27.10.2021 - 21:50
Les denúncies per discriminació lingüística en comerços i establiments que tant sovintegen al País Valencià ara tenen poc recorregut. Algunes arriben a l’Oficina de Drets Lingüístics; unes altres, a les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC). Però la major part dels qui es veuen obligats a canviar de llengua per poder ser atesos o se senten vexats resten en silenci. Alguns casos arriben a conèixer-se perquè esdevenen una piulada a les xarxes o notícies a la premsa.
Encara que l’article vuitè de l’Estatut de les persones consumidores i usuàries de la Comunitat Valenciana, en vigor d’ençà del desembre del 2019, parle de la protecció dels drets lingüístics, ho fa molt vagament. “Les persones consumidores i usuàries tenen dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana“, diu el punt primer de l’article. I el punt segon diu que la Generalitat fomentarà l’ús del català en les relacions d’empreses i professionals amb els consumidors, sobretot en els serveis bàsics. Però en cap cas va més enllà i no aclareix què passa si es vulneren aquests drets lingüístics.
Dues iniciatives en paral·lel
Rafael Climent, conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, anunciarà avui un canvi en la normativa per a introduir-hi un règim sancionador. Així, si un establiment o un comerç no respecta l’article 8 de l’estatut dels consumidors i discrimina lingüísticament un client, cometrà una falta lleu sancionable amb una multa que pot arribar als tres mil euros.
Per una altra banda, VilaWeb ha pogut saber que el grup parlamentari Compromís presentarà avui també a les corts una proposició no de Llei (PNL) perquè comencen els treballs parlamentaris necessaris per a introduir aquesta modificació.
Acabar amb els insults i les vexacions
Encara que l’estatut defense els drets dels parlants de totes dues llengües oficials al País Valencià, la majoria, per no dir tots, dels casos de denúncia per discriminació la formulen parlants en català que són obligats a adreçar-se al responsable de l’establiment en castellà. A vegades, fins i tot es denuncien vexacions, insults o situacions desagradables per als consumidors.
El canvi de normativa en cap cas no representarà una obligació del comerç a adreçar-se en català al consumidor, sinó d’entendre’l i atendre’l amb la mateixa professionalitat i educació que ho faria si el client se li adreçàs en qualsevol altra llengua. “No poden dir: ‘No te entiendo, háblame en castellano’, t’han de tractar d’una manera cordial, que és allò que diu l’estatut. I si no ho fan, a partir de la modificació, podran ser sancionats”, diuen a VilaWeb fonts de la conselleria. Recorden que fins i tot, en alguns casos, s’ha arribat a negar a un client el dret d’omplir el full de reclamacions. Assenyalen també que aquesta modificació afectarà tan sols els comerços i els serveis, però no l’hostaleria i ni la restauració, que tenen una altra normativa.
A les Illes i al Principat ja tenen un règim sancionador
Plataforma per la Llengua és l’entitat que recull i canalitza aquestes denúncies a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat, amb tot, sol passar que tan sols algunes persones fan públic que les han obligades a canviar de llengua, que no les han volgudes atendre perquè parlaven català o, fins i tot, que els han parlat de manera inconvenient.
En diverses reunions mantingudes amb els responsables de comerç, aquesta entitat ha suggerit d’incorporar el règim sancionador a la normativa que ha de garantir els drets lingüístics.
És previst que la reforma de l’estatut dels consumidors comence ara un tràmit que serà llarg perquè abans d’aprovar-lo cal un informe de l’Advocacia de la Generalitat i del Consell Jurídic Consultiu.
Tant a les Illes com al Principat, la vulneració dels drets lingüístics tenen la consideració de falta administrativa i sí que disposen d’un règim sancionador com el que ara es vol introduir a la normativa del País Valencià.
