim Organitzat i Corrupció (OCCRP), que aplega desenes de mitjans de tot el món per a publicar reportatges d’investigació sobre grans casos de corrupció, rep la meitat del pressupost d’agències governamentals nord-americans; que Washington té la capacitat de vetar els nomenaments del seu equip directiu i també que imposa el silenci sobre la investigació de potencials escàndols de corrupció si empastifen organismes i multinacionals americanes o comprometen els interessos diplomàtics i estratègics dels Estats Units.
Entre la setantena de mitjans associats a l’OCCRP hi ha El Periódico de Catalunya, que, sota aquest paraigua, va publicar el maig del 2022 un reportatge sobre els contactes entre suposats representants del govern rus i membres de l’entorn del president Carles Puigdemont la tardor del 2017 per a donar suport a la independència de Catalunya i per a desestabilitzar l’estat espanyol. Entre més aspectes, aquella informació parlava de l’oferiment de diners i de deu mil soldats armats per part dels russos en canvi de desenvolupar una legislació favorable a l’intercanvi de criptomonedes.
La trama mediàtico-judicial
Els periodistes que van elaborar aquella informació es van servir del contingut dels mòbils de Víctor Terradellas, ex-dirigent del CDC investigat d’ençà del 2018 pel jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat número 1 de Barcelona, en un cas inicialment de presumpta desviació de fons públics. Els uns es van servir dels altres en una conxorxa mediàtico-judicial que va denunciar un dels investigats en la causa de la trama russa, l’advocat Gonzalo Boye, que va dibuixar el circuit que havia fet la informació dels mòbils de Terradellas amb què es basava exclusivament aquell reportatge.
El contingut dels mòbils era, d’ençà del 2018, en mans del jutge Aguirre pel suposat cas de desviament de fons públics; l’any següent, arran d’un informe de la Guàrdia Civil sobre els mòbils de Terradellas on hi havia referències a l’ús de criptomonedes i a la visita de suposats emissaris russos, Aguirre va obrir una peça separada, coneguda com a causa Vólkhov. Però la investigació no avançava, fins que el gener del 2020 el jutge Aguirre afirma haver rebut una carta anònima que l’alertava de les relacions entre un grup d’empresaris russos “amb forts interessos econòmics a Catalunya” i que donaven suport a la independència.
Boye va aportar un document al jutjat –que VilaWeb va poder consultar–, en què demostrava que el març del 2021 s’havien fet còpies dels dispositius de Terradellas, que eren a les mans del jutge i de la Guàrdia Civil. Tot aquell contingut va acabar en aquest consorci internacional de periodistes, que va publicar el resultat de la seva investigació el 8 de maig de 2022”, i que forma part del material que el jutge diu haver rebut dins cartes anònimes remeses al jutjat.
És a dir, el consorci es va servir d’una informació que era a les mans d’Aguirre per construir el relat de la trama russa, i aquest relat, fet reportatge sota el paraigua del consorci, va ser l’excusa del jutge per a reactivar una investigació per un delicte d’alta traïció que no avançava en plena negociació de la llei d’amnistia.
De qui cobra l’OCCRP?
Ara la investigació sobre qui hi ha darrere l’OCCRP i qui la finança fa visible la mà de Washington. El consorci es va crear el 2004 a Sarajevo, impulsat per un militar i alt funcionari nord-americà, David Hodgkinson, que actualment és membre dels serveis secrets dels EUA. I qui va finançar el projecte fou l’Agència Internacional dels Estats Units per al Desenvolupament (USAID). El primer pagament fou d’1,7 milions de dòlars el maig del 2008, i en el finançament s’hi va implicar l’Oficina d’Afers Internacionals sobre Estupefaents i l’Aplicació de la Llei (INL).
Aquest fet representa un problema de credibilitat per a les investigacions del consorci, tal com explica en el reportatge un ex-responsable de USAID, Mike Henning: “Si la gent que t’ha de donar informació pensa ‘oh, un policia’, potser és un problema […]. La teva independència i la teva reputació són increïblement importants.”
D’ençà que fou creat, l’OCCRP ha rebut pel cap baix quaranta-set milions de dòlars del govern dels Estats Units. També ha rebut 1,1 milions de la Unió Europea i catorze milions de sis estats europeus: el Regne Unit, Suècia, Dinamarca, Suïssa, Eslovàquia i França. Totes aquestes administracions proveeixen un 70% del pressupost del consorci en el període 2014-2023; i només l’aportació que hi fa el govern nord-americà significa un 52% del pressupost.
