El Consell imprimeix un tomb valencianista a mitja legislatura

Ahir, després d’unes negociacions complicades, el conseller Vicent Marzà i la consellera Gabriela Bravo podien anunciar finalment que s’aplicarà el requisit lingüístic als funcionaris de la Generalitat Valenciana. El delicat pacte que s’havia entrebancat unes quantes voltes aquestes darreres setmanes ha vist la llum finalment amb el suport dels sindicats i amb el terme ‘competència’ en substitució de ‘requisit’. L’eufemisme no amaga ni disminueix la importància d’un acord que la societat civil reclamava amb insistència i que la consellera Bravo, generalment considerada la menys valencianista de totes, mirava fins i tot amb més prevenció que els sindicats.

Siga com siga, el pacte, una pedra fonamental en el procés de recuperació lingüística, ha estat possible i per accedir a qualsevol feina dins l’administració caldrà ‘acreditar el coneixement del valencià que es determine reglamentàriament’. El camí serà encara llarg perquè caldrà aprovar la llei i el reglament, però té una clàusula interessant que no ha passat desapercebuda: una previsió dels nivells que s’hauran d’acreditar si, un any després de l’entrada en vigor de la llei, encara no n’hi ha el reglament fet. Les tàctiques dilatòries serviran de poc, en aquest cas.

Poques hores abans de fer-se púbic el pacte pel ‘requisit’ o la ‘competència’ lingüístics, Marzà havia tornat de Palma, on havia participat en una altra notícia de pes. Amb els consellers de Cultura de les Illes i del Principat, el conseller valencià havia signat una històrica declaració en què es preveu que tots tres governs col·laboraran en ‘l’homologació d’acreditacions de coneixements lingüístics, l’articulació de circuits d’arts escèniques, audiovisuals, musicals, literatura i cultura popular, la participació conjunta en fires i festivals, els programes d’intercanvis d’autors i la participació en l’Institut Ramon Llull’.

L’ambició del projecte ha sorprès, tenint en compte que la Generalitat Valenciana tractava fins ara amb peus de plom la integració en l’Institut Ramon Llull. És cert que ja s’havien fet passos, a recer de la reconstruïda Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull i per mitjà de pactes concrets, per exemple, sobre l’ensenyament del català a l’exterior. Però la fotografia dels tres consellers duu el debat a una altra dimensió, també política. El Partit Popular, tocat però sempre amatent a agitar el fantasma de l’anticatalanisme, s’ha apuntat ràpidament a denunciar un pacte natural i reclamat per tota la indústria cultural valenciana, però impedit fins ara per les obsessions polítiques.

Finalment, aquesta setmana també s’han posat sobre la taula els tres noms dels possibles presidents de la Corporació Valenciana de Mitjans, l’empresa pública que tindrà la responsabilitat d’engegar la nova RTVV. En el calendari de les demandes dels sectors més nacionalistes de la societat valenciana, la reobertura de Canal 9 i la reciprocitat amb TV3 és una fita essencial, i la lentitud del procés comença a crear un enuig que es fa visible públicament, sobretot perquè encara no se sap el dia, ni tan sols el mes, que començaran les emissions.

La presentació del final de l’actual sistema escolar en línies va suscitar un debat intens en la comunitat educativa i moltes crítiques es van adreçar a un conseller de qui s’esperava molt, per la seua trajectòria política i perquè era mestre. Tanmateix, les tres mesures anunciades aquests darrers dies han capgirat positivament la imatge d’aquest departament, un departament fonamental en el desenvolupament del Pacte del Botànic i alhora sempre en el punt de mira de l’oposició política i mediàtica, molt activa. Just quan la legislatura arriba a mitjan recorregut.