18.07.2015 - 09:26
|
Actualització: 20.07.2015 - 17:54
El conseller de Justícia, Germà Gordó, considera que en matèria d’administració de justícia no caldrien ‘gaires modificacions’ per tenir estructures d’estat pròpies, en cas d’una possible independència de Catalunya. Segons ell, amb un Consell Català de Justícia, que ja preveu l’Estatut, i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es converteixi en l’última instància judicial del país n’hi hauria prou per tenir l’arquitectura bàsica d’una administració de justícia pròpia. ‘No seria l’àmbit més dificultós’, ha admès. D’altra banda, ha anunciat que la Nova Oficina Judicial estarà implantada a tots els jutjats l’any 2020, i admet que les relacions amb el ministre són bones però millorables.
Considera que si es fessin realitat dues de les tradicionals reivindicacions catalanes en matèria de justícia n’hi hauria prou per bastir una ‘arquitectura bàsica’ de l’administració de justícia catalana. Així, caldria crear un Consell de Justícia, previst a l’Estatut però que el govern espanyol no ha volgut desenvolupar. Aquest organisme seria l’òrgan de govern dels jutges que exerceixen a Catalunya, equivalent en part al Consell General del Poder Judicial espanyol. Igualment, caldria convertir el TSJC en la veritable última instància judicial del país, cosa que ara només passa parcialment en l’àmbit civil.
D’altra banda, en la mateixa entrevista, Gordó ha anunciat que l’anomenada Nova Oficina Judicial (NOJ) s’acabarà d’implantar a tots els jutjats catalans l’any 2020. Aquest nou model de jutjat unifica i centralitza en un sol espai i per part dels mateixos funcionaris alguns serveis de tramitació que fins ara fan els funcionaris de cadascun dels jutjats. Això, teòricament, fa que la tramitació dels casos sigui més àgil i permet als jutges i secretaris judicials dedicar-se gairebé exclusivament a la seva funció jurisdiccional.
La NOJ es va començar a implantar durant la primera dècada d’aquest segle XXI i s’han fet diverses proves pilot. Actualment, a Catalunya, funciona als jutjats d’Olot, La Seu d’Urgell, El Vendrell i Cornellà de Llobregat, a més de l’Audiència de Girona. Properament s’implantarà als jutjats de Balaguer, aprofitant el nou edifici judicial, Amposta i El Prat de Llobregat.
Fins la passada legislatura hi havia un sol equip d’implantació de la nova oficina, que es traslladava durant setmanes o mesos als jutjats afectats per tal de fer la transició d’un tipus d’organització a un altre. En l’actual legislatura hi ha tres equips d’implantació, cosa que permetrà ser més àgil en l’aplicació del nou model a més jutjats.
Aquesta implantació de la NOJ va en la mateixa línia d’impulsar encara més la digitalització dels tràmits i reduir a la mínima expressió els documents en paper també l’any 2020. Per millorar el funcionament de l’administració de justícia, també s’impulsen nous edificis judicials, com el de Balaguer, que s’està acabant, o el de Tortosa i el Fòrum Judicial de Tarragona, que ja estan licitats. Respecte al complex judicial tarragoní, ha recordat que es passarà de 17.000 a 32.000 metres quadrats, inclosos 3.000 metres quadrats de reserva per a futures necessitats, i que s’inaugurarà durant el 2018. La nova Audiència de Barcelona hauria d’estar acabada el 2019 al lloc on hi havia els antics jutjats i serà l’última gran obra fins el 2020.
Però el conseller considera que el més necessari és augmentar la plantilla de jutges i magistrats, passant dels 750 actuals als 1.000. Creant nous jutjats i convocant noves places de jutge, secretari i fiscal, que depenen del Ministeri, Catalunya hauria d’aportar els mitjans materials i els funcionaris necessaris, i Gordó diu que la Generalitat es compromet a fer-ho. A més, recorda que actualment a Catalunya hi ha uns 200 jutges substituts o magistrats suplents, que el govern espanyol ha gairebé apartat del tot de la carrera judicial, en obligar als actuals jutges titulars a substituir les baixes o absències dels seus col·legues. Per a Gordó, aquests jutges, que ja tenen experiència, podrien assumir de bon inici l’augment del número de jutjats.
Relacions amb el ministre
El conseller explica també que el relleu el setembre de l’any passat de l’anterior ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, per part de Rafael Catalá ha millorat la relació política entre ambdues institucions. Admet que la relació personal era bona amb Gallardón, però també ho és amb Catalá, i actualment hi ha hagut petits avenços en algunes matèries. ‘És una evidència, hem vist una gran millora des del punt de vista polític i pràctic’, ha assegurat.
Així, per exemple, es va poder ‘endolcir’ la reforma del Codi Penal, que tot i mantenir alguns punts polèmics no inclou aspectes com les intervencions telefòniques sense autorització judicial, ha dit. També es va poder ‘aturar’ la privatització del Registre Civil, que encara està prevista legalment però està congelada per ordre del nou ministre, així com el canvi en la llei de serveis professionals, que liberalitzava l’afiliació a molts col·legis professionals.
També reconeix que el ministre ha estat sensible a les demandes del Govern, atorgant el 25% de les places de nous funcionaris de justícia a Catalunya o bona part del pressupost per a millores tecnològiques, i que s’han reduït les taxes judicials estatals, que se sumaven a les que Catalunya ja havia implantat prèviament.
Malgrat això, recorda que encara hi ha qüestions pendents, com els anteriorment citats Consell de la Justícia o convertir el TSJC en l’última instància judicial de Catalunya, a més d’establir la llengua catalana com a requisit per als jutges i fiscals que treballin al territori. ‘Encara hi ha coses sobre la taula del ministre, coses empantanegades o aturades’, ha recordat.
En aquest sentit, admet que la relació amb el ministre es veu afectada per la relació general entre els seus respectius governs. ‘A partir d’aquesta base, les persones milloren o empitjoren determinades situacions; la meva relació amb el ministre millora la situació general, però la situació general és un impediment perquè vagi encara millor’, ha dit.
