El conseller Rovira menysté l’educació en català

El nou conseller d’Educació, José Antonio Rovira, ha detallat algunes de les reformes que pensa escometre en l’educació valenciana durant els primers mesos del nou govern de PP i Vox. En una entrevista a Europa Press ha dit que hi haurà diferències clares entre les línies polítiques que farà ell com a conseller del PP d’aquelles que feien els consellers de Compromís, en especial pel que fa a l’educació en català. “El coneixement del valencià és fonamental, però no pot ser l’eix central d’Educació durant vuit anys”, ha dit.

“Aquells pares que vulguen que els seus fills estudien en valencià ho podran fer, i els que vulguen que estudien en castellà ho podran fer. És el que ens diferencia del Botànic. Compromís imposava el valencià, nosaltres no”, ha dit. Una de les primeres mesures, com ja va avançar, és la recuperació de l’exempció lingüística a les zones castellanoparlants, ja que Rovira considera “una disfunció” la situació actual.

La llei de plurilingüisme contempla uns mínims de català i castellà del 25%, i entre un 15 i un 25% d’anglès. Són els centres els que defineixen la proporció de cada idioma com a llengua vehicular, segons la realitat sociolingüística de l’entorn. Així i tot, mai no s’ha derogat l’exempció de fer l’assignatura de valencià que, quan es va aprovar la llei d’ús i ensenyament del valencià, es va permetre als centres de l’Alt Palància, el Baix Segura, la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel, el Racó d’Ademús, els Serrans i la Vall de Cofrents.

Rovira ho veu una incongruència que cal resoldre, però ha dit que ara, a l’agost i amb la planificació del pròxim curs escolar ja preparada, no farà grans canvis. “No s’han de fer experiments”, diu. Ara bé, diu que no s’esperarà que s’acabi el curs i que en els pròxims mesos sí que aplicarà “alguna mesura transitòria de modificació puntual” perquè als centres de les zones castellanoparlants els consells escolars puguin reduir el percentatge de català.

A més, durant el curs la conselleria d’Educació analitzarà la llei de plurilingüisme per decidir quins canvis hi fan, “partint del principi que proposem: llibertat d’elecció, perquè els paren han de poder elegir en quin idioma estudien els seus fills”. “L’assignatura de valencià existeix i nosaltres la defensarem, però que hi hagi altres matèries en aquesta llengua depèn de la voluntat. Farem allò que ja va fer el PP quan va governar durant molts anys: aquells xiquets que estudiaven en castellà, estudiaven en castellà, i aquells xiquets que volien estudiar en valencià, se’ls garantia que estudiaven en valencià.”

Això, ha dit, no suposa “exactament” un retorn al sistema de línies, però ha dit que estudien la fórmula concreta del model que volen aplicar.

Nega que sigui un retrocés

Rovira nega que mesures així suposin un retrocés en l’ensenyament de la llengua pròpia del País Valencià: “No hi ha recessió perquè aquells pares que vulguen que els seus fills estudien en valencià, podran fer-ho. Quin pas enrere hi ha?” A més, ha instit en vestir de liberalisme la seva proposta lingüística: “Tot el que fem és aplicar la llibertat. Fins ara el que feia el Botànic era imposar només el valencià, i això és el que ens diferencia de la seva política. Nosaltres no imposem.”

En canvi, diu que Compromís caminava cap a “la immersió lingüística de Catalunya, els Països Catalans i tota aqueixa història”. Seguint per aquest punt, ha dit: “Els partits nacionalistes, quan entren en governs, sempre volen Educació perquè és des d’on poden intentar fer canvis socials.”

“El nostre model no té res a veure amb això. Nosaltres defensem una Comunitat Valenciana amb una identitat pròpia. Tenim llaços amb Catalunya, sí. I amb Balears, també. Tots vam pertànyer al Regne d’Aragó. A això se li diu història, no política”, ha continuat.

Ha dit que per al PP era important tenir la conselleria d’Educació i no volia que les tingués Vox. “I crèiem que nosaltres, com a força molt més majoritària de la coalició, havíem de poder elegir, i una de les coses que es va elegir és que l’educació fora a les nostres mans”, ha dit.

També en l’àmbit lingüístic, ha dit que volen que els docents sàpiguen més anglès. “A vegades no se’n fan les hores necessàries per falta de formació del professorat. És aquí on hem d’incidir”, diu.

Tornar funcions a la inspecció

Una altra de les prioritats de Rovira com a conseller d’Educació és tornar a la Inspecció Educativa “moltes de les funcions que aquests darrers anys el Botànic els havia pres”, com ara la configuració de les plantilles. Ha dit que reforçar la Inspecció servirà per alliberar els centres d’una excessiva burocratització: “El que pretenem és recuperar el paper fonamental de la Inspecció Educativa com a eix ordinador del sistema i, així mateix, volem eliminar aquest treball administratiu pels centres, que han de ser centres d’educació, no de tramitació.”