19.05.2017 - 14:22
VALÈNCIA, 19 (EUROPA PRESS)
La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori ha iniciat el segon procés de consultes i participació pública de la proposta del Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat (Pativel), segons la resolució que publica el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
Esta segona fase és conseqüència de les millores i ampliacions que s’ha realitzat en la versió preliminar en incorporar-se les propostes plantejades en el primer període de participació pública, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.
En este sentit, se sotmeten novament a consultes, participació i informació pública les modificacions realitzades així com la documentació ambiental pertinent, l’estudi del paisatge i altres informes. El termini de participació pública i consultes serà de 20 dies hàbils i començarà a explicar a partir del dilluns, 22 de maig, perquè els interessats puguen formular els suggeriments que estimen oportunes sobre les modificacions realitzades.
La nova documentació del Pla podrà consultar-se a través del lloc web de la Conselleria, així com en els Servicis Territorials de la Conselleria en les tres províncies i en la Subdirecció General d’Ordenació del Territori de la Conselleria a València.
Recentment, es van presentar les modificacions tècniques que s’han incorporat al text preliminar després del procés de participació pública que “ha sigut enriquidor i positiu perquè ha contribuït a millorar el Pativel”, segons ha explicat la consellera d’Habitatge, María José Salvador.
A més, ha recordat que el programa de participació ha sigut “obert en tot moment” amb la celebració de reunions amb els municipis, jornades explicatives, entre uns altres. En este sentit, per a Salvador, “tots estos canvis que ara s’incorporen serviran no solament per a millorar el Pla, sinó per a continuar amb l’objectiu del Consell de planificar el territori i adaptar-ho al nou model productiu, apostant per un turisme de qualitat que pose en valor el nostre actiu territorial més important”.
En el primer procés de participació, s’han rebut 455 al·legacions diferenciades, dels 3.081 escrits de reiteració. D’estes, 455 (un 52%) han sigut al·legacions que es referixen a qüestions generals de normativa com la motivació, falta de memòria econòmica, la seguretat jurídica o la cartografia i l’altra mitat (el 48%) es referixen a situacions concretes de particulars o detalls de qüestions jurídiques.
INCORPORACIÓ DE NOVES FITXES
Així, en les millores realitzades per la Conselleria, s’han incorporat noves fitxes de cadascuna de les zones per a “simplificar” la informació i així evitar les “interpretacions errònies” que s’han produït. Per tant, “només es perfilaran les zones 1 I 2 del Pativel i s’eliminarà la base del planejament que s’havia posat com a referència però que ha causat confusió”. També, s’incorpora una ortofotografia a més de la cartografia oficial de l’ICV.
També s’ha realitzat una memòria econòmica que inclou l’informe jurídic de l’advocacia de la Generalitat que arreplega la jurisprudència del Tribunal Suprem i les experiències prèvies similars en les quals s’especifica que la desclassificació del sòl en situació bàsica rural sense programa aprovat no genera drets indemnizatorios.
Amb estes incorporacions, segons la Generalitat, “se solucionaran la gran majoria dels problemes detectats en les al·legacions, ja que moltes de les al·legacions genèriques referides a normativa, memòries de justificació, cartografia, entre altres, s’han acceptat per a millorar el pla”.
ES MATISA L’ARTICLE 16
De les 455 al·legacions, més de 100, –el 21%– són de propietaris que han interpretat de forma errònia l’article 16 del Pativel i, per tant, “no estan afectats pel pla, ja que no afecta sòls que han sigut urbanitzats”.
No obstant açò, “per a evitar les equivocacions que s’han produït”, la Conselleria ha “matisat” l’article 16 que parla d’aquells sòls que no estan en les zones 1 i 2 del Pativel però que es troben “en estat rural dins de la franja dels 1.000 metres i, per tant, podrien tindre un paper important en la gestió del litoral”.
En este punt, els ajuntaments poden d’una banda protegir estes zones o bé desenvolupar-les “amb uns condicionants per a evitar que no afecten els objectius del Pativel com no edificar en pendents de més del 25%, demanar informe de paisatge en el moment d’atorgar determinades llicències o acumular les zones verdes més prop del mar”.
MILLORES DEL PATIVEL AMB NOVES INCORPORACIONS
Entre les millores que s’han introduït gràcies a les propostes presentades en les al·legacions, destaca la incorporació de 6 noves zones en la província d’Alacant, així com l’anomenat Balcó del Mar d’Orpesa (Castelló) en acceptar les al·legacions dels veïns i altres col·lectius.
A Alacant, s’han creat sis noves zones de protecció com el riu Girona; Barranc de l’Alberca; Corredor ambiental de la Granadella fins a Cap d’Or, a Moraira; Cala Mosca, a Oriola; Naixement, a Oriola i Riu Sec, a Pilar de la Foradada, en atendre les propostes presentades tant per ajuntaments com per veïns i col·lectius.
A Gandia Sud (Rafalcaid) també s’ha incrementat la zona protegida perllongant-la cap a l’interior per a aconseguir l’espai protegit del riu Serpis i així obtindre sinergies positives pel que fa als valors ambientals, territorials i paisatgístics conjunts.
A més, també s’han acceptat parcialment les al·legacions en les zones de CapiCorb, en reduir la zona amb més restriccions però es perllonga la protecció en Cala Mundina i Cala Blanca; en la zona d’Orpesa per a permetre el creixement racional en el sòl més pròxim al cas urbà o a Benissa, una de les zones on s’han realitzat més propostes, per a permetre usos com a càmpings i hotels rurals en el sòl 2 delimitat en la zona de la Llobella.
També s’accepten creixements sostenibles en els cascos principals de municipis del litoral com al Campello; s’han acceptat les propostes imaginatives realitzades per l’Ajuntament d’Elx; s’han ajustat els límits del Pativel a Vinaròs i Benicarló al de la N-340 per a facilitar i evitar problemes d’interpretació; s’ha millorat la gestió en la zona de la Vega del Xúquer i, tant al Puig Nord com en l’Horta Nord-Alboraia, s’ha adaptat el connector ecològic fluvial a 50 metres des de cada costat de la llera per a millorar les seues funcions com a connector.
Finalment, la Generalitat ha incorporat una nova zona en situació transitòria en el Brosquil de Cullera que s’afig a les existents en la versió oficial amb programa aprovat com al Puig, Vega de Cullera (Manhattan), Tavernes de la Valldigna i Gandia Sud (Rafalcaid).
