El Consell per la República impulsa un ‘bloc per la ruptura’

L’independentisme ha desaparegut dels carrers no tan sols pel confinament obligat per la pandèmia de la covid-19 sinó també per la crisi de lideratge i d’estratègia de partits i entitats. La manca d’unitat estratègica i l’absència d’un objectiu compartit després del Primer d’Octubre ha fet que les mobilitzacions hagin anat minvant, tot i haver-se mantingut la repressió i la manca de solució política per als presos i exiliats. Aquesta setmana, al parlament, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha ofert a ERC de tornar a organitzar un referèndum, però aquesta petició no passarà d’expressar un desig verbal, perquè no hi ha ningú a les institucions disposat a organitzar-lo.

L’aturada forçosa de la pandèmia ha servit perquè el Consell per la República hagi avançat en la preparació de la campanya ‘Preparem-nos’, que va tenir el tret inicial en el multitudinari acte del 29 de febrer a Perpinyà. La reflexió del Consell és que la confrontació amb l’estat espanyol no la poden fer únicament  les institucions, sinó que cal la implicació decidida de la societat civil en una estratègia de desobediència pacífica permanent i de llarga durada en el temps, fins a assolir l’objectiu de la independència. Aquesta estratègia ha de quedar plasmada en un document que es presentarà públicament la primera setmana de juliol en la primera reunió presencial del Consell per la República, a Bèlgica.

La iniciativa no és del president Carles Puigdemont, sinó que té un caràcter clarament transversal, perquè agrupa diferents actors de l’independentisme que volen crear un bloc de ruptura amb l’estat espanyol. Durant aquests mesos de confinament s’ha constituït un consell de redacció per a plasmar aquesta estratègia en un document. El consell està integrat pel president Carles Puigdemont, els consellers Clara Ponsatí i Toni Comín, Guillem Fuster, de Poble Lliure, Aurora Madaula, de Junts per Catalunya, Antoni Castellà, de Demòcrates, i Lluís Llach, com a independent. En el consell de redacció no hi ha ningú d’ERC, però el partit d’Oriol Junqueras sí que forma part del consell de govern, que és qui ha d’aprovar el document en una sessió presencial al juliol, així com l’ANC i la Intersindical.

El document té dues parts, segons que ha pogut saber VilaWeb. En la primera, s’hi analitza la trajectòria de l’independentisme aquests darrers anys, amb els encerts i fracassos que ha tingut, fins a la situació actual, de desorientació estratègica. La segona part defensa sense embuts de recuperar l’estratègia unilateral una vegada constatat el fracàs de la via del diàleg amb el govern espanyol. Concretament, s’apunta que cal actuar al revés de com s’ha fet aquests darrers dos anys: primer, aplicar una estratègia de desobediència a tots els nivells, des de la societat civil fins a les institucions, sense descartar un nou referèndum unilateral, per forçar l’estat a negociar. Però negociar des d’una posició de força, no pas de derrota.

No és un nou Tsunami Democràtic

La mobilització per la desobediència civil es faria mitjançant els consells locals per la República. Actualment, n’hi ha 150 de constituïts i els impulsors calculen que en seran 200 al juliol, en el moment de presentar la campanya ‘Preparem-nos’, que buscarà el suport d’altres entitats de la societat civil, com l’ANC. El mapa dels consells locals ja constituïts els podeu consultar ací. El Consell deixa molt clar que la campanya ‘Preparem-nos’ no té res a veure amb Tsunami Democràtic, organització clandestina amb l’objectiu de forçar el diàleg i que va desaparèixer quan es va crear la taula de diàleg entre el govern del PSOE i el govern català. El Consell té uns responsables que són públics i una implantació territorial que no és clandestina, perquè l’objectiu és impulsar la mobilització o la ‘resistència’ des de l’exili, on la justícia espanyola no té capacitat de fer arribar la repressió.

El Consell per la República ha fet autocrítica de l’experiència del referèndum de l’1-O, amb les coses positives que va tenir però també les mancances, sobretot a l’hora d’aplicar-ne el mandat. L’objectiu és que no es repeteixi, i l’estratègia ja no és passar de la llei a la llei, cosa que s’ha demostrat que a l’estat espanyol no és possible, perquè no és prou democràtic, i que caldrà combinar l’acció institucional amb la mobilització al carrer per forçar la ‘ruptura’ amb Espanya. El Consell augura una tardor ‘calenta’ amb la inhabilitació del president Quim Torra i amb els judicis als encausats per les protestes d’Urquinaona, que començaran a l’octubre. El Consell no vol que el debat sobre el calendari electoral afecti la mobilització, tot i que serà inevitable si el Suprem inhabilita el president Torra després de la citació que li ha donat per al 17 de setembre. La configuració del bloc de ruptura no equival automàticament a una candidatura electoral, perquè, tal com avisen els seus protagonistes, els qui l’integren tenen sensibilitats diverses, però sí que és el punt de partida d’una unitat estratègica a la qual es pot sumar tot l’independentisme.