25.06.2024 - 16:49
|
Actualització: 25.06.2024 - 17:55
El Consell Valencià de Cultura, que és una institució consultiva i assessora de la Generalitat, ha aprovat tres informes crítics contra tres de les lleis impulsades pels grups parlamentaris del PP i Vox que les Corts aprovaran aquesta setmana. Es tracta de l’anomenada “llei de concòrdia”, que ha de substituir la llei de memòria democràtica ara en vigor; la llei de segregació lingüística, que substituirà la llei del plurilingüisme; i la llei que ha de refundar la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Els tres texts s’han aprovat sense la presència dels cinc consellers nomenats pel PP, que no han volgut participar ni en el debat ni en la votació. El ple ha estat molt tens, amb debats intensos entre els membres del consell, que han deixat ben clares les diferències.
Ana Noguera, nomenada a instàncies del PSPV, ha defensat la independència de l’organisme, l’autonomia i la llibertat de treball del consell, cosa que considera que s’ha posat en qüestió. Noguera també ha respost a l’acusació que els consellers tenen el mandat caducat perquè el mandat és de sis anys. Ana Noguera també ha considerat inèdit que uns membres del consell abandonen les votacions tot dient que hi ha unes il·legalitats que no han estat demostrades.
Ascensión Figueres, nomenada a proposta del PP, ha remarcat que el Consell Valencià de Cultura no havia emès mai cap informe sobre una llei en tramitació i ha demanat la retirada dels informes. El conseller José Vicente Navarro ha denunciat que en les sessions del Consell Valencià de Cultura havia estat insultat i amenaçat d’enregistrar i difondre el contingut de les sessions.
La llei contra la memòria històrica
Quant al dictamen sobre la llei contra la memòria històrica, el consell considera que els poders públics imposen un discurs històric i que la llei és una ofensa cap a un sector de la població, d’unes víctimes i els seus descendents. Diu també que va en contra dels humans i nega la memòria democràtica. “Es demonitzen els referents i tradicions democràtiques que la dictadura va desprestigiar, com ara la Segona República, tot negant la seua condició d’estat democràtic”, diu l’informe. El text qualifica d’ignominiosos els plantejaments d’un projecte de llei que pretén d’invisibilitzar l’actuació dels colpistes durant la guerra del 36-39 i la brutal repressió durant la postguerra i la dictadura, situacions que la llei no esmenta.
La llibertat educativa contra el català
Sobre la llei de segregació lingüística, el consell qualifica d’ampul·lós el nom que el PP i Vox han posat a la norma (“llei de llibertat educativa”). S’afirma que en compte de complir l’obligació de normalitzar el català, es pretén de reduir-lo a l’extinció, pràcticament. “Realment es planteja una clara reducció de l’ensenyament del valencià amb un tractament asimètric de les dues llengües oficials”, s’afirma.
Sobre la nova norma de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, l’informe retrau la poca concreció en la implantació d’una plataforma audiovisual de la qual no es parla ni del cost ni de com es regularà. També consideren una mancança que no es parle del procés de consolidació de la plantilla actual.