Partits i entitats reivindiquen la figura de Macià en el vuitanta-novè aniversari de la seva mort

Partits i entitats han reivindicat la figura de Francesc Macià en la tradicional ofrena feta aquest matí al cementiri de Montjuïc, a Barcelona, amb motiu del vuitanta-novè aniversari de la mort del president.

Per part d’ERC, el partit en què militava el president, Oriol Junqueras ha recordat que molts no van perdonar mai a Macià tot allò que va fer per Catalunya, si bé uns altres l’acusaren de no haver fet prou. I ha afegit: “Una mica com ara, on hi ha qui no ens vol perdonar tot allò que fem per Catalunya i alguns ens acusen de no fer prou.” Pel president d’ERC, si els que els critiquen treballessin al costat del país, es podria anar més enllà i arribar-hi una mica més de pressa. Per això ha fet una crida al conjunt del país per treballar col·lectivament al servei del conjunt de la societat, i ha recordat que la presidència de Macià va ser capaç de “fer sumar gent molt diversa”.

Qui també ha intervingut per part de la formació ha estat el president Pere Aragonès, que ha posat Macià d’exemple pel seu compromís amb les classes socials, la justícia i la llibertat de Catalunya: “La màxima sobirania per al poble era condició indispensable per a oferir l’igualat d’oportunitats i la justícia social més gran per al conjunt de la ciutadania.” Aragonès considera que Macià encarna el valor de les institucions del país com a “responsables de transmetre voluntat d’autogovern i sobirania” i creu que és gràcies al seu compromís que avui existeix la Generalitat.

Per part de Junts, Laura Borràs ha apel·lat a Macià com a baluard de Catalunya enfront d’una Espanya que en menysté els drets. “Ens interpel·la perquè és un president que va lluitar per defensar els drets de Catalunya i es va trobar amb aquesta pulsió espanyola que menysté, que retalla i que trepitja els drets dels catalans”, ha dit en declaracions als mitjans.

De la CUP, el portaveu parlamentari Carles Riera ha recordat que la repressió que va patir Macià encara continuava avui i que l’únic camí per a posar fi a aquesta repressió era “guanyar l’autodeterminació i la independència, per fer un país just com Macià volia”. En aquest sentit, Riera ha reivindicat el president com a testimoni vivent per al present i el futur de la societat catalana.

Per part del Consell de la República, el responsable de Relacions Institucionals, Toni Castellà, ha criticat la reforma del codi penal presentada pel govern espanyol perquè considera que criminalitza i reinterpreta el Primer d’Octubre. També ha reivindicat que el referèndum va ser legal i que el consell no consideraria mai que fos un fet delictiu. I ha afegit: “La ciutadania va votar i va guanyar el sí, i cap polític, dirigent, diputat ni parlamentari pot reinterpretar l’1-O i menys encara definir-lo com a delicte.”

Alhora, Castellà ha dit al president espanyol, Pedro Sánchez, que el procés d’independència de Catalunya era lluny d’haver-se acabat: “Aquest pacte que ell ha definit com a fi del procés potser és en una petita part de l’independentisme, no per a la majoria, i menys encara per als votants de l’1-O, per tant, el procés d’independència és més viu que mai: va començar l’1 d’octubre de 2017, i des del Consell de la República mostrem el ferm convenciment de no aturar-nos fins que sigui una realitat el mandat i Catalunya sigui un país independent.”

Sobre Macià, Castellà ha dit: “Va tenir una trajectòria absolutament admirable, precisament va començar com a militar espanyol, quan va prendre consciència del catalanisme va intentar fer una opció de reformisme d’Espanya, va passar a fer una proposta de federalisme i del federalisme a la confederació i fins a la independència.” I ha acabat afegint, tot parafrasejant el president: “El seny, si no va acompanyat d’una voluntat ferma de combat, senzillament serveix per a tapar les covardies.”